"Impressió, sol ixent" (Claude Monet - 1872)
Pren els pinzells amb delicadesa, barreja els colors i cada pinzellada una il·lusió es remou per dintre i sent que en cada traç una emoció va transformant la tela. Es retira... s'ho mira... a cada passa l'esforç dóna els seus fruits i, en acabar, quan el sol neix: un nou somni pren forma.
En aquest cas, la il·lusió i la dedicació han donat els seus fruits. No sempre és fàcil (i de vegades, és directament impossible) aconseguir plasmar un somni i fer real una idea. Cal felicitar a aquest pintor...
ResponEliminaI cal felicitar-te a tu per explicar-ho tan bé amb tan poques paraules. Enhorabona!!
Abraçades!
La realitat és que mai he pintat, vull dir sobre tela i amb pinzells, encara que imagino que porta més temps del que jo li he dedicat, però per aquí va la cosa.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Mac.
Me imagino que cada pintor sentirá algo diferente cuando pinta. En mi caso cuando empiezas a pegar pintura sobre el lienzo es una sensación algo abstracta y tendría que ponerme a pensar o volver a coger un pincel para descifrarlo.
ResponEliminaBeso.
Como he dicho a Mac, no tengo ni idea de lo que siente un pintor cuando está delante de un lienzo en blanco... Sólo ha sido un pensamiento, quizás para no realizar un verdadero relato y hacer algo diferente. ;-)
EliminaBeso
Las il·lusions neixen cada matí, com neix el sol amb l'albada...cada dia igual i cada dia diferent.
ResponEliminaUn relat/pensament concís que reflecteix aquest moment de creació.Felicitats !.
Salut !.
I duren fins que es fan realitat, sinó aquest dia, potser demà...
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Artur.
Delicadesa pura, tot plegat la imatge de Monet i les teves paraules amb els colors adients.
ResponEliminaMolt bonic, Paula!
Aferradetes, preciosa!
El quadre de per sí és una meravella, no vaig poder trobar paraules per fer-hi més.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
I vàries vegades que m'hauria agradat saber expresar amb dibuixos, ni que sigui maltraçats, algunes emocions i visions de les coses. Sóc una mica negat.
ResponEliminapodi-.
Jo he vist dibuixos teus que m'han agradat molt, a mi se'm complica més quan he d'agafar pinzells...
EliminaAferradetes, Carles.
Creo que tu relato, por cierto excelente, no está muy lejos de lo que es el proceso creativo de un cuadro...
ResponEliminaEse cuadro me parece uno de los mejores de la historia del arte, y mira que hay buenos cuadros.
Un abrazo Paula
¡Muchísimas gracias!
EliminaA mí me encanta la etapa del impresionismo, hay pocos (por no decir ninguno) que no me guste. Eso de ofrecer una imagen sólo con pequeñas pinceladas suaves o como insertar la luz me tiene atrapada. Éste, en particular, me emociona.
Aferradetes, Fernando.
Si el pintor va triar bé els pinzells i les pintures, tu ho ha sfet igual, amb les lletres i la tinta.
ResponEliminaEl quadre és preciós, Xavier.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes.
Quina enveja em donen els que saben dibuixar, pintar...
ResponEliminaSoc un negat absolut.
Petons.
Tot i ser dues coses molt difícils per a mi, trobo que utilitzar els pinzells i barrejar els colors és força més complicat.
EliminaPetonets, Xavi.
Todos admiramos su arte y desearíamos poseer el arte que tiene él, con sus pinceles.
ResponEliminaUn abrazo.
Cada uno es un pequeño artista en lo que se le da bien, aunque te doy la razón en que nos gustaría hacer lo que otros hacen bien o muy bien. ;-)
EliminaAferradetes, Antonia.
Such a mood provoking painting
ResponEliminaA mi em provoca moltes emocions.
EliminaSalutacions, James.
Casualitats de la vida, avui tu li has dedicat l'entrada del bloc al sol, i jo a la lluna. Aquí hi ha una connexió astral catalanobalear innegable. Haha.
ResponEliminaJa he passat per casa teva i tens raó, avui hi havia una forta connexió entre tu i jo.😅
EliminaAferradetes, Risto.
Precisamente, lo dijiste muy bien, es como plasmar un sueño, algo que está en la mente luego queda para siempre en un lienzo, en un relato... etc.
ResponEliminaMonet es maravilloso.
Abrazo.
¡Muchas gracias, Eukel!
EliminaLo es, como la mayoría de los pintores impresionistas. ;-)
Aferradetes.
Meravellós. D'alguna manera, POTORESCO.
ResponEliminaAferradetes, Paula
Uff. I should not have relied on the translator! PINTORESC(O) sounds more accurate, hm?
EliminaAferradetes, Paula.
Moltes gràcies!
