Veig que ja s'ha actualitzat i has rebut més comentaris. Bé.
Tinc el teu blog dins de Feedly... i quan publiques m'avisa. No tinc gaires blogs dins d'aquest programa. El que no he fet servir mai és el gadget de seguiment de Blogger. Després de tants anys ja tinc un sistema propi... visito la gent que em visita i a més a alguns els tinc a Feedly però sou pocs.
No, no s'ha actualitzat encara, o almenys no surt a les llistes de lectura dels meus seguidors. El darrer que surt és el de l'agulla i els comentaris que m'han arribat són de gent que ja he avisat. Moltes gràcies per la teva explicació!
Això només té una solució, com vas dir tu, que és anar a cada blog que visites i així pots veure si han pujat res de nou; però com saps, no tothom ho fa. Encara està sense actualitzar, veurem al proper post. 🤷♀️ Gràcies, nin! Petonets.
Que ella siga soñando. Y tu pillando fotos guapas bien acompañas con versos preciosos. Blogger hay días que está perro Paula y nos torea bien. Los comentarios muchos van a spam y hay que estar pendiente de ellos. Sigue sin actualizarse tu entrada. Buena noche. Un abrazo.
¡Muchas gracias! Ya ves, un post subido hace dos días y aún sigue sin actualizar. La mayoría de personas que me habéis comentado, es porque os he avisado. :-((( Bona nit! Aferradetes, Laura.
Sí que costa deixar anar... sí... però la majoria de les vegades no hi ha cap més remei que fer-ho i al final potser ens sentim alleugerits i tot , de no haver d'endarrerir més el rellotge.
M'graden molt les dues coses, la fotografia i el poema.
Encara no s'ha actualitzat aquest post, gràcies per avisar-me!
És complicat deixar anar a gent que estimes, però ja se sap que l'estimació toca ser bidireccional per anar com toca i quan un vol partir, l'altre l'ha de deixar anar... Moltes gràcies!
Pel que fa a l'actualització veig que encara no ho ha fet... veurem al proper post si també queda a les fosques.🤷♀️ Aferradetes, bonica.
What a beautifully evocative piece! Your words capture such a poignant sense of longing and freedom. It really resonates with the struggle of holding on and letting go. Keep sharing your talent!
I just posted new post, I invite you to read https://www.melodyjacob.com/2024/10/mushroom-coffee-health-benefits-ingredients-guide.html
Tiene alas para volar y llegará bastante lejos. Verá los más bellos paisajes, descansndo en las ramas de los árboles más altos. Se acercará al mar y verá las gentes desde lo alto de las farolas . Buscará el puerto donde descargan el pescado los marineros para ver si cogen algún pescado , mientras los descargan en el puerto. Feliz fin de semana.
Your poem is truly fantastic, so fitting with the photo and the song you shared (especially the song, it was fantastic, I loved it)! These are touches of the soul, thank you very much🧡
Vengo y accedo a tus entradas sin problema. En lista de lectura es donde no aparece tu blog, desde hace varias entradas. Al igual que algunos amigos más. Besos.
Lo veo y te lo agradezco. Al no aparecer en las listas de lecturas, hay personas que si no ven un post nuevo, creen que no he vuelto a publicar y se quedan ahí... Besos otoñales, Sara.
Molt bell poema, Paula. La llibertat, tan a prop i tan lluny alhora. Tots voldríem poder emprendre el vol com està a punt de fer la gavina de la teva foto. En temps complicats ens sentim atrapats per les nostres circumstàncies, cosa que fa que l'anhel d'aquesta llibertat s'intensifiqui. És important, doncs, trobar maneres de cultivar la nostra pròpia llibertat interna, ja sigui a través de la creativitat, la reflexió o el suport dels qui ens envolten. En fer-ho, ens podem acostar a aquesta sensació de volar, fins i tot en els moments més foscos. T'envio una gran abraçada en forma d'ales, amiga!!🪽🪽🤗😘
Voto a Brios... Este es el pájaro que faltaba en mi foto... Ahora lo entiendo, tú te apropiaste de él... Bueno, al menos sirvió para crear un muy bello poema
A prop... lluny...
ResponEliminaTot és molt relatiu.
Depèn del moment, dels sentiments, de mil coses.
Petons.
Tan relatiu que depèn de cadascuna de les persones...
EliminaPetonets, Xavi.
Mentre mitja ciutat dorm, l'altra mitja té malsons i algú... només algú fa plans per fugir-ne.
ResponEliminaAferradetes, sa Lluna, i no t'hi aferris gaire 😉😉!
Així és, nina.
EliminaPer a uns els és molt fàcil i pels altres els costa la vida. ;-)
Aferradetes, Tresa.
Estàs molt inspirada!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!
Trobes? ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Joan.
No hem de destorbar,
ResponEliminaels somnis dels altres,
poden ser els nostres.
Aferradetes, sa lluna!
Mentre no es barregin, perfecte! ;-)
EliminaAferradetes, Alfred.
Tanto la foto como el poema son preciosos Paula.
ResponEliminaSiempre tuve claro, por Barrio Sesamo, lo que era cerca y lejos, ahora ya no tanto...
Un abrazo
¡Muchas gracias!
EliminaTampoco ya lo tengo tan claro. ;-)
Aferradetes, Fernando.
¡Lindo!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaBesos.
¡¡¡Gracias!!!
EliminaBesos
Veig que ja s'ha actualitzat i has rebut més comentaris.
ResponEliminaBé.
Tinc el teu blog dins de Feedly... i quan publiques m'avisa.
No tinc gaires blogs dins d'aquest programa.
El que no he fet servir mai és el gadget de seguiment de Blogger.
Després de tants anys ja tinc un sistema propi... visito la gent que em visita i a més a alguns els tinc a Feedly però sou pocs.
No, no s'ha actualitzat encara, o almenys no surt a les llistes de lectura dels meus seguidors. El darrer que surt és el de l'agulla i els comentaris que m'han arribat són de gent que ja he avisat.
EliminaMoltes gràcies per la teva explicació!
Vaja... pensava que sí.
ResponEliminaHo sento.
Petons.
Això només té una solució, com vas dir tu, que és anar a cada blog que visites i així pots veure si han pujat res de nou; però com saps, no tothom ho fa.
EliminaEncara està sense actualitzar, veurem al proper post. 🤷♀️
Gràcies, nin!
Petonets.
Que ella siga soñando. Y tu pillando fotos guapas bien acompañas con versos preciosos.
ResponEliminaBlogger hay días que está perro Paula y nos torea bien. Los comentarios muchos van a spam y hay que estar pendiente de ellos. Sigue sin actualizarse tu entrada.
Buena noche.
Un abrazo.
¡Muchas gracias!
EliminaYa ves, un post subido hace dos días y aún sigue sin actualizar. La mayoría de personas que me habéis comentado, es porque os he avisado. :-(((
Bona nit!
Aferradetes, Laura.
Sí que costa deixar anar... sí... però la majoria de les vegades no hi ha cap més remei que fer-ho i al final potser ens sentim alleugerits i tot , de no haver d'endarrerir més el rellotge.
ResponEliminaM'graden molt les dues coses, la fotografia i el poema.
Encara no s'ha actualitzat aquest post, gràcies per avisar-me!
Aferradetes, preciosa!
És complicat deixar anar a gent que estimes, però ja se sap que l'estimació toca ser bidireccional per anar com toca i quan un vol partir, l'altre l'ha de deixar anar...
EliminaMoltes gràcies!
Pel que fa a l'actualització veig que encara no ho ha fet... veurem al proper post si també queda a les fosques.🤷♀️
Aferradetes, bonica.
What a beautifully evocative piece! Your words capture such a poignant sense of longing and freedom. It really resonates with the struggle of holding on and letting go. Keep sharing your talent!
ResponEliminaI just posted new post, I invite you to read https://www.melodyjacob.com/2024/10/mushroom-coffee-health-benefits-ingredients-guide.html
En tota relació sempre hi ha aquesta lluita entre aguantar i deixar anar.
EliminaPassaré a veure't! ;-)
Benvinguda i moltes gràcies, Melody!
Tiene alas para volar y llegará bastante lejos. Verá los más bellos paisajes, descansndo en las ramas de los árboles más altos.
ResponEliminaSe acercará al mar y verá las gentes desde lo alto de las farolas . Buscará el puerto donde descargan el pescado los marineros para ver si cogen algún pescado , mientras los descargan en el puerto.
Feliz fin de semana.
Así son ellas, las gaviotas.
EliminaFeliz sábado, Antonia!
Your poem is truly fantastic,
ResponEliminaso fitting with the photo and the song you shared
(especially the song, it was fantastic, I loved it)!
These are touches of the soul,
thank you very much🧡
Així són, tocs d'ànima.
EliminaGràcies a tu, Katerina! 💖
Sempre costa molt, deixar anar allò que estimem.
ResponEliminaSalut :)
A veure si el Sr. Blogger deixa de fer de les seves ! hehehe
Així és, costa moltíssim.
EliminaAl Sr. Blogger li manquen uns quants perns. ;-)
Aferradetes, Artur.
No hay distancias para el cariño. Bella manera de decirlo.
ResponEliminaBesos.
También podría verse así. ;-)
EliminaBesos, Sara.
Vengo y accedo a tus entradas sin problema.
ResponEliminaEn lista de lectura es donde no aparece tu blog, desde hace varias entradas. Al igual que algunos amigos más.
Besos.
Lo veo y te lo agradezco.
EliminaAl no aparecer en las listas de lecturas, hay personas que si no ven un post nuevo, creen que no he vuelto a publicar y se quedan ahí...
Besos otoñales, Sara.
Que no s'acabi l'estiu...
ResponElimina... ni la llum. ;-)
EliminaAferradetes, Helena.
Molt bell poema, Paula. La llibertat, tan a prop i tan lluny alhora. Tots voldríem poder emprendre el vol com està a punt de fer la gavina de la teva foto. En temps complicats ens sentim atrapats per les nostres circumstàncies, cosa que fa que l'anhel d'aquesta llibertat s'intensifiqui. És important, doncs, trobar maneres de cultivar la nostra pròpia llibertat interna, ja sigui a través de la creativitat, la reflexió o el suport dels qui ens envolten. En fer-ho, ens podem acostar a aquesta sensació de volar, fins i tot en els moments més foscos. T'envio una gran abraçada en forma d'ales, amiga!!🪽🪽🤗😘
ResponEliminaMoltes gràcies, Alfons!
EliminaEn aquest poema no parlava de la meva llibertat... però m'agrada la teva interpretació i l'acullo perquè és molt assenyada.
Aferradetes voladores, amic.😘🤗
Voto a Brios... Este es el pájaro que faltaba en mi foto... Ahora lo entiendo, tú te apropiaste de él...
ResponEliminaBueno, al menos sirvió para crear un muy bello poema
Ya sabes, casi siempre van en bandadas de siete y sí, lo confieso, la pillé en un momento de despiste tuyo. :-)))
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, amic.