L'home del barret blanc caminava entre les paradetes del mercat, la seva figura destacava entre la multitud bulliciosa. Cada pas que feia estava embolicat en una aura de misteri, la seva aparença distingida atreia les mirades curioses dels transeünts, els venedors l'observaven amb curiositat i xiuxiuejaven entre ells. S'aturava a cada lloc, examinant fruites i espècies amb interès, sense que se li veiés la cara del tot.
En arribar a una botiga fosca, l'home s'aturà i tragué un petit objecte brillant de la butxaca i s'apropà a un venedor d'antiguitats al qui li murmurà unes paraules a cau d'orella... De cop i volta, el barret caigué del seu cap, revelant una cara coneguda. "Què hi fas aquí?", va preguntar el venedor, mentre el batlle somreia dissimuladament, "Atenent els meus assumptes secrets, què sinó!"... i així com arribà, se n'anà amb el barret ben ficat fins a les orelles...
Si dels polítics a cara descoberta ja te'n pots refiar poc, dels que van camuflats encara menys. No m'estranyaria gens que aquests "assumptes secrets" del batlle tinguin a veure amb augmentar les contribucions als botiguers i paradistes del mercat.
ResponEliminaAbraçades!!
Podria ser, però a mi em fa l'efecte que eren assumptes més tèrbols. ;-)
EliminaAferradetes, Mac.
¿Sería por el sol que esta un pelin crecido...? Ja, ja.....
ResponEliminaBesos.
Muy tapado le veo, no creo que tomara mucho sol. ;-)
EliminaBesos
Potser supervisava d'incògnit...
ResponEliminaPetons.
Supervisaba on podria treure més diners pel seu objecte brillant... ;-)
EliminaPetonets, Xavi.