EliminaLa veritat és que perdo molt de temps amb les traduccions, perquè moltes vegades ens compliquen les relacions amb persones què parlen altres llengües que no coneixem. Per una part ens afavoreixen en apropar-nos més i, per l'altra, el seu mal funcionament ens pot dur a malentesos greus.
En aquest cas, després de cercar-ho, vaig deduir que volies dir pintoresc. ;-)
Hugs, Sean.
Preciós, Paula. com sempre.
ResponEliminaUna delicadesa extrema.
Les paraules justes. Acolorides de sentiments.
Una abraçada
Moltíssimes gràcies, nin!
EliminaAferradetes.
Así seguramente debió sentir Monet cuando realizó ese cuadro.
ResponEliminaRealizaste un ejercicio de empatía :)
Besos
Nunca lo sabremos, pero eso intenté, ponerme en sus zapatos. ;-)
EliminaBesos dulces, Sara.
Reconec la meva debilitat per l'impressionisme, i entre ells, Claude Monet i Paul Cézanne sempre m'han captivat des del primer moment.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Tinc, també, debilitat pels pintors impressionistes... no sé què tenen les seves pintures que em deixen bocabadada sempre. ;-)
EliminaAferradetes, Joan.
Meravellós Monet, un dedls meus pintors preferits!
ResponEliminaAferradetes
He vist què, per aquí, a gairebé tothom li agrada força.
EliminaAferradetes, Josep.
Quan un nou somni pren forma és que s'ha complert el procés creatiu. Tant el del quadre com el del teu poema en prosa.
ResponEliminaEn aquest cas, el meu ha trigat molt menys temps a prendre forma. ;-)
EliminaGràcies!
Aferradetes, Helena.
Jolín, la pintura es una maravilla, pero viéndola escuchando a Ludovico Einaudi es una auténtica pasada. O_O
ResponEliminaUn petó, Paula :))
Dos grandes maestros, cada uno en su arte.
EliminaMuxu bat, Gumer. ;-)
Maravilla de post Paula. Monet sentía lo que pintaba, sus cuadros expresan mucho.
ResponEliminaBuen domingo.
Un abrazo.
¡Muchas gracias!
EliminaA mí me dejan totalmente fascinada sus cuadros.
Abrazos festivos, Laura.
Hay un refrán que dice “El sol sale para todos”, pero ciertamente, no para todos tiene el mismo significado, ni la misma forma de ser visto y admirado.
ResponEliminaOtra forma de ser visto, es en alegoría, dando a las cosas más bellas e importantes la majestuosidad del sol, y una muy bonita es esta, y está en la letra de una antigua canción Napolitana, versionada en infinidad de lenguas y cantada en diferentes versiones.
"O sole mio"
¡Qué bella cosa es una jornada de sol!
Un aire sereno después de la tempestad,
por el aire fresco parece ya una fiesta.
¡Qué bella cosa una jornada de sol!
Pero otro sol
más bello, oh nena!
Mi sol, está en tu rostro!
El sol, mi sol...
está en tu rostro
está en tu rostro.
Centellean los cristales de la ventana tuya,
una lavandera canta y presume,
mientras exprime, extiende y canta.
Centellean los cristales de la ventana tuya.
Pero otro sol,
más bello, oh nena!
mi sol, está en tu rostro.
El sol, mi sol,
está en tu rostro,
está en tu rostro.
Cuando anochece y el sol se pone,
me viene casi una melancolía.
bajo la ventana tuya me quedaría,
cuando anochece y el sol se pone.
Pero otro sol
más bello, oh nena!
Mi Sol, ¡está en tu rostro!
El Sol, mi sol...
está en tu rostro,
está en tu rostro...
Sa Lluneta, me he salido un poco de la idea que llevabas en el post, pero no me he podido resistir!!!!
M'agrada quan expresseu el que sentiu en tot moment, vagi o no amb el motiu del meu post, per tant, cap problema!
EliminaPel que fa a la cançó, si he de triar una versió, em quedo amb la del gran Pavarotti. Però en aquest cas em sembla que qui està "enamorat" d'aquesta noia que és un solet, ets tu i et deixo triar la versió que t'agradi més.😉
Ben cert que cadascú veu o té "el seu sol" on li plagui més. És clar, que sí! 😊
Moltes gràcies!
Petonets amb pessics, Jota.
ResponEliminaLes teves paraules celebren la màgia de la creació artística, tot un procés de transformació íntima, on el llenç, la fulla de paper en blanc, una guitarra o l’objectiu d’una càmera de fotos esdevenen un receptacle d’emocions en què ressona la idea que l’art no és només la representació de la realitat, sinó també una forma d’expressar allò que no es pot dir amb paraules. Aferradetes i petonets, Paula!!🤗😘
Segurament no ho hagués descrit millor.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Alfons.😘🤗