Una de les coses més impressionants que han vist els meus ulls té a veure amb la sal. Es tracta d'un salar (O desert de sal), a la província de Salta (Argentina), proper al famós salar d'Uyuni (Bolívia).
A mí no me engañas... Se perfectamente que es nieve invernal que guardabas en ese tarro y que ahora, al llegar el calor, has sacado para refrescar un poco el ambiente... Un abrazo, amiga lunar
Bonsoir chère amie, avec toute la douceur que m'inspire la beauté lumineuse de votre blog, je te souhaite une soirée délicieusement paisible et une nuit enveloppée de rêves tendres, où les étoiles chuchotent à ton âme des promesses de sérénité et de bonheur, que ton cœur repose dans la grâce et que l’aube te retrouve plus radieuse encore, bisous, Régis.
La sal. Durante muchos siglos la sal fue moneda de cambio. En la Segunda Guerra Mundial los soldados llevaban tabletas de sal en sus pertenencias, incluso en la civil española también.
La poesia està també en allò quotidià, i una mica de sal pot ser símbol del que és essencial, del que dóna sentit i profunditat a l'experiència humana. No en va l'expressió “la sal de la vida” representa allò que dóna sabor, intensitat i sentit a l'existència. Això sí, fora de la poesia, com menys sal, millor, o això diuen els metges!!😅🤗😘
Miro la bossa
ResponEliminarebuda la soldada
agraït per tot.
Petonets, sa lluna!
Moltes gràcies!
EliminaJa l'he pujat.
Petonets, Alfred.
Quina foto més maca, plena de detalls!
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltíssimes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
Quin foto més bonica, amb aquests elements tan simples! M'agrada molt!
ResponEliminaTuró de sal
o mutanya nevada.
Somnis a mida.
Em fa contenta de que t'agradi. Gràcies!
EliminaEl teu haiku ja és amunt, és molt bo.
Aferradetes, nina!
Molt bo i molt gustós.
ResponEliminaPetons.
Crec que hi ha sal per a tots el que passeu per aquí i per a uns quants més. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Petonets, Xavi.,
No puede faltar la sal en la mesa, pero no hay que pasarse al condimentar los alimentos.
ResponEliminaUn abrazo.
Ahora como la mitad de la mitad, de la mitad, de cuando era jovencita. ;-)
EliminaAferradetes, Antonia.
Preciosa, un abrazo amistoso
ResponElimina¡Muchas gracias!
EliminaAferradetes, Núria.
Tal cual, precioso y simpático micro poema.
ResponEliminaAbrazos.
¡Muchas gracias! ;-)
EliminaAferradetes.
¡Calla! que a mi esta mañana se me ha derramado por toda la encimera y he tenido que mover los cachivaches para quitarla.
ResponEliminaMás o menos como en la foto, lo que lo tuyo ha sido sin querer y lo mío queriendo. ;-)
EliminaBesos
Feels so soothing that way
ResponEliminaMolt agraïda per les teves paraules.
EliminaSalutacions, James.
We are water and salt, and yet this is not what we are, merely what we are made of.
ResponEliminaTambién no sólo de eso, afortunadamente. ;-)
EliminaBona tarda, Mimi!
La sal de la vida.
ResponEliminaLa cançó italiana amb que acompanyes el post, és de les més boniques de la nostra infantesa.
Sí, mira que ha plogut molt de llavors ençà, però hi ha cançons que et queden per sempre i aquesta n'és una. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Molt ben coordinades i boniques: foto, cançó i poema!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Molt agraïda, Joan.
EliminaAferradetes!!
Una de les coses més impressionants que han vist els meus ulls té a veure amb la sal. Es tracta d'un salar (O desert de sal), a la província de Salta (Argentina), proper al famós salar d'Uyuni (Bolívia).
ResponEliminaA mí no me engañas... Se perfectamente que es nieve invernal que guardabas en ese tarro y que ahora, al llegar el calor, has sacado para refrescar un poco el ambiente...
ResponEliminaUn abrazo, amiga lunar
Bonsoir chère amie, avec toute la douceur que m'inspire la beauté lumineuse de votre blog, je te souhaite une soirée délicieusement paisible et une nuit enveloppée de rêves tendres, où les étoiles chuchotent à ton âme des promesses de sérénité et de bonheur, que ton cœur repose dans la grâce et que l’aube te retrouve plus radieuse encore, bisous, Régis.
ResponEliminaLa sal. Durante muchos siglos la sal fue moneda de cambio. En la Segunda Guerra Mundial los soldados llevaban tabletas de sal en sus pertenencias, incluso en la civil española también.
ResponEliminaSaludos
La poesia està també en allò quotidià, i una mica de sal pot ser símbol del que és essencial, del que dóna sentit i profunditat a l'experiència humana. No en va l'expressió “la sal de la vida” representa allò que dóna sabor, intensitat i sentit a l'existència. Això sí, fora de la poesia, com menys sal, millor, o això diuen els metges!!😅🤗😘
ResponElimina