Aquell teatre hostatjava un secret al magatzem de peces de roba que ja no es feien servir. En cada estrena desapareixia un actor secundari, com si s'hagués esfumat. Ningú tornava a saber d'ell mai més. Després de l'estranyesa dels primers dies, era substituït per un altre, sense que ningú fes gaire preguntes. S'acabava l'obra sense més anomalies i partien cap al proper destí, oblidant-se del fet.
Això va passar durant uns quants anys, amb companyies diferents, fins que un dia una de les que ja ho havia patit, tornava a fer una representació d'una obra nova. Al entrar al teatre, un calfred va recórrer de cap a peus a tots els actors, recordant l'estranya desaparició. Es quedaren mirant-se sense dir res.
Els assajos del dos dies anteriors havien anat molt bé i tothom se n'oblidà, fins que arribà l'hora de l'estrena i amb els nervis no se n'adonaren de que l'actor secundari ja no hi era. Començà la funció i a l'hora d'entrar el petit monòleg de l'actor, tot es quedà en un profund silenci. Saberen dissimular-ho i en acabar trucaren a la policia que va escorcollar tot l'edifici, inclosos els vestuaris i les maletes de la companyia... res, no trobaren res...
L'únic lloc que no miraren va ser l'antic magatzem, la porta estava tancada amb pany i clau des de feia molt de temps i ningú hi baixava per res. Entre la foscor, els caramulls de roba antiga, la pols i el silenci... descansaven els cossos i els ossos de tots els actors que havien desaparegut...
