Llevo desde los veintitantos que no llevo reloj, está claro que he mirado la hora en momentos puntuales, pero siempre me ha fastidiado bastante ser esclava de un reloj... ni de nada... ;-)
Si no m'ho he mirat malament, a aquest rellotge només li queda una busca i això deu voler dir que està espatllat i, per tant, parat. Quin millor lloc, doncs, que aquesta plaça d'Inca per quedar amb algú (a dos quarts de set en punt, és clar) amb la seguretat que l'altra persona arribarà puntual i que la trobada serà tan profitosa que semblarà que el temps no hagi passat. :-D
Ja has vist que em sembla d'allò més adient el rellotge de la foto per il·lustrar aquest proverbi. El temps avança sempre a un ritme constant, però alhora és ben subjectiu. Tant ens pot passar volant con fer-se'ns etern... potser sí que hauríem d'aprendre a deixar de mesurar-lo per començar a gaudir-lo.
Crec que ja està arreglat i no t'ho puc assegurar perquè fa temps que no hi passo... hi hauré d'anar a fer una foto de l'abans i el després, més que res per comprovar si ha passat el temps. ;-) Per a mi els rellotges són com una peça de museu, m'agraden molt, però no en tinc cap. I ara que estic jubilada, si no hi ha res urgent de metges o d'altres coses semblants, no en faig servir cap... bé sí, un... el del cos. ;-)
“Nosotros” medimos el tiempo con reloj y calendario, “Ellos” lo miden con el movimiento solar, las migraciones, o las floraciones y/o cosechas, el tiempo es una ficción, moldeable (según nuestras leyes físicas), lo cierto de esta frase, es que es una alegoría de como utilizar nuestras vidas, de como vivir o entender el tiempo que nos es dado.
Sa LLuneta, tú a lo tuyo, vamos, a hacernos pensar y devanar los sesos con ideas y conceptos
M'ha fet gràcia que hagis posat "Nosotros" i "Ellos" entre cometes... això vol dir que no tots els europeus ni tots els africans?... Ara que xerrem de temps, m'has fet recordar una frase d'un estimat amic meu que deia més o menys així: "Es mejor que me vaya cinco minutos antes de que me echen" i gairebé sempre ho complia. ;-) Crec que he barrejat ous amb cargols, així que em torno a centrar per dir que sí, que pel que sembla la frase xerra de com viure i no del temps en concret, que en definitiva és el mateix per a tots. Jo segueixo amb les meves coses, el que feu amb tot això va al vostre càrrec. :-)))
El tiempo... el tiempo, vaya con el tiempo, esa nave que nos lleva a todos. Una de las formas de definirlo es cadencia, ritmo y sonoridad, por ello te ruego que aceptes este regalo de notas, acordes y armonía. https://www.youtube.com/watch?v=-XTAK0avUEw&list=RDblUSVALW_Z4&index=4
Alguns refranys catalans: * Com passen els temps, passen els pensaments. * A la curta o a la llarga, el temps tot ho ateny. * Donar-li temps al temps. * El temps fa com la mula, no recula. * Després d'un temps, un altre en ve. Confeso que aquestes dites les he tret d'un blog: POESIA INFANTIL I JUVENIL. Aferradetes, Paula!!
És una presó que ens hem construït, fins i tot els jubilats s'hi troben constrets, que al canvi horari fan també els seus canvis de costums respecte la llum natural del dia.
A mi que m'afecta moltíssim els canvis de llum i de tota la natura en general, el meu cos es converteix en una mena de termòmetre... i sí, ho passem malament...
És curiós la percepció del temps en funció de la situació. Quan perd el Barça i vull que remuntin sempre tinc la sensació que va molt ràpid. En canvi quan guanyen per un sol gol i hi ha perill que ens empatin, em sembla que va més lent.
Entre el mar y la luna. Inca y "mallorquín" cabría decir que la ubicación indica... ¿Mallorca? Viví en es Pont d' Inca, pegado a la pista del aeropuerto desde los 5 a los 10 años. Nacido en Ibiza, resido en el País Vasco. Hola Paula. El proverbio señala con acierto el "tiempo"... Pero tengo la impresión de que ese tiempo no es el que se mide con los relojes. Abrazos.
