24 de novembre 2012

QUÈ HI VEU? - 261è joc literari

261è joc literari d´en Tibau
- Passi ... el seu nom és?
- Enric, Enric Sala.
- Segui i treguis les ulleres.
Està còmode? Ara li posaré una foto i m'ha de dir el que veu.
- Si, gràcies.
- , és aquesta. Què és el que assenyalo amb el cursor?
- Un tros de ceràmica, podria ser d'un gerro o d'un plat ...
- No senyor, miri !
- Jo només veig el que li dic, un tros de ceràmica.

 

 - I això?
- Una cama sembla,  d'algun ninot trencat.
- No senyor! A veure, seguim, què és això?
- ..... jo diria que és un cor de metall.
- No senyor! Miri aquí, això que a vostè li sembla un tros de ceràmica és un pitxer molt antic. El que diu que és una cama, és un soldadet de plom. I el cor que vostè veu, és la lluna.
Crec que té molt poca visió. Fixi´s en l'objecte que queda, per la seva grandària hauria de veure-ho perfectament ... posis tranquil i miri !
- Doncs ... el que veig és un tren Transsiberià, amb tres locomotores i més de 500 metres de cotxes de passatgers. Al tercer vagó hi ha una senyora amb un barret vermell, crec veure en el darrer un senyor amb una corbata a ratlles blau marí, saludant amb un diari d'ahir a la mà esquerra ...

Doctor, Dr Serra què li passa?

 

21 comentaris :

  1. Molt bo lluneta, no volia detalls i imaginació aquest suposo que psicòleg...El pacient va aprendre la lliçó ràpidament, he, he...
    Petons de bona nit.

    ResponElimina
  2. jejjeje ... aquí diem "no vols brou...tassa i mitja!"

    Que passis una bona nit!
    Bessets.

    ResponElimina
  3. moltes gràcies per participar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per deixar-nos jugar.

      Bon dia!

      Elimina
  4. Ja li estava bé, a aquest metge... un pacient divertit i ràpid! Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé qui era el metge i qui el pacient!

      Bon dilluns ... aferradetes!

      Elimina
  5. Molt bo el pacient, el metge vol imaginació?. Doncs, donen-l'hi un bon grapat!!.
    M'has fet sortit el primer somriure del dia, gràcies!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Feliç de fer-te somriure, espero que no fos la primera i l'última del dia.

      Aferradetes, Mac!

      Elimina
  6. És allò que diuen, que n'hi ha més a fora que a dins (dels manicomics, vull dir). Bona versió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si per imaginació no estem!! :)

      Gràcies ... bessets!

      Elimina
  7. Sembla més aviat un professor no sé de què!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quins dels dos?? :)

      Aferradeta!

      Elimina
  8. Una consulta ben divertida. Realment la imaginació ha acabat volant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Rafel!
      Volem amunt!!

      Bessets.

      Elimina
  9. Y eso ahora que la Sanidad es publica...

    Veras cuando terminen de privatizarla...

    Por cierto, yo veo que ese tren es de pega, porque no echa humo...

    Un abrazo mas, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veo ... veo ... que es usted muy realista!! jajja

      Abrazote, amic!!

      Elimina
  10. de vegades no calen gaires estimuls..oi?

    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...de vegades és al contrari, s´ha de frenar una mica, jejje

      Aferradetes, nina!

      Elimina

Benvinguts al racó!