L'home del barret blanc caminava entre les paradetes del mercat, la seva figura destacava entre la multitud bulliciosa. Cada pas que feia estava embolicat en una aura de misteri, la seva aparença distingida atreia les mirades curioses dels transeünts, els venedors l'observaven amb curiositat i xiuxiuejaven entre ells. S'aturava a cada lloc, examinant fruites i espècies amb interès, sense que se li veiés la cara del tot.
En arribar a una botiga fosca, l'home s'aturà i tragué un petit objecte brillant de la butxaca i s'apropà a un venedor d'antiguitats al qui li murmurà unes paraules a cau d'orella... De cop i volta, el barret caigué del seu cap, revelant una cara coneguda. "Què hi fas aquí?", va preguntar el venedor, mentre el batlle somreia dissimuladament, "Atenent els meus assumptes secrets, què sinó!"... i així com arribà, se n'anà amb el barret ben ficat fins a les orelles...
Si dels polítics a cara descoberta ja te'n pots refiar poc, dels que van camuflats encara menys. No m'estranyaria gens que aquests "assumptes secrets" del batlle tinguin a veure amb augmentar les contribucions als botiguers i paradistes del mercat.
ResponEliminaAbraçades!!
Podria ser, però a mi em fa l'efecte que eren assumptes més tèrbols. ;-)
EliminaAferradetes, Mac.
¿Sería por el sol que esta un pelin crecido...? Ja, ja.....
ResponEliminaBesos.
Muy tapado le veo, no creo que tomara mucho sol. ;-)
EliminaBesos
Potser supervisava d'incògnit...
ResponEliminaPetons.
Supervisava on podria treure més diners pel seu objecte brillant... ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
Hay!, aquests assumptes secrets...
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Quan una persona se corromp, té mala cura.
EliminaPetonets, Alfred.
Caram amb el batlle, si va d'incògnit res de bo deu portar entre mans. Si les coses es fan ben fetes, un no s'ha d'amagar pas, oi?
ResponEliminaUna història ben trobada per aquesta foto ;)
Aferradetes, preciosa.
Sí, alguna cosa amagava.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
Això es espionatge, discret, però espionatge!
ResponEliminaBona història i magnífica foto.
Aferradetes Paula
No tenia molt bones idees, no.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
Com comenta en McAbeu,,,, quina en deuria portar al cap, el senyor batlle ...i no em refereixo al barret ! ; )
ResponEliminaBen divertit, una abraçada !.
Crec que volia vendre un objecte brillant, ves a saber d'on l'havia tret. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Artur.
Muchos asuntos secretos tiene los políticos.
ResponEliminaUna historia tan real como la vida misma.
Un abrazo.
Sí, algunos tienen reuniones en los bares, otros no se enteran de lo que hacen sus "manos derechas" y muchos más sólo conservan sus sillas...
EliminaAferradetes, Antonia.
Caram! Sí t'has d'amagar, malament!
ResponEliminaNo fa gens de bona pinta, aquest batlle
Aferradetes, preciosa
Tan abrigat i tan tapat, alguna cosa no feia bé...
EliminaAferradetes, nina!
Una destacada fotografia amb una gran gamma monocromàtica. Inspirat relat!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Moltíssimes gràcies!
EliminaEspero que tot estigui bé. ;-)
Aferradetes, Joan!!
This is why we need statesmen/stateswomen, not politicians.
ResponEliminaEl que necessitem són persones que vulguin lo millor pel poble que els ha votat i que facin la seva feina.
EliminaBon día, Mimi!
What a wonderfully cinematic moment, like something out of a classic mystery where every glance and gesture hints at secrets just beneath the surface.
ResponEliminaM'agrada la teva interpretació. ;-)
EliminaSalutacions, James.
Tants caps tants barrets.
ResponEliminaQuè deu barrinar el batlle a sota del seu barret?
En Joan Reig es va presentar per a batlle a Constantí... i no va tenir suficients vots per a ser elegit.
Mai sabrem si hauria estat un bon alcalde per a la seva població. Com els propis Pets cantaven:
"Constantí, molta merda i poc vi"
Cap cosa de profit, segur!
EliminaNo sabia res de Constantí i ho he cercat... mira que són pocs habitants per saber què volen de debó...
Aferradetes, Xavier.
Mala cosa per a un polític quan amaga les seves veritables intencions. Encara que, pensant bé, potser voldria captar de cinògnit la vida de la seva ciutat per posar solucions allà on calgués, proveït d'un objecte brillant com un mòbil per prendre notes de tot. Les teves finals sempre es presten a múltiples interpretacions!!😉🤗😘
ResponEliminaEts molt positiu tu, els polítics el que han de fer és sortir al carrer i xerrar, a cara descoberta, amb els ciutadans per saber què és el que realment els hi manca... No sé jo si aquest objecte brillant i les paraules dites a cau d'orella, si es pot considerar molt fiable...😉
EliminaMoltes gràcies, Alfons! 😘🤗
Carlos portillo - podi-. va dir:
ResponEliminaSense la més mínima privacitat. Potser és amb barret que hauries d'exercir els càrrecs públics, que no et reconeguin quan arribes a casa sense barret, natural.
Crec que qui no és ell fora de casa, és molt complicat que ho sigui en arribar-hi. ;-)
EliminaAfter all, your story and your photo reminded me of a story that is many hundred years older than that of Somerset Maugham, and thus I could participate in Carme's challenge. Gràcies. ;-)
ResponEliminaAferradetes, Paula.
M'alegro d'haver-te recordat una història i així poder fer el relat a ca la Carme.
EliminaGràcies a tu!
Aferradetes, Sean.
Com un policia d'incògnit. Però el que és una incògnita és l'objecte brillant.
ResponEliminaQuè podría portar el batlle tan amagat? ;-)
EliminaAferradetes, nina.