31 d’agost 2026

SOCiETAT DESiGUAL


—Diuen que vivim en una societat lliure.
—Ah, sí?
—Sí. Pots triar entre pagar el lloguer…
—I què?
—I no pagar-lo.
—I què passa si no el pagues?
—Que ets lliure… de viure al carrer. 


—M'han dit que els diners no donen la felicitat.
—I tu t'ho creus?
—No ho sé…
—Per què?
—Perquè jo tampoc en tinc i mira, mira com estic... 


—Saps què és la igualtat social?
—No.
—Que tots tenim dret a arribar a final de mes…
—I hi arribem?
—No, però el dret el tenim!

            I sí,  a més a més,  
és dilluns, final de mes i ho pots explicar d'aquesta manera... 
 és un conyàs1 de conya!!! 

54 comentaris :

  1. Parafrasejant Orwell: No és que no hi hagi igualtat social, només és que n'hi ha que són més iguals que els altres.

    I, estic totalment d'acord amb tu, malgrat que en podem fer conya... això és un gran 'conyàs'.

    Abraçades, malgrat tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que en fem conya per no plorar...
      Aferradetes, sempre, Mac.

      Elimina
  2. El Mc fa referència a Orwell.
    Porcs a banda, faré referència als germans Dupont i Dupond: "jo encara diria més, a més d'un conyàs és una tocada d'ous.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo volia posar que és una putada, però crec que tu l'has clavat.
      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  3. Jo sempre deia que ningú no ens obligava a anar a la feina quan els companys deien "quin pal".

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També pensava així, fins que me'n vaig adonar que em costava un munt arribar a final de mes i que l'empresari per molt que digués que no hi guanyava, vivia molt bé la vida... malgrat que no pagava ni a la Seguretat Social i tenia una llarga llista de creditors que dia a dia trucaven i la que havia d'escoltar les barbaritats era jo, perquè ell no hi era per ningú...
      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  4. Es lo que hay...
    Un coñAZO
    Besos.

    ResponElimina
  5. Em fas pensar que, tot sovint tenir el dret, no serveix de gaire. Si no es converteix en fets, el dret és només una idea que no ens ajuda gaire.
    La igualtat no existeix ni ha existit mai... per desgràcia.
    Aferradetes, preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, si drets en tenim un munt!
      El que passa és que només hi són sobre paper...
      I de cada vegada més gran aquesta desigualtat.
      Aferradetes, nina!

      Elimina
  6. I que ho expliquem durant molt temps!
    M'agrada la foto!!!
    Aferradetes Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mentre passi, no ens queda d'altra que explicar-ho, ara si ens escolten ja és un altre tema.
      Moltes gràcies!
      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  7. "petits inconvenients" del capitalisme.... així ens ho venen ... els que no en tenen d'inconvenients !.
    On arribarem ?!.
    Abraçades !! ( que per ara son gratis ! )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Inconvenients que, els qui no en tenen, passen de tots els que sí.
      No ho sé, però pinta ben malament.
      Aferradetes, Artur!

      Elimina
  8. Alle Menschen sind gleich,
    doch manche sind gleicher,
    und die sind dann gleich
    um einiges reicher.

    Petonets, Paula.

    ResponElimina
  9. Brincando, brincando palavras verdadeiras são ditas!
    Adorei! beijos, linda semana !
    chica

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si riure o plorar, mentrestant fem conya.
      Petonets, chica.

      Elimina
  10. Un diáleg de persones ben conformades.

    Petonets, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que un diàleg de persones conformades és pura ironia o mala llet...
      Petonets, Alfred!

      Elimina
  11. Respostes
    1. ¿Entonces te gustó mi ironía?
      Besos, Sara.

      Elimina
  12. Lliures?

    Ni de conya.

    Presoners d'un sistema pensat per enriquir més als rics.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho dius bé, un sistema pensat i dut a terme pel més rics.
      Petonets, Xavi.

      Elimina
  13. Vaya que mi derecho era llegar aqui!,linda cancion, ABRAZO!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entonces te han dejado llegar. ¡Hurra! ;-)
      Aferradetes, menta!

      Elimina
  14. Es muy buena la crítica social que encierra tu texto en diálogo, muy irónico. Me gustó la denuncia en tono de humor.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si encima de "jodidos" no nos lo tomamos con humor, aunque sea con ironía, mal asunto. ;-)
      Aferradetes, Valdo.

