Fotografia de Xavier Pujol "Refugi de l'estany de l'Illa"
La nit queia sobre el refugi de l'Illa i la boira ho envoltava tot, el vent xiuxiuejava secrets entre els arbres, era una mica inquietant. L'Eduard, amb el seu somriure tranquil, es va acomodar entre els seus companys. Entre rialles i anècdotes, el somni els va sorprendre. Al clarejar, un silenci estrany va omplir l'aire, mentre la llum es filtrava per les escletxes... L'Eduard havia desaparegut!
Els seus amics el van buscar frenèticament, cridant el seu nom entre la boira matutina. El bosc semblava engolir les veus, mentre les ombres dansaven entre les branques. Van revisar cada racó del refugi, cada sender conegut, però només van trobar la seva llanterna apagada i un rastre d'empremtes que s'esvaïen a la boira. La incertesa va créixer, la por es palpava en l'aire dens. A mesura que el sol pujava, l'angoixa els va atrapar, la tensió augmentava i la por s'instal·lava als seus cors. Havia volgut marxar o hi havia alguna cosa més fosca a l'Illa? Què havia passat amb l'Eduard?
L'Illa guardava el seu misteri i ells la seva agonia, mentre que els secrets fossin revelats per una investigadora que hi havia al refugi, anomenada Carme, que tenia un ampli historial de casos resolts al llarg de la seva carrera... esperaren ansiosos i confosos els resultats... Res va poder fer pels companys de l'Eduard, estava molt enfadada amb ella mateixa, era un cas molt estrany i l'havia de resoldre, sí o sí!
Passaren els anys i ella no deixava d'investigar, fins que un dia l'Eduard aparegué amb una història gairebé increíble, ningú s'ho creia. Bé, només hi va haver una dona que ho va fer, la gran investigadora Carme.
*[Per saber-ne més, haureu de seguir els enllaços que he posat amb un altre color al post]*
Avui, precissament, un company que es diu Eduard no ha aparegut per la feina.
ResponEliminapodi-.
What an eerie and captivating story. I am truly intrigued and feel compelled to follow the coloured links to uncover the truth behind Eduard's disappearance.
ResponElimina