Pues sí, al parecer fuimos "vecinos" en un momento de la vida... aunque no estoy muy segura si es de la vida... ;-) Un buen recorrido sí has hecho. Así como está el verano por aquí, me gustaría disponer de una casa por el norte, para pasar los meses de verano que son agotadores y cada vez los soporto menos... sólo es un sueño, ya que no hay ni pa' casa, ni pa' vacaciones tan largas. :-)))))
Y no, no creo que se hable de relojes como tales en el proverbio, más bien de cómo se utiliza el tiempo... "vamos" muy estresados por esta vida y dicen que con prisas no se llega a ninguna parte... Yo si tengo que elegir, prefiero sin ellos... ;-)
Jo mai havia tingut tant de temps per llegir i escriure com amb la cama enguixada. És l'única cosa bona del que em passa. El temps per si mateix no és el que és bo, només el que en fem.
Quan no et pots moure és així, això per les persones que els hi agrada llegir i/o escriure, el temps passa més de pressa què si no pots fer res. Abans de deixar la feina ja no m'agradaven els rellotges, millor dit, els horaris i ara que tinc tot el temps del món, no en faig servir cap dels dos. ;-) Cuida't nina!... o millor, que et cuidin!
Per molt que volguem aprofitar el temps, si vius a ciutat es fa difícil es fa difícil. El ritme és frenètic. M'ha agradat el so d'aquest duo musical que ens proposes. El so i la manera de cantar de "Ginestà", volgudament o no hi fa pensar.
És cert. A les societats més desenvolupades econòmicament (no necessàriament en el pla humà), el temps és vist com un recurs valuós que ha de ser gestionat de manera eficient. La vida està marcada per horaris estrictes, terminis i una pressió constant per aprofitar cada minut. Tot i això, en moltes cultures africanes es valora molt més el moment present i les relacions humanes per sobre de la puntualitat. Aquest proverbi ens recorda que la riquesa de la vida no es mesura només en la quantitat de tasques que aconseguim completar, sinó en les experiències i connexions que cultivem. Al final, el temps pot ser una eina o un tresor, depenent de com decidim viure'l i quines prioritats triem. Moltes gràcies per compartir-ho, Paula!!👍🤗😘
Sembla que per arribar a aquesta conclusió, han de passar uns anys... No valorem el temps de la mateixa manera als vint, que als treinta, que als cinquanta o més. I de vegades no ens basta ni tota una vida... Per algunes coses sóc lenta de reacció, vull dir que per molt que la meva primera intuïció sigui una, no sóc capaç de donar una resposta (si n'hi ha) fins haver-ho rumiat una bona estona. Per tant el temps, per a mi, no és important... més bé, la manera com respons a tot el que t'arriba... què al final són experiències que et van ensenyant com fer-ho millor amb tu i amb qui convius. Gràcies a tu, per ser-hi! 😘🤗
Un buen pensamiento que propone alguna que otro reflexión.
ResponEliminaSí, es para reflexionar un rato largo. ;-)
EliminaAferradetes, Luis.
Uns el mesuren i d'altres el valoren.
ResponEliminaAferradetes.
Més que valorar, diria que el gaudeixen.
EliminaAferradetes, Alfred.
Yo creo que está bien organizada y cada cosa a su tiempo, la vida es mucho mejor.
ResponEliminaQue tengas un feliz domingo de descanso.
Llevo desde los veintitantos que no llevo reloj, está claro que he mirado la hora en momentos puntuales, pero siempre me ha fastidiado bastante ser esclava de un reloj... ni de nada... ;-)
EliminaFeliz domingo, Antonia.
Em sembla que sí, que el temps ja se'ns ha escapat del tot. Ni de jubilada tinc tan temps com seria d'esperar.
ResponEliminaAnem massa accelerats, no creus? ;-)
EliminaAferradetes, preciosa.
ResponEliminaAferradetes, ninona.
EliminaM'encanta el proverbi... i la foto!
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
Ara tinc temps... però ja no em serveix de molt.
ResponEliminaQuan el necessitava no el tenia mai.
Petons.
Sol passar, crec que és degut als anys que estàvem massa pendents del rellotge. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
El proverbio es genial y la foto es estupenda con esa luz que proyecta la sombra paralela al reloj.
ResponEliminaUn abrazo Paula
Cierto. una maravilla de proverbio.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Fernando.
The brick wall texture is amazing
ResponEliminaPer aquí hi ha moltes construccions així. ;-)
EliminaMoltes gràcies, James!
Glorious!
ResponEliminaCert, molt encertat. ;-)
EliminaBon diumenge, Sean.
Los pueblos ancestrales tienen conceptos de los que deberíamos aprender. Esta frase publicada es una maravilla.
ResponEliminaAbrazos.
Esa vorágine del día a día ya es insoportable...