      Elimina
  15. Brillante la ironía con la que manejas el eterno conflicto social. No hay dos gotas iguales. La igualdad es un invento para mantener en conflicto a los vecinos. Derechos? por supuesto que si. Todo ser quiere una vida feliz.
    Juan se queda en casa viendo las cotillas del día. Pepe se arremanga desde el amanecer a solucionar los problemas del mundo. Un abrazo, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Como he dicho más arriba, sí tenemos derechos, però sobre papel, nunca se tienen en cuenta.
      Así no vamos a ninguna parte.
      Aferradetes, Gil.

      Elimina
  16. We are supposed to be equally free to get an education, get a job, earn money and use it as we wish. The problem is how some use it to, as noted above, try to become “more equal” than others.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest cas, suposar és com somiar, no?
      Petonets, Mimi.

      Elimina
  17. Supongo que una sociedad libre es según el pensamiento del que mira. Pero ojalá fuese una realidad y no solo viviéramos libres sino en paz.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. I ja veus, ni lliures ni en pau...
      Aferradetes, Núria.

      Elimina
  18. Hi ha qui viu d'il·lusions malgrat la ignorància o gràcies a ella. Som realment lliures? Vull creure que sí, però no m'ho acabo d'empassar.
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una cosa és el que voldríem i l'altra és el que tenim.
      Aferradetes, Josep Mª.

      Elimina
  19. A sharp and thought-provoking satire on the contradictions of freedom and social equality, exposing how the formal right to choose means little when economic circumstances leave people with very few genuine choices.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ho dius molt clar "significa poc quan les circumstàncies econòmiques deixen a les persones molt poques opcions genuïnes", no hi ha més a afegir.
      Salutacions, James.

      Elimina
  20. La sociedad desigual es un laberinto de muros invisibles, donde el punto de partida define el destino y el esfuerzo no siempre alcanza para cruzar la brecha. Es una realidad que nos desafía a mirar más allá de nuestro propio entorno para entender el peso de la injusticia.
    Crece el asfalto dividiendo mundos, unos con oro, otros con olvido, mientras el mapa de un dolor profundo niega el derecho que nos fue debido.
    Te espero AL OTRO LADO DE LA LUNA

    ResponElimina
    Respostes
    1. És molt cert que no es tracta d'esforç personal, estem lligats per moltes forces que tenen el poder de fer i desfer al seu gust o a les seves conveniències.
      Justícia, on és?
      ¿En el lado oscuro de la luna? ;-)
      Un saludo, Eros.

      Elimina
  21. La falsa llibertat, oi? Podem decidir el pitjor per nosaltre en algun dilema, o estem obligats a escollir sempre el que ens beneficia més? Som lliures per agafar un roc i sense cap raó picar-nos els dits?
    És evident que sí. Però és evident que no.
    Suposo que estem programats per la selecció natural per escollir el menys dolent encara que impliqui patir; i per rebutjar el més dolent.
    Aleshores, si estem programats, som lliures?
    I si som lliures, per què sempre escollim la millor opció?

    (Hi ha una mica de trampa en el meu raonament, però va bé fer-se aquestes preguntes)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El home al final és un animal i, com a tal, té aquest esperit de supervivència. Conscientment mai es farà mal a sí mateix.
      Lo de ser lliures encara ho dubto. ;-)
      Aferradetes, Jere.

      Elimina
  22. Claro que me gusta. La ironía nos permite superar las situaciones más difíciles. Es nuestra burla ante todos los reveses. Desahogo e impulso
    Besos. .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto, al menos te desahogas y te sirve para seguir.
      Besos, Sara.

      Elimina
  23. Mentre necessitem respirar per viure crec que no som lliures. Les teves reflexions m'arriben molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ja veus!, fins i tot una cosa que sembla tan senzilla i necessària com respirar, ens nega que som lliures.
      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  24. Aquí no hi ha misteri ni lirisme, sinó humor irònic i crítica social. Cada conversa sembla gairebé un acudit, però acaba revelant una contradicció social: malauradament tenir un dret no sempre vol dir tenir les condicions necessàries per exercir-lo.😣🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em maten quan diuen que TOTS tenim els mateixos drets i a la pràctica només els tenen els mateixos de sempre... 😘🤗

      Elimina
  25. Que no falti l'humor amb sarcasme....
    Aferradetes, Paula!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor així que fer-se mala sang, tot i que motius no en falten.
      Aferradetes, Joan!!

      Elimina
  26. Una fotografía genial y unas reflexiones muy acertadas.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!
      Aferradetes, Antonio.

      Elimina

Benvinguts al racó!