28 de juny 2024

BLAUS


Blaus com el mar
brillen espurnejants.
Dolça mirada.
[Juny~2024] 
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .
Suau mirada
que pot endolcir el mar.
Els teus ulls parlen.
[ Xavier ]
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 
Seiner Augen Blau
widerspiegelt ein Leben
in Nähe des Meers. 
[ Sean ] 
. . . . . . . . . . . .  
Mirada serena
depositari de llum
el mar dels teus ulls.
[Barbollaire] 
. . . . . . . . . . . . 
Els decolora
rebaixa el cel amb mar,
deix el fons dels ulls.
[ qui sap si... ]

25 de juny 2024

A MiTJANiT


A mitjanit,
quan tot està adormit,
els malsons tornen.
[Juny ~2024]

- - - - - - - - - - - 

De matinada,
l'albada me'ls espanta.
I els malsons marxen.
[Carme]

- - - - - - - - - - -

En el silenci,
on les ombres s'amaguen,
els records xiuxiuegen.
[Alfonso]

- - - - - - - - - - - - 

Hi ha malsons
que no s'obliden mai
per temps que passi.
[Helena]

22 de juny 2024

CONSCiÈNCiA

 

Anaven caminant junts, 
ell i la seva consciència, 
entrarien al temple per separat, 
un cap a la llum l'altra, 
a la foscor més negre.

19 de juny 2024

L' ESBÓS

"L'Escola d'Atenes" (Raffaello Sanzio - 1511) 

— I què hi feies allà?
— Un esbós del que serà en un futur un quadre, plasmar la vida així com es dóna, del tot espontània, sense estar preparada ni orquestrada.
— Vols dir que no se n'adonaven que tu hi eres?
—  No, tothom anava a la seva... 
— Sí, ja ho veig.
— Fixa't bé en cada grup i amb les seves cares! N'hi ha que són un poema.
— Vols dir que feien poemas, oi?
— No que va!. En teoria han de sortir els millors matemàtics, científics i filòsofs de la història, els grans pensadors i escriptors...
— I és així, oi?
— Doncs sí i no! N'hi ha que tenen mèrits per arribar molt lluny i d'altres que també en tenen, però no els hi seran reconeguts mai...
— I ja saps el valor del quadre i quan cobraràs?
— Ui això ho tinc més complicat! Són tots eminències als seus camps, però tratant-se de diners, no n'hi ha cap que mostri la borsa... Això sí, com pots veure estan tots molt còmodes i relaxats...
— Doncs treballaràs per amor a l'art, gairebé com ells... he, he, he!
— No creguis, per si de cas el quadre passa a la història, m'hi he fet un lloc per ser reconegut.
— Què vols dir?
— Mira bé l'esbós... no et sona cap cara?
— Espera, no m'ho diguis... no em fotis, aquest ets tu!... 
— Sí, siiiiii, l'únic que mira cap al front!, bé no l'únic, la meva enamorada també; així que si no cobro res, passaré a la història com un dels erudits d'aquesta escena... Bé i  ara deixem tranquil, que tinc molta feina per fer.

12 de juny 2024

DíSCOLA


Les dues eren bessones, les més grans de casa, no obstant una d'elles era molt diferent a les altres germanes, fins i tot amb la seva bessona. Els seus pares ja ho deien, "no hi havia manera de fer-la anar com la resta, era tant rebel"... Cridava l'atenció amb els seus colors, però es sentia tan bé no fent tot el que feien els altres. Ella no entenia perquè s'havia de vestir sempre de blau, de dilluns a diumenge i avui se n'havia posat un molt maco que li donava forca per menjar-se el món... o almenys, fer-ne un tast

09 de juny 2024

LA CiTA


Havien fet plans durant les llargues hores de xerrades. Ella tenia tota la il·lusió d'una primera cita, ell somiava en el dia que es veiessin i... arribà.  No tenien res a xerrar... ja s'ho havien dit tot.

05 de juny 2024

UN iNSTANT


Gairebé em surts del camp de visió, va ser un instant on la teva presència em va captivar, atabalada cercava el disparador, et volia retenir uns instants més per mostrar el teu somriure... ni això em deixares, només quedà a la meva retina per sempre més... 

01 de juny 2024

REFLEX (4)

 

Sóc calma i tempesta,
vent i aigua. 
Sóc arbre, roca i lluna,
 llavor i fruita.
 Sóc veu i silenci,
espera i entrega.
Sóc tot i res.
I en escriure, 
m'escric.
[Juny ~ 2024]