Filla de..., dona de..., treballadora de..., mare de..., amant de..., submisa. Fins que un dia va dir prou i aquest va ser suau, explicant els motius, sense ofendre a ningú i això va servir per quedar-se sola... Ara viu tancada en si mateixa, sense pares, sense home, sense patró, sense fills, sense amant amor... només amb els pensaments que volen pel seu cap, el xiuxiuejar de la música, el flairejar de les pàgines d'un llibre, la seva fidel amiga la càmera d'immortalitzar instants, la flama d'una espelma sempre encesa pels que ja no hi són i... pels que sí, el teclat on deixar-hi sentiments i el seu llit, on cada cop llisquen més les hores, procurant adormir-se i així oblidar-se que VIU...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
Està més viva que mai.
ResponEliminaQue gaudeixi de la llibertat i de no dependre de ningú.
Bé per ella!!!!
Petons.
Segurament sí, tot i que crec que no la convenç el preu que ha de pagar...
EliminaPetonets, Xavi.
Ay, ay, ay... cuanta tristeza destilan esas palabras...
ResponEliminaUn abrazo, amiga Luna
En esta vida siempre hay días buenos y otros menos buenos... Lo ideal sería estar siempre alegres, pero se ve que no es posible...
EliminaAferradetes, amic.
Beautiful almost poetic text. I like it very much!
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaAferradetes, Katerina.
Ara és ella! Però no està clar que estigui millor.
ResponEliminapodi-.
Per què no pot haver-hi un equilibri en tot?... És complicat.
EliminaAferradetes, Carles.
El preu que s'ha de pagar, tot sovint es excessiu!
ResponEliminaAferradetes
Gairebé sempre és excessiu i no entenc massa bé el perquè...
EliminaAferradetes, Josep.
Hubo una vez que no quería ir a la cama para que no terminase nunca la noche y volviera la mañana.
ResponEliminaBeso.
En mis recuerdos también existen esas eternas noches en que no quería irme a dormir...
EliminaBesos
He esta uns dies fora (fent d'avi), i no he pogut estar al cas de les vostres entrades (ni dels vostres comentaris a casa! Gràcies per venir!)
ResponEliminaI ara trobo aquests escrits teus... Plens d'una "melangia"? dolça, suau. Blava.
Les teves paraules, d'aquí i d'escrits anteriors, remouen els dins.
Com quan et sorprenen amb una abraçada inesperada, llarga i silent.
Aferradetes, Paula
Em sembla perfecte que facis d'avi, primer són unes que les altres. ;-)
EliminaLes meves paraules, gairebé sempre, surten de ben dins i potser per això arriban on han d'arribar... a dins de les persones sensibles com tu.
Aferradetes, Miquel Àngel.
Tiene algo de autobiografía...? Yo siempre he creído que la libertad es sinonimo de soledad, soledad que no tiene nada que ver con el aislamiento, puedes ser muy sociable pero muy celoso de tu soledad.
ResponEliminaTant la solitud com l'aïllament no tenen res de dolent si és l'opció escollida. Pots viure sol i no sentir-te sol o aïllat socialment o, per contra, pots sentir-te sol mentre estàs amb altres persones... També hi ha el cas que no vulguis un aïllament, però que les circumstàncies t'hi duguin... Tot molt complicat, com veus. ;-)
EliminaAferradetes, Pere.
Issue of social isolation is a problem these days
ResponEliminaBen cert i cada cop sembla que va en augment.
EliminaAferradetes, roentare.
Romper con lo establecido y salir de la fila que nos mantiene presos. Una buena reflexión y una bonita y original manera de expresarlo.
ResponEliminaMe temo que la sociedad no está preparada para ello, se paga un precio muy alto por estar fuera de ella... tienes que estar muy fuerte de mente y de cuerpo para superarlo...
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Luis.
No és una situació estranya aquesta que relates, sovint els que ens envolten ja els va bé mantenir un statu quo (que els va bé només a ells) i no entenen que en vulguem sortir per ser nosaltres mateixos. Quan el preu és que ens deixin de banda, això és molt dur; però si els que tens al costat no et fan costat (que sembla el mateix, però no ho és) potser, com diu el refrany, millor està sol que mal acompanyat. Ara bé, res d'oblidar que som vius. Ben al contrari, si hem estat capaços de fer el pas tan difícil i valent de dir prou, també hem de saber aprofitar com toca el fet d'haver-nos deslliurat d'un "llast" que no ens deixava ser com volíem i, si cal, buscar uns altres "altres" que ens respectin i ens entenguin de veritat.
