03 de febrer 2022

sst . . .


Silenci
al buit sorollós del món,
emmudint el cruixit d'ossos,
desterrant sentiments d'angoixa.

Brolla des del fons del silenci,
un altre silenci 
que s'endinsa a l'ànima.
 Ets silenci tancat.
[Febrer ~ 2022]
 

38 comentaris :

  1. El pes dels segles
    s'acumula en les formes
    clàssiques i equilibrades
    en forma de silenci
    respectuós

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre he tingut una gran fascinació pels claustres, segurament per aquest silenci i pau que em donen.

      Aferradetes, Manel.

      Elimina
  2. El silencio es tan a menudo ensordecedor. La música es maravillosa para escuchar.

    Saludos cordiales
    .
    Pensamientos poéticos y ensoñaciones
    .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Casi nunca me perturba el silencio, al contrario, me da mucha paz.

      Abrazos, Ricardo.

      Elimina
  3. la foto es estupenda, tanto por la luz, las texturas, el magnífico encuadre y el procesado, la hacen sumamente atractiva.
    El poema también también tiene mucha belleza y se nota que sale de lo más hondo.
    El vídeo es muy interesante
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Las palabras salen siempre desde el rincón más hondo de mi ser, espero que os lleguen con la misma intensidad.

      ¡Muchas gracias, Fernando!.
      Aferradetes.

      Elimina
  4. Muy bella imagen, que evoca, en efecto, el mundo del silencio...
    Un abrazo, Luna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Los claustros siempre te llevan a ese mundo.

      ¡Gracias!
      Aferradetes, amic.

      Elimina
  5. Quina combinació d'imatge, poema i música més bonica!

    El silenci sempre té dues cares. Una de bellíssima i plena de pau i un altra vestida de tristesa i d'absència. No sempre podem evitar que coincideixin en algun punt.

    La cançó consola, però. Que bonica, no l'havia sentit mai en català. I encara menys amb l'idioma dels signes.

    Abraçades silencioses, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Passar d'una cara a l'altra és com passar d'una habitació a una altra. Un espai tan prim, que moltes vegades coincideixen.
      Fa poc que he descobert aquest grup i m'encanta. Filferro fa versions de cançons en català.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes amb molta pau, nina.

      Elimina
  6. Quina representació més bonica del silenci, entre la llum i la penombra...El video molt especial!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entre el soroll i la pau, el silenci.

      Moltes gràcies, Roser!.
      Aferradetes.

      Elimina
  7. Maravillosamente expuesto, Luna, me encanta.

    Besos

    ResponElimina
  8. Molt bo el teu poema i la fotografia.
    També m'ha agradat la versió d'aquest tema del P. Simon (&Garfunkel)
    “Si pregunteu que és el silenci aquest us respondrà... El silenci forma el veritable coratge, ensenya a descobrir la veritat, la paciència, l’amor al paisatge...el silenci és la pedra angular del caràcter de les persones”.
    (Nico de Winter?)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per no dir res, millor el silenci. Tot i semblar fàcil no ho és, però és un exercici molt enriquidor.
      Filferro és un grup que fa versions molt maques en català.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  9. Són silencis que ben bé podrien amagar crits, possiblement interns.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vedades és així com dius, d'altres és un refugi.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  10. Anònim4.2.22

    Preciosa la peça, interpretada amb llengua de signes. Una imatge molt bonica també, amb llum i ombres. I unes paraules que ho arrodoneixen tot en conjunt. El silenci, un gran amic però que també fa por a vegades, por pel que desperta dins nostre.

    Aferradetes, nina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estem tan acostumats als sorolls, que se'ns complica pair el silenci.

      Moltes gràcies, bonica!.
      Aferradetes.

      Elimina
  11. Un poema molt bo.
    El silenci cada cop m'agrada més, i més, i més...

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a mi, també!.

      Gràcies, Xavi!.
      Petonets.

      Elimina
  12. Molt bona foto Paula.
    M'encanten els claustres i els seus silencis.
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els claustres creen una fascinació que no té preu.

      Moltes gràcies!.
      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  13. Fa uns dies vaig estar recorrent un monestir gòtic,
    amb pedres antigues i càntics gregorians enganxats a les parets.
    Però el que em va quedar més, va ser el seu silenci i la seva immensa pau.

    Aferradetes sa lluna!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també em produeix el mateix efecte, és com entrar en un altre món.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  14. "Ets silenci tancat" és el d'un monestir. Tancat com un claustre, silenciós com els monjos que l'habiten. A vegades és així en nosaltres mateixos.
    Molt maco i suggeridor, però trist, aquest poema! Conec una poeta, Aitana Montaner, que diu que la poesia per a ella ha de ser trista, per ser poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penso que el silenci de l'ànima és un silenci tancat.
      Suposo que cadascú té el seu punt de vista sobre el que escriu, jo m'hi sento més còmoda també.

      Moltes gràcies, nina!.
      Aferradetes.

      Elimina
  15. En espais com aquests , els silencis t'acaronen i et senten tant bé !.
    Salut ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. En espais com aquest, tot és pau.

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  16. Anònim6.2.22

    Un mismo silencio tiene infinidad de interpretaciones, dependiendo del momento y por supuesto de nuestro estado de ánimo, pero todo silencio está lleno de sonidos, de voces, gritos, canciones, risa y llantos, espacios y horizontes, y todo esto es el alfabeto con el que escribimos la interpretación que le damos, la sensación que nos produce. (El todo en la nada y la nada en el todo)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Excel·lent reflexió ens deixes en acurades paraules. Podríem dir que el silenci és tot o res, alhora?.

      Qué espléndida laguna es el silencio
      allá en la orilla una campana espera
      pero nadie se anima a hundir un remo
      en el espejo de las aguas quietas.
      [Mario Benedetti]

      Com sempre, un gran plaer llegir-te.
      Aferradetes, amic meu.

      Elimina
  17. Fotografia, poema i cançó, tot fantàstic, delicat, emotiu. Felicitats.

    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Llorenç!.

      Bona setmana.
      Aferradetes.

      Elimina
  18. Hi ha tant de soroll per tot arreu, que el silenci és gairebé una necessitat, és molt cert, i la teva fotografia ho escenifica a la perfecció.
    El soroll físic és molt molest, però el pitjor de tots és el soroll mental, perquè ens causa molt desassossec, i no deixa de sonar per molt que ens tapem les orelles. Per això, potser, més que el silenci, penso que la millor alternativa és un cert nivell de so calmat i tranquil·litzador, que ens acompanya sense arribar a atordir-nos. El silenci absolut pot arribar a resultar aclaparador!!Aferradetes fins allà acompanyades del so d'una brisa sueva!!😊🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan era més joveneta, solia posar la ràdio a l'hora d'estudiar. De tot d'una seguia tot el que deien, però passats uns instants m'ajudava a concentrar-me en la tasca; allunyant-me de tots els sorolls, fins i tot de la ràdio.
      Avui dia, en no tenir a mà un claustre, faig servir la música per allunyar-me de tots els sorolls del món.

      Em va bé la brisa suau que m'arriba, millor que el vent que fa per aquí.😉
      Aferradetes, Alfons.😘🤗

      Elimina
    2. A mi també m'ha passat i em segueix passant una cosa semblant amb la música!!👍👍

      Elimina
    3. Doncs ja som dos!.😉

      Elimina

Benvinguts al racó!