— Què et sembla Cuca?
La gossa la mira i torna a mirar al mostrador.
— Tanmateix no ho podré portar fins l'any que ve...
— Bub-bub!
— No sé què fer... es que amb aquests preus...
— Bub-bub!
— Està bé, sembla que t'agradi veure't al vidre... però què faig?
La gossa mou la cua i no li fa cas.
— Si ho penso bé, tinc el meu armari que no hi cap res més. La veritat no sé com s'ho fan, perquè no fa ni tres mesos aquesta brusa taronja valia 115 euros i ara en marca vint... Ens estafen o hi perden?... Bé Cuca, ens anem a casa?
La gossa gruny davant del vidre i la Neus estira la corretja.
— Va, camina, que no veus que ets tu la del vidre! Ni la pots olorar, ni la pots tocar... més o menys com faig jo... Anem-nos ja!!
I no li ha comprat res a la Cuca?
ResponEliminaDe veritat que hi ha gent que només mira per ella.
:)
Petons.
That is a hilarious description
ResponElimina