EliminaAferradetes, Eukel.
Si no m'ho he mirat malament, a aquest rellotge només li queda una busca i això deu voler dir que està espatllat i, per tant, parat. Quin millor lloc, doncs, que aquesta plaça d'Inca per quedar amb algú (a dos quarts de set en punt, és clar) amb la seguretat que l'altra persona arribarà puntual i que la trobada serà tan profitosa que semblarà que el temps no hagi passat. :-D
ResponEliminaJa has vist que em sembla d'allò més adient el rellotge de la foto per il·lustrar aquest proverbi. El temps avança sempre a un ritme constant, però alhora és ben subjectiu. Tant ens pot passar volant con fer-se'ns etern... potser sí que hauríem d'aprendre a deixar de mesurar-lo per començar a gaudir-lo.
Abraçades!!
Crec que ja està arreglat i no t'ho puc assegurar perquè fa temps que no hi passo... hi hauré d'anar a fer una foto de l'abans i el després, més que res per comprovar si ha passat el temps. ;-)
EliminaPer a mi els rellotges són com una peça de museu, m'agraden molt, però no en tinc cap. I ara que estic jubilada, si no hi ha res urgent de metges o d'altres coses semblants, no en faig servir cap... bé sí, un... el del cos. ;-)
Aferradetes, Mac.
“Nosotros” medimos el tiempo con reloj y calendario, “Ellos” lo miden con el movimiento solar, las migraciones, o las floraciones y/o cosechas, el tiempo es una ficción, moldeable (según nuestras leyes físicas), lo cierto de esta frase, es que es una alegoría de como utilizar nuestras vidas, de como vivir o entender el tiempo que nos es dado.
ResponEliminaSa LLuneta, tú a lo tuyo, vamos, a hacernos pensar y devanar los sesos con ideas y conceptos
M'ha fet gràcia que hagis posat "Nosotros" i "Ellos" entre cometes... això vol dir que no tots els europeus ni tots els africans?...
EliminaAra que xerrem de temps, m'has fet recordar una frase d'un estimat amic meu que deia més o menys així: "Es mejor que me vaya cinco minutos antes de que me echen" i gairebé sempre ho complia. ;-)
Crec que he barrejat ous amb cargols, així que em torno a centrar per dir que sí, que pel que sembla la frase xerra de com viure i no del temps en concret, que en definitiva és el mateix per a tots.
Jo segueixo amb les meves coses, el que feu amb tot això va al vostre càrrec. :-)))
Petonets amb pessics, Jota.
El tiempo... el tiempo, vaya con el tiempo, esa nave que nos lleva a todos. Una de las formas de definirlo es cadencia, ritmo y sonoridad, por ello te ruego que aceptes este regalo de notas, acordes y armonía.
Eliminahttps://www.youtube.com/watch?v=-XTAK0avUEw&list=RDblUSVALW_Z4&index=4
Sentint música és dels moments en que em passa el temps sense pensar-hi ni un segon.
EliminaMolt amable, gràcies!
Hola Sa Lluna. Me gusta la foto y el proverbio. Abrazos.
ResponElimina¡Muchas gracias, Eric!
EliminaAferradetes.
Alguns refranys catalans:
ResponElimina* Com passen els temps, passen els pensaments.
* A la curta o a la llarga, el temps tot ho ateny.
* Donar-li temps al temps.
* El temps fa com la mula, no recula.
* Després d'un temps, un altre en ve.
Confeso que aquestes dites les he tret d'un blog: POESIA INFANTIL I JUVENIL.
Aferradetes, Paula!!
En sabia un parell (mallorquí) i m'ha agradat descobrir-ne uns altres.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Joan.
És una presó que ens hem construït, fins i tot els jubilats s'hi troben constrets, que al canvi horari fan també els seus canvis de costums respecte la llum natural del dia.
ResponEliminapodi-.
A mi que m'afecta moltíssim els canvis de llum i de tota la natura en general, el meu cos es converteix en una mena de termòmetre... i sí, ho passem malament...
EliminaAferradetes, Carles.
I si a sobre "blogger" fa malifetes...
Eliminapodi-.
Què t'he de dir? Doncs això mateix.😤
EliminaÉs curiós la percepció del temps en funció de la situació. Quan perd el Barça i vull que remuntin sempre tinc la sensació que va molt ràpid. En canvi quan guanyen per un sol gol i hi ha perill que ens empatin, em sembla que va més lent.
ResponEliminaHa, ha, ha... tens raó!! ;-)
EliminaBona tarda, Risto.
