A la foscor de la nit, una festa es desenvolupava en una antiga mansió. Les llums il·luminaven la sala mentre la música ressonava. Les notes negres del piano afegien un toc de misteri. Entre les rialles i la diversió, una misteriosa nota aparegué sobre la taula de la gelatina morada. "Una oportunitat única", deia.
La curiositat despertà i una idea es formà. La gent es dirigia a la biblioteca, on els llibres de cuir amagaven secrets antics. El so del degoteig d'una aixeta trencà el silenci i, de sobte, l'arrel de l'enigma es revelà, el veritable misteri no era qui, sinó què... L’organitzador, un vell amic oblidat, era qui ho havia preparat tot per demanar perdó i reconciliar-se amb tothom.
( Joc a ca la Sue )
Anava llegint i esperava un cadàver en qualsevol moment...
ResponEliminaMillor així, oi?
Petons.
En aquesta ocasió no hi va haver morts (que jo sàpiga), tot i que hi vaig posar una mica de misteri perquè resultés una mica interessant. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.