En un món on la contaminació era el nou color morat, la indústria va decidir retirar els seus productes "eco-amigables", perquè, després de tot, qui volia un planeta net? L'entrenador de l'equip ambiental havia après que, per ordenar els nostres pensaments, havíem d'acceptar la part torta de la realitat. Així, mentre un gat observava indiferent, el bram de la desídia ressonava a cada racó. En lloc d'un futur desitjat, ens vam quedar amb un present on l'educació només era un bonic adorn. "Que meravellós!", exclamaven, observant com el món es tenyia de matisos enganyosos... Però no us preocupeu, sempre podem fer un curs en línia sobre com ignorar el desastre. Això sí que és progrés!!!
[Joc a ca la Sue]
Això és exactament el que fem.
ResponEliminaEntre tant... "Estaba el señor don gato, sentadito en su tejado, maramiamaumaiaumau. Ha recibido una carta, que si quiere ser casado... ...con una gatita parda, sobrina de un gato pardo. Al recibir la noticia, maramiaumiau, se ha caído del tejado..."
https://www.youtube.com/watch?v=9Oyz_egsKI4
podi-.
Feia molts anys que no escoltava aquesta cançó i m'ha tret un somriure.
EliminaMoltes gràcies, Carles!
Una bona crítica de la situació actual, irònica però no per això menys profunda. Cada cop més, abans d'afrontar els problemes es prefereix maquillar-los o, directament, ignorar-los (m'ha semblat genial això dels "cursos en línia per ignorar el desastre", és ben bé així). També m'ha agradat molt el sarcasme sobre l'educació, cal que sigui només un "bonic adorn" per poder fer creure a la gent que un progrés que ens porta al desastre és realment progrés.
ResponEliminaUn aplaudiment, també pel repte d'encabir totes aquestes paraules dins el text, però sobretot per allò que hi dius.
Abraçades!
Darrerament estic una mica irònica, serà que em passen moltes coses i cap agradable...
EliminaM'emprenya molt sempre estar protestant i es què si ho fas, sempre t'estàs queixant i sinó ets una despreocupada i res t'importa... Posant una mica d'ironia potser em facin més cas.
Moltes gràcies!
Aferradetes, Mac!
Ignorar el desastre no tan sols no el fa desaparèixer, sinó que el fa augmentar.
ResponElimina(Que bonic el gat)
I si ho fem en línia també? ;-)
EliminaSí que ho era i se'l veia molt a gust.
Aferradetes, Xavier.
Has detectado perfectamente el problema. Me ha encantado ese precioso gato que ahora descansa en el tejado.
ResponEliminaUn abrazo.
Ahora toca encontrar la solución. ;-)
EliminaSe quedó un buen rato y pude hacerle varias fotos.
Aferradetes, Antonia.
Mas adelante hay mas...
ResponEliminaBeso.
Más progreso o más destrucción?...
EliminaBeso
Res a fer.
ResponEliminaNi la pandèmia ens ha millorat.
Tot és un teatre, una farsa... anem cap a l'abisme i res ens aturarà.
Petons.
La pandèm... què??? ;-)
EliminaJa podem dir, ja podem fer, però això sembla que no té remei...
Petonets, Xavi.
Quina bona pensada! Un curs en línia, per oblidar el desastre i amb ell, les obligacions de la seva feina.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Ja veus, n'hi ha que troben solució per a tot... per a què preocupar-se?... :-(
EliminaPetonets, Alfred!
Com sempre, un text encertadíssim i una magnífica imatge acompanyant-lo!
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Josep.
Muy oportuna ironía ☺️
ResponEliminaFelicitación.
Besos de anís.
Siempre hay que decir las cosas, aunque sea con ironía. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Besos, Sara.
What do I have to pay for that very course?
ResponEliminaNo en tinc ni idea, li haurem de preguntar als qui fan aquests cursos. ;-)
EliminaBon divendres, Sean!
Davant l'apatia i la hipocresia social, la ironia és la millor resposta, potser l'única possible. El gat... dic el moix de la foto ho té més clar que molts humans!! 😅 Aferradetes i feliç nit per allà, Paula!!🤗😘✨🌠
ResponEliminaTens raó, el moix és el que ho porta millor, en tots els sentits.😅
EliminaBon divendres.
Aferradetes, Alfons! 😘🤗
And so we marched on, proudly clutching our certificates in denial, framed in recycled irony, as the skies dimmed to a perfect shade of apathy.
ResponEliminaHi ha tanta gent perduda al món...
EliminaSalutacions, James.
It is a sad reality, and many people are so busy simply trying to earn enough for their daily meals they don't have much time to worry about the state of the world.
ResponEliminaSí que és trist! A aquesta gent no els podem demanar més del que fan. La situació en que viuen tampoc és la que han triat ells...
EliminaGràcies, Mimi!
M'he imaginat el gat com a professor del curs em línia per ignorar els desastres. Seria el millor professor, els gats són savis i van a la seva. Clar que ells no són responsables de la destrucció i poca cosa poden fer per evitar-la,
ResponEliminaBon relat i bona reflexió, Paula!
Aferradetes, preciosa.
Si tots aprenguéssim de la seva filosofia de vida, potser ja no hi hauria tants desastres al món...
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
Magnífica. Un monocromo increíble y la escena es tan bonita.
ResponElimina