El tiempo me intriga.
ResponEliminaTengo un montón de relojes.
Beso.
A mi me encanta fotografiar relojes, pero soy poco amante de ellos. ;-)
EliminaBesos
Time only stops at the devil, because he never gets old. ;-)
ResponEliminaPer aquí hi ha una dita que diu: "Sap més el dimoni per vell que per dimoni".
EliminaNo sé si té molt a veure amb el que dius tu, però aquí la deixo. ;-)
Aferradetes, Sean.
Entre el mar y la luna. Inca y "mallorquín" cabría decir que la ubicación indica... ¿Mallorca?
ResponEliminaViví en es Pont d' Inca, pegado a la pista del aeropuerto desde los 5 a los 10 años.
Nacido en Ibiza, resido en el País Vasco.
Hola Paula.
El proverbio señala con acierto el "tiempo"... Pero tengo la impresión de que ese tiempo no es el que se mide con los relojes.
Abrazos.
Releyendo veo que la cosa requiere un matiz...
Elimina¡Ni con ellos ni sin ellos! :)))))
Chao.
Pues sí, al parecer fuimos "vecinos" en un momento de la vida... aunque no estoy muy segura si es de la vida... ;-)
EliminaUn buen recorrido sí has hecho. Así como está el verano por aquí, me gustaría disponer de una casa por el norte, para pasar los meses de verano que son agotadores y cada vez los soporto menos... sólo es un sueño, ya que no hay ni pa' casa, ni pa' vacaciones tan largas. :-)))))
Y no, no creo que se hable de relojes como tales en el proverbio, más bien de cómo se utiliza el tiempo... "vamos" muy estresados por esta vida y dicen que con prisas no se llega a ninguna parte... Yo si tengo que elegir, prefiero sin ellos... ;-)
EliminaAferradetes, Ernesto.
Jo mai havia tingut tant de temps per llegir i escriure com amb la cama enguixada. És l'única cosa bona del que em passa. El temps per si mateix no és el que és bo, només el que en fem.
ResponEliminaQuan no et pots moure és així, això per les persones que els hi agrada llegir i/o escriure, el temps passa més de pressa què si no pots fer res.
EliminaAbans de deixar la feina ja no m'agradaven els rellotges, millor dit, els horaris i ara que tinc tot el temps del món, no en faig servir cap dels dos. ;-)
Cuida't nina!... o millor, que et cuidin!
Per molt que volguem aprofitar el temps, si vius a ciutat es fa difícil es fa difícil. El ritme és frenètic.
ResponEliminaM'ha agradat el so d'aquest duo musical que ens proposes.
El so i la manera de cantar de "Ginestà", volgudament o no hi fa pensar.
Això d'anar sempre amb un coet al cul, no és gens bo. sobretot per a la salut. ;-)
EliminaTens raó, la seva cadència ens hi porta.
Aferradetes, Xavier.
És cert. A les societats més desenvolupades econòmicament (no necessàriament en el pla humà), el temps és vist com un recurs valuós que ha de ser gestionat de manera eficient. La vida està marcada per horaris estrictes, terminis i una pressió constant per aprofitar cada minut. Tot i això, en moltes cultures africanes es valora molt més el moment present i les relacions humanes per sobre de la puntualitat. Aquest proverbi ens recorda que la riquesa de la vida no es mesura només en la quantitat de tasques que aconseguim completar, sinó en les experiències i connexions que cultivem. Al final, el temps pot ser una eina o un tresor, depenent de com decidim viure'l i quines prioritats triem. Moltes gràcies per compartir-ho, Paula!!👍🤗😘
ResponEliminaSembla que per arribar a aquesta conclusió, han de passar uns anys... No valorem el temps de la mateixa manera als vint, que als treinta, que als cinquanta o més. I de vegades no ens basta ni tota una vida...
EliminaPer algunes coses sóc lenta de reacció, vull dir que per molt que la meva primera intuïció sigui una, no sóc capaç de donar una resposta (si n'hi ha) fins haver-ho rumiat una bona estona. Per tant el temps, per a mi, no és important... més bé, la manera com respons a tot el que t'arriba... què al final són experiències que et van ensenyant com fer-ho millor amb tu i amb qui convius.
Gràcies a tu, per ser-hi! 😘🤗
Cuando lo pasamos mal, es muy largo. Cuando lo pasamos bien, es brevísimo.
ResponEliminaBesos de anís.
Por ello no utilizo relojes, pasarlo bien o mal no es cuestión de tiempo. ;-)
EliminaBesos, Sara.