ResponEliminaSempre hi ets, fins que deixes de ser-hi i llavors ja no hi ets per ningú...
EliminaRespecte, comprensió i un molt d'empatia, coses que no trobes molt sovint... sobretot si ets una persona que ho dóna tot... Arriba un moment en que ja no es té cap interès per la "vida" així com ens l'han venuda.
Aferradetes, Mac.
Per què l'alliberament ha de costar un preu tan car?
ResponEliminaM'agrada molt la cançó de la Sílvia.
Aferradetes, sa lluna!
Crec que és l'eterna pregunta...
EliminaLa Sílvia brutal, com sempre.
Aferradetes, Alfred.
Has vist el vídeo fet al Prado?
EliminaEm sobra la primera part.
Aferradetes!
Sí, em va agradar moltíssim.
EliminaGràcies, Alfred!
Molts pocs poden ser feliços sense que li aprovin la seva manera de viure i el seu concepte del món, sobretot amb les persones amb qui tenen relació social i molt especialment les persones amb qui viuen. Tal vegada la llibertat potser consisteix a poder semblar i expressar allò que som i assumir plenament les conseqüències. La gran contradicció: No hi ha res més insociable i més sociable que l'ésser humà. Potser tot es redueix a que no estem sols si es té a un mateix que es faci companyia.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Estic amb tu en que no estem sols, si un es té a si mateix. Però també sabem que l'ésser humà es sociable per naturalesa i, a un moment o l'altre, necessita relacionar-se.
EliminaAferradetes, Joan.
Un text molt colpidor i que fa rumiar molt, perquè penso jo que no seria gaire diferent si la persona no està sola, tampoc mal acompanyada, sinó tot el contrari... a vegades la solitudd té tantes formes! Bé vull dir que no és la meva situació la que descrius i malgrat tot m'hi trobo ben endins.
ResponEliminaAgerradetes de companyia, preciosa!
La solitud és fotuda, només té una accepció que trobo interessant que és la solitud cercada... totes les altres maneres, sols o amb gent, per a mi són una tortura.
EliminaAferradetes ben fortes, nina.
Se dice que mejor sola que con malas compañías. Pero este relato es triste al ver esa soledad que deseaba y la vez le abruma.
ResponEliminaBuena noche Paula y buen abril.
Un abrazo.
Sí, se dice, pero tampoco es necesario que sean malas compañías...
Elimina¡Feliz día!
Aferradetes, Laura.
Sóc jo, jo sóc jo
ResponEliminala resta són complements
que pots estimar.
qui sap si...
No hi ha res més important que estimar-se...
EliminaMoltes gràcies, qui sap si...
A mi m'agrada d'estar sola, però no de sentir-me sola, com vaig llegir una vegada.
ResponEliminaSí, no és el mateix ni de bon tros.
EliminaAferradetes, nina.
ResponEliminaPhoto and text: excellent.
Why is 'amant' crossed out?
Potser (perhaps) perquè per a ell era la seva amant i per a ella el seu amor???. Qui sap perquè ho va ratllar!!!... sempre queda el misteri. ;-)
EliminaAferradetes, Sean.
Ciclos, circunstancias. A veces a favor a veces en contra, según el ánimo.
ResponEliminaMuy profundo.
Besos de anís.
La vida nunca ha sido rosa, aunque la pintemos...
Elimina¡Muchas gracias!
Besos, Sara.
La solitud sovint és el preu de la llibertat. Un preu que pot esdevenir molt alt. Tot i que som criatures socials i necessitem la interacció per viure, hi ha moments en què la solitud es presenta com l'única sortida per fer allò que un realment vol. La llibertat, en molts casos, implica prendre decisions independents, seguir els teus propis valors i metes, ia vegades això et pot portar per camins molt poc transitats... Aferradetes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaPoques paraules més puc aportar al teu magnífic anàlisi... ben bé és així.
EliminaAferradetes, Alfons.😘🤗