29 de juliol 2025

RESCATATS . . . [ XXXI ]


Sal  de  taula

un polsim de vida.

Sabors que dansen.

[Juliol ~ 2025]
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

Miro la bossa
rebuda la soldada
agraït per tot.
[Alfred]
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  

Turó de sal
o muntanya nevada.
Somnis a mida.
[Carme]

Fase: ,

38 comentaris :

  1. Alfred29.7.25

    Miro la bossa
    rebuda la soldada
    agraït per tot.

    Petonets, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna30.7.25

      Moltes gràcies!
      Ja l'he pujat.
      Petonets, Alfred.

      Elimina
  2. josep29.7.25

    Quina foto més maca, plena de detalls!
    Aferradetes Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna30.7.25

      Moltíssimes gràcies, Josep!
      Aferradetes.

      Elimina
  3. Carme Rosanas29.7.25

    Quin foto més bonica, amb aquests elements tan simples! M'agrada molt!

    Turó de sal
    o mutanya nevada.
    Somnis a mida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna30.7.25

      Em fa contenta de que t'agradi. Gràcies!
      El teu haiku ja és amunt, és molt bo.
      Aferradetes, nina!

      Elimina
  4. TORO SALVAJE29.7.25

    Molt bo i molt gustós.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna30.7.25

      Crec que hi ha sal per a tots el que passeu per aquí i per a uns quants més. ;-)
      Moltes gràcies!
      Petonets, Xavi.,

      Elimina
  5. VENTANA DE FOTO29.7.25

    No puede faltar la sal en la mesa, pero no hay que pasarse al condimentar los alimentos.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna30.7.25

      Ahora como la mitad de la mitad, de la mitad, de cuando era jovencita. ;-)
      Aferradetes, Antonia.

      Elimina
  6. Nuria de Espinosa29.7.25

    Preciosa, un abrazo amistoso

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna30.7.25

      ¡Muchas gracias!
      Aferradetes, Núria.

      Elimina
  7. Eukel29.7.25

    Tal cual, precioso y simpático micro poema.
    Abrazos.

    ResponElimina
  8. Erik29.7.25

    ¡Calla! que a mi esta mañana se me ha derramado por toda la encimera y he tenido que mover los cachivaches para quitarla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna30.7.25

      Más o menos como en la foto, lo que lo tuyo ha sido sin querer y lo mío queriendo. ;-)
      Besos

      Elimina
  9. roentare29.7.25

    Feels so soothing that way

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna30.7.25

      Molt agraïda per les teves paraules.
      Salutacions, James.

      Elimina
  10. messymimi30.7.25

    We are water and salt, and yet this is not what we are, merely what we are made of.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna30.7.25

      También no sólo de eso, afortunadamente. ;-)
      Bona tarda, Mimi!

      Elimina
  11. xavier pujol30.7.25

    La sal de la vida.
    La cançó italiana amb que acompanyes el post, és de les més boniques de la nostra infantesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna30.7.25

      Sí, mira que ha plogut molt de llavors ençà, però hi ha cançons que et queden per sempre i aquesta n'és una. ;-)
      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  12. Joan Millet30.7.25

    Molt ben coordinades i boniques: foto, cançó i poema!!!
    Aferradetes, Paula!!!

    ResponElimina
  13. Risto31.7.25

    Una de les coses més impressionants que han vist els meus ulls té a veure amb la sal. Es tracta d'un salar (O desert de sal), a la província de Salta (Argentina), proper al famós salar d'Uyuni (Bolívia).

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna2.8.25

      He estat mirant fotos i és impressionant, sembla com una gran mirall on es reflecteixen tots els niguls, una passada!
      Gràcies, Xavi!

      Elimina
  14. Ildefonso Robledo31.7.25

    A mí no me engañas... Se perfectamente que es nieve invernal que guardabas en ese tarro y que ahora, al llegar el calor, has sacado para refrescar un poco el ambiente...
    Un abrazo, amiga lunar

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna2.8.25

      En qué estarás pensando?... 😅
      Otro abrazo de vuelta, amic.

      Elimina
  15. Au Fil de la Plume31.7.25

    Bonsoir chère amie, avec toute la douceur que m'inspire la beauté lumineuse de votre blog, je te souhaite une soirée délicieusement paisible et une nuit enveloppée de rêves tendres, où les étoiles chuchotent à ton âme des promesses de sérénité et de bonheur, que ton cœur repose dans la grâce et que l’aube te retrouve plus radieuse encore, bisous, Régis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna2.8.25

      Quins desitjos més bonics que em deixes, tant de bo és compleixin per a tu també.😉
      Bisous, Régis.

      Elimina
  16. Jesus García L.31.7.25

    La sal. Durante muchos siglos la sal fue moneda de cambio. En la Segunda Guerra Mundial los soldados llevaban tabletas de sal en sus pertenencias, incluso en la civil española también.

    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna2.8.25

      Me has llevado a un tiempo aún más lejano, donde el trueque era la forma de pago y la más limpia, creo yo. Tú tienes corderos y yo necesito uno, te lo cambio por una de mis cosas que necesites tú cualquier día.😉
      Salutacions, Jesús.

      Elimina
  17. alfonso chacón montero31.7.25

    La poesia està també en allò quotidià, i una mica de sal pot ser símbol del que és essencial, del que dóna sentit i profunditat a l'experiència humana. No en va l'expressió “la sal de la vida” representa allò que dóna sabor, intensitat i sentit a l'existència. Això sí, fora de la poesia, com menys sal, millor, o això diuen els metges!!😅🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna2.8.25

      Suposo que la frase va ser feta per donar una mica de vida a les coses, com ho fa la sal als plats que ens mengem... Un polsim no fa mal, fa que ballin els sabors.🤭