Ah, el plaer de la vida moderna! Dos dies sense poder dutxar-me i només cal agrair a aquestes canonades valentes que van decidir organitzar una festa d'embussos. Imagina't viure dos dies en una sauna a 38ºC, mentre els teus intents per desembussar aquests misteriosos tubs són tan efectius com intentar aturar un tsunami amb un didal. Desembussador? Una utopia... I, per si no n'hi hagués prou, l'aigua decideix emprendre una aventura pròpia, fluint alegrement cap a la botiga de sota, com si fos un relaxat espectacle aquàtic. El lampista, amb la millor cara de "no puc fer res", m'informa que és un embús general. Genial! Només faltava un camió d'emergències, ideal per portar la meva dignitat i sentit de l'humor al lloc de descans final. A esperar un camió!... Mentrestant, em converteixo en una mena de criatura mítica, invocant els déus de l'aigua. Qui necessita aigua potable quan es té un jacuzzi improvisat?
No vull ni imaginar-ho.
ResponEliminaNo ho aguantaria.
Estem arribant al límit del límit.
Molta gent està morint per "cop de calor"....
Quin món deixarem als joves...
Quina pena.
Petons.
Les avaries mai venen bé, però jo tinc la teoria que a més sempre arriben en el moment que pitjor ens pot anar. Que t'hagis quedat sense poder dutxar-te just aquests dies de tanta calor, m'ho confirma un cop més.
ResponEliminaEspero que ja s'hagi solucionat el problema i també que tinguis (tu o la comunitat) una assegurança que se n'hagi fet càrrec de tot plegat, sé per experiència pròpia que no sempre és així. El món de les assegurances de la llar és un món perfecte... fins que passa alguna cosa d'aquestes.
Una abraçada!!
Si estuvieras apuntada a un gimnasio o mejor ahora de verano acudir a una piscina, pero eso debe de tener alguna solución. A ver si otro fontanero es capaz de resolver el problema.
ResponEliminaFeliz fin de semana.
Estic d'acord amb en Mc que les avaries mai no són agradables, però acostumen a arribar al pitjor moment.
ResponEliminaEspero que us ho arreglin ben aviat.
Aferradetes preciosa!
Ostres! mala sort, en mig d'aquestes calors basta no poder dutxar-se com per anguniar-se encara més i sentir-se encara més brut si cal.
ResponEliminaRealment cal ser molt pacient i estoic i no desitjar res. A veure si d'alguna manera i fins que s'arregli tot trobes alguna alternativa.
podi-.
Ay, si te contara!
ResponEliminaÁnimo querida.
Besos.