ULLS A LA FOSCOR

Encara que aquell cinema estava tancat des de feia quinze anys, semblava com si la gent seguís entrant i sortint, ocupant els seus seients i certa olor de crispetes voletejava pel pati de butaques... però no, estava tancat amb pany i forrellat... només el seu propietari passava dues o tres vegades a l'any per allà. Tot i així tenia un inquilí  que entrava i sortia cada nit per una porta del darrera, romania al seu interior durant el dia i es dedicava a robar tot allò que estaba al seu abast. No encenia cap espelma, ja que des de fora podrien veure'l i no li interessava que l'enxampessin; per això quan arribava la nit, anava a les palpentes fins a la porta i des d'allà tota la ciutat era seva.

Aquella nit sentí un soroll, mirà per tots els racons, res; quan es disposava a sortir, veié uns ulls dins la negror de l'espai i en un tancar i obrir d'ulls, ja no hi era. "Això d'estar a les fosques em fa veure visions", va pensar. No li donà més voltes i va sortir. Quan començà a clarejar, com un rellotge tornà cap al seu amagatall, preparà alguna cosa per menjar i s'estirà per dormir unes hores. No seria la darrera nit que veiés aquells ulls, però sempre pensava que eren fantasies seves.

Dos dies abans de Nadal, Don Miquel, el propietari del local posà la clau dins el pany de la porta principal, engegà els interruptors per veure-hi bé i gairebé caigué d'esquena en veure l'escena... un home que no coneixia estava estirat a terra, rapinyat de dalt a baix i amb els ulls trets... així com va poder trucà a la policia i els esperà assegut a una butaca, mentre un gat negre miolava entre les seves cames.