— Què et sembla Cuca?
La gossa la mira i torna a mirar al mostrador.
— Tanmateix no ho podré portar fins l'any que ve...
— Bub-bub!
— No sé què fer... es que amb aquests preus...
— Bub-bub!
— Està bé, sembla que t'agradi veure't al vidre... però què faig?
La gossa mou la cua i no li fa cas.
— Si ho penso bé, tinc el meu armari que no hi cap res més. La veritat no sé com s'ho fan, perquè no fa ni tres mesos aquesta brusa taronja valia 115 euros i ara en marca vint... Ens estafen o hi perden?... Bé Cuca, ens anem a casa?
La gossa gruny davant del vidre i la Neus estira la corretja.
— Va, camina, que no veus que ets tu la del vidre! Ni la pots olorar, ni la pots tocar... més o menys com faig jo... Anem-nos ja!!
I no li ha comprat res a la Cuca?
ResponEliminaDe veritat que hi ha gent que només mira per ella.
:)
Petons.
Doncs no, aquest dia no estava per comprar res, ni per a ella, ni per la Cuca. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
That is a hilarious description
ResponEliminaHavia de treure profit a la foto. ;-)
EliminaSalutaciones, James.
[...] perquè no fa ni tres mesos aquesta brusa taronja valia 115 euros i ara en marca vint... Ens estafen o hi perden?... [...]
ResponEliminaGlorious! ;-)
Aferradetes, Paula.
Així van les coses i no només amb la roba. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Hugs, Sean.
Vivim en l'era del consumisme desfermat. Afortunadament, no tinc el vici del consum de roba compulsiu.
ResponEliminaNo he cregut mai en la moda, només em compro roba quan la que tinc ja no s'aguanta dempeus i, de vegades, ni així... les prendes velletes són les més estimades, ja s'han adaptat al cos. :-)))
EliminaBona tarda, Risto.
No, no hi perden; guanyàvem.
ResponEliminapodi-.
Sempre hi guanyen, abans i en temps de rebaixes. ;-)
EliminaAferradetes, Carles.
Es interesante la relación humano-animal que lográs, Nieves encuentra en el animal un confidente. Y el eterno dilema: ¿se trata de una estafa? lo que refleja la incertidumbre económica que muchas personas experimentan hoy. Me queda la sensación de que la protagonista anhela algo más que lo que está viendo (se me fue el pensamiento por el lado filosófico).
ResponEliminaEl texto me hizo jugar con las reflexiones.
Abrazos.
Suele ocurrir así entre las personas y sus animales de compañía. ;-)
EliminaLas empresas están empeñadas en que siga habiendo diferentes clases sociales y siempre saldrá perjudicada la que menos tiene... Aunque sea una de las cosas que nunca he entendido...
Siempre es MUY bueno reflexionar sobre todo lo que nos cuentan, vemos o nos sucede, es la única forma de crecer. ¡Gracias por ello!
Aferradetes, Eukel.
En aquest cas, diria que l'explicació de les rebaixes exagerades la tenim en els dos rètols immobiliaris que hi ha més amunt; però és ben cert que en altres ocasions sembla difícil d'entendre tanta diferència de preu.
ResponEliminaHem de tenir clar, però, que les empreses no subsisteixen perdent diners i que, per tant, no en perden amb les rebaixes. Segurament el que passa és que preus inicials ja tenen en compte que part de l'estoc s'haurà de vendre rebaixat i s'hi hagi aplicat un alt marge de benefici. El que guanyen de més primer, compensa el que deixen de guanyar després.
Ara bé, jo d'això no en diria estafar perquè ningú ens obliga a comprar al preu car si no ens convé. De fet, com bé demostra la teva protagonista, tampoc ningú ens obliga a comprar a preu barat per molt rebaixat que estigui. Si ja tenim l'armari ple de roba, per què cal comprar-ne més? Ells ens posen la temptació davant dels ulls, caure-hi o no és només responsabilitat nostra. ;-)
Abraçades!!
Són molt curiosos aquests dos rètols, o es ven o es lloga... En el cas que fos el mateix habitatge, a mi em faria una mica de por llogar-lo, sabent que el volen vendre. ;-)
EliminaFa anys que vaig fer feina a una tenda de roba i fins i tot amb aquests preus s'hi guanya. Per tant és un absurd el marge que hi posen, segurament vendrien més peces si els preus estiguessin a l'abast de tothom i les rebaixes ja no tindrien raó de ser. Sobretot la gent podria comprar a principi de temporada i no haver d'esperar a que aquesta passi... I no, no es pot dir que sigui una estafa com tal, però sí que és un engany. :-(
Aferradetes, Mac.
Bona conversa, amb la gosseta i bona decisió, de marxar sense comprar res.
ResponEliminaHe de reconèixer que això de la roba no és el meu fort... no sé mai què comprar (em costa que m'agradi el que veig) i tantes vegades acabo sense comprar res... però jo, quan compro, quasi sempre, tret de comptades excepcions, compro de rebaixes.
Aferradetes, bonica.
És que la Cuca ja la coneix bé. ;-)
EliminaEns podríem donar la mà, a mi també em costa molt anar a comprar roba i sobretot sabates. Enlloc d'alegrar-me és com si em portessin a un escorxador. Veure tanta roba i tantes persones i els provadors, ufff!... fins i tot en temps de rebaixes m'ho penso molt i molt.
Aferradetes, preciosa.
Jejeje! Es sorprendente el relato que le has sacado a la foto y los debates que pueden salir...
