Fotografia de Xavier Pujol "Refugi de l'estany de l'Illa"
La nit queia sobre el refugi de l'Illa i la boira ho envoltava tot, el vent xiuxiuejava secrets entre els arbres, era una mica inquietant. L'Eduard, amb el seu somriure tranquil, es va acomodar entre els seus companys. Entre rialles i anècdotes, el somni els va sorprendre. Al clarejar, un silenci estrany va omplir l'aire, mentre la llum es filtrava per les escletxes... L'Eduard havia desaparegut!
Els seus amics el van buscar frenèticament, cridant el seu nom entre la boira matutina. El bosc semblava engolir les veus, mentre les ombres dansaven entre les branques. Van revisar cada racó del refugi, cada sender conegut, però només van trobar la seva llanterna apagada i un rastre d'empremtes que s'esvaïen a la boira. La incertesa va créixer, la por es palpava en l'aire dens. A mesura que el sol pujava, l'angoixa els va atrapar, la tensió augmentava i la por s'instal·lava als seus cors. Havia volgut marxar o hi havia alguna cosa més fosca a l'Illa? Què havia passat amb l'Eduard?
L'Illa guardava el seu misteri i ells la seva agonia, mentre que els secrets fossin revelats per una investigadora que hi havia al refugi, anomenada Carme, que tenia un ampli historial de casos resolts al llarg de la seva carrera... esperaren ansiosos i confosos els resultats... Res va poder fer pels companys de l'Eduard, estava molt enfadada amb ella mateixa, era un cas molt estrany i l'havia de resoldre, sí o sí!
Passaren els anys i ella no deixava d'investigar, fins que un dia l'Eduard aparegué amb una història gairebé increíble, ningú s'ho creia. Bé, només hi va haver una dona que ho va fer, la gran investigadora Carme.
*[Per saber-ne més, haureu de seguir els enllaços que he posat amb un altre color al post]*
Avui, precissament, un company que es diu Eduard no ha aparegut per la feina.
ResponEliminapodi-.
Quines casualitats! Saps si està bé?...
EliminaWhat an eerie and captivating story. I am truly intrigued and feel compelled to follow the coloured links to uncover the truth behind Eduard's disappearance.
ResponEliminaDoncs aquest cop sí, has de seguir els enllaços si en vols saber més. ;-)
EliminaSalutacions, James.
I did read the other story. Fascinating, and yes, some crazy people will do anything to make money, including use a crack in dimensions.
ResponEliminaDoncs sí, noia... n'hi ha que estan ben tocats! ;-)
EliminaGràcies per seguir els enllaços! ;-)
La dimensió desconeguda, això és digne d'estudi.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Crec que n'hi ha per unes quantes hores d'investigació. ;-)
EliminaPetonets, Alfred.
Què haurà passat?
ResponEliminaCrec que ho has posat força difícil per trobar una explicació raonable.
Molt bo.
Petons.
Les explicacions són als enllaços que he posat, no et vull fer "spoiler". ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Petonets, Xavi.
Moltîssimes gràcies per participar i per la teva història còmplice del tot.
ResponEliminaM'ha agradat molt. No és gens fàcil connectar històries.
Aferradetes, preciosa.
De seguida poso l'enllaç al post (al primer que és on vaig posar el de Sean i així estan tots junts).
Gràcies a tu per aquesta complicitat!
EliminaNo ho teníem fàcil, ni jo sabía com acabaría la teva història, ni tu sabies de què anava la meva. Crec que no anat molt malament. ;-)
Aferradetes, Carme!
PS: Si, ja ho he vist.
Llàstima que he llegit primer la continuació del relat de la Carme, perquè aquest text teu n'és un preàmbul perfecte. Et deixa amb l'ai al cor i amb moltes ganes de saber-ne el desenllaç.
ResponEliminaMolt ben escrit!
Abraçades!!
Si sabessis com va anar la història et faries creus. ;-)
EliminaPrimer tenía la meva història acabada, quan vaig pensar que estaria bé preguntar-li a la Carme si trigaria molt a pujar la continuació, perquè el meu darrer enllaç es quedava penjant si no hi havia un final aviat. Ella em va contestar que el dimecres i jo li vaig dir que esperaria per saber si retocava res. Tot això sense saber de què trataba la continuació, ni ella de què trataba el meu relat. I així ho férem!
Moltes gràcies!
Aferradetes, Mac!
Una feina de reconeixement a l'aplicada Carme, que com bé dius, és molt bona descobrint enigmes i jocs misteriosos !!.
ResponEliminaM'agrada aquesta picada d'ullet al seu enginy , venint d'una altra enginyosa com tu, que no et quedes mai curta tampoc !! ; )
Felicitats pel relat i una abraçada !!.
Doncs sí! Té molts de mèrits i ho dic en plural perquè en té molts.
EliminaDe tant en tant ens agrada aquesta complicitat entre blocaires, sempre hi és, encara que no ho diguem sovint.
Moltes gràcies!
Aferradetes, Artur!
Una història fantàstica, felicitats a la Carme i a tu per explicar-la conjuntament!
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies de part de totes dues!
Elimina(Crec que no tindrà res a dir si ho dic jo)
Aferradetes, Josep.
Admirable!!! No m'estrenyeria que Neflix us fitxes a totes dues com a guionistes de sèries de misteri per televisió!!!
ResponEliminaAferradetes a totes dues!!!
Crec que, pel que conec a la Carme, tant ella com jo estem molt a gust pels blogs... fixa't que ni cobrant molt!... :-)))
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes dobles, Joan!
A ver si es que Eduard lo único que quería era es estar un ratito a solas y no había manera de que los pelmas de sus amigos le dejaran.
ResponEliminaBesos.
Podría ser, pero para averiguarlo tendrás que seguir los enlaces. ;-)
EliminaBesos
Leído!
ResponEliminaAbrazos Paula.
Buen y largo finde!
¡Muchas gracias!
EliminaAferradetes i bon cap de setmana, Ernest.