DE BONA GANA

De bona gana tornaria enrere

i aniria a Mallorca a recollir el «Blau d'Or»,

ara que fa uns captards melangiosos

i encara els bàrbars són a casa seva.

Passejaria vora mar, a l'hora

en que les noies tenen la pell tendra,

i escriuria sonets damunt les taules

de marbre dels cafès, si encara en queden.

Darrerament, aquest ponent tan tebi

m'ha estovat les arrels. Poseu-me falques

i cintes a les mans, amb cascavells:

que em senti viure, almenys, que em senti viure.

Tal vegada quan baixi la marea

podré collir petxines per les roques

i caragols amb tot el mar a dintre.

Ara no puc, m'habita un bou enorme

i visc a trenc de solc del matí al vespre

consirós com un bou, com un bou tendre.

- Miquel Martí i Pol _

De vegades et quedes muda, 

no saps com dir el teu sentir i 

cerques, entre les paraules dels grans, 

tot allò que et fa trontollar, ho trobes i 

certa pau et conhorta . . .