ResponEliminaEl tema de la ropa es tremendo, poco se habla de lo que contaminan las fábricas textiles y la cantidad de agua que necesitan. Y la gente cambiando de ropa cada temporada y a veces guardada sin estrenar.
Un abrazo Paula
Sí, aquí cada uno dice la suya. ;-)
EliminaRecuerdo que una pariente con pasta de mi ex, sólo llevaba una vez la ropa que se compraba y luego iba al cubo de la basura. Tan absurdo como comprar ropa y dejarla en el armario sin usar.🤦♀️
A mí me tienen que animar para salir a comprar ropa y aún así. ;-)
Aferradetes. Fernando.
Jo coneixia un confeccionista que fabricava expressament peces per rebaixes. En la confecció és dels sectors on tant fabricants com detallistes posen més marge, en part pel que ha dit McAbeu. El marge d’Inditex mateix no baixa del 180%, i a vegades més i tot. El veritable problema que jo veig és l’explotació laboral en segons quins països com Bangladesh, Indonèsia, Vietnam, Myanmar, Tailàndia.......
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Et crec perquè també ho he vist i no només amb la roba, també amb el calçat. Si la gent sabés el preu que paguen a les "empreses/persones" per omplir les tendes de roba o de sabates amb preus de marca, no s'ho creurien. Es poden permetre pagar els ports, la fabricació, el personal, els materials en països com els que esmentes i guanyar-hi un desbarat.
EliminaAferradetes, Joan.
Has sabut treure molt profit d'aquesta (bona) foto!!
ResponEliminaAferradetes
Les paraules sempre acompanyen a les meves fotos, no em puc resistir. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
Una estampa realista.
ResponEliminaPetons!
Moltes gràcies, Alfred!
EliminaPetonets.
Creo que si me hubiera gustado mucho y a ese buen precio, no me hubiera resistido a llevarla a casa, pero antes hay que ir al probador, por si una vez puesta no te gusta como queda.
ResponEliminaUn abrazo.
Es lo que menos me gusta de comprarme prendas, el probador. ;-)
EliminaAferradetes, Antonia.
Buena escala de grises. Las rebajas viven con nosotros en cualquier momento.
ResponEliminaAbrazo
¡Muchas gracias!
EliminaCreo que la mayoría de personas es cuando suele salir a comprar.
Aferradetes, Luis.
Los reflejos pueden conducir a un mundo intenso, diferente y nuevo.... bien construído el relato, una buena foto!!!. un abrazo
ResponEliminaLa pobre Cuca estaba alucinando, no sabía si veía a otra perra. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Ángel.
Hola Sa Lluna. Una buena foto muy bien acompañada por el texto.
ResponEliminaAbrazos.
¡Muchísimas gracias, Eric!
EliminaAferradetes.
Que gran relato para esta estupenda foto callejera. Y Pobre Cuca, los reflejos la confundieron :))
ResponEliminaAsí son las rebajas amiga. De mis tiempos de tendera, se perdía dinero en ellas, lo que se quería era no guardar artículos .
Buen miércoles Paula.
Un abrazo.
¡Muchas gracias!
EliminaSí, la pobre ya no sabía si lo que veía era cierto o no. ;-)
Imagino que eran otros tiempos, donde no se cargaba tanto desde el principio.
¡Feliz noche!
Aferradetes, Laura.
¡Ah, eres hermosa! Gracias por la protagonista, para tu buena historia. Tardan para entender que los del reflejo son ellos y no dejan de ladrarse hasta que un buen día pasan a la curiosidad-vanidad de disfrutar verse :)
ResponEliminaAhora sí ya está recuperándose, Paula.
Besos y abrazo.
Me alegra muchísimo que se esté recuperando, unos achuchones de mi parte. ;-)
EliminaDebe ser difícil no entender la función de un cristal o de un espejo para ellos, eso de ver a otro perro, pero no poder olerle ni entender nada de lo que hace, debe ser un caos para su comprensión.
¡Gracias a ti por pasar por aquí! 💖
Aferradetes, Sara.
Jo també li parlo al gat i em sembla que m'enten.
ResponEliminaSegur que t'entén, però et preguntaria: tu l'entens a ell? ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
La riquesa és com l'aigua salada, com més se'n té més se'n vol, deia un filòsof.
ResponEliminaLa riquesa (monetària) no em diu res, sempre em conformo amb el que tinc, vull dir que sempre m'he adaptat als diners que tinc. ;-)
EliminaAferradetes, Helena.
Doncs sí, encara amb ses rebaixes surten guanyant, així que es marge de guany fora de sa temporada de rebaixes és enorme. A sa Cuca només li intrigava saber coses d’es ca reflectit en es vidre tan semblant a ella!! 😅 Bon detall d’humor per arrodonir es final de sa història. Enhorabona, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaUn fort aplaudiment per aquest mallorquí... només una coseta: "sa" Cuca no està bé, s'utilitza "na" o "en" quan parlem de noms i no de coses, és a dir, a na Cuca.
EliminaMoltes gràcies per s'esforç! ;-)
Aferradetes i petonets, Alfons.👏😘🤗
Moltes gràcies per la correcció, Paula!! 👍Vaig recordar que en mallorquí "gos" no es diu "gos" sinó "ca", i em vaig atrevir a intentar-ho amb tot el text. M'alegra saber que no ho he fet gaire malament!!😅🤗😘
EliminaGens malament, ben al contrari, jo diria que molt bé.👌
EliminaGràcies a tu per fer s'immens esforç de comentar en sa meva llengo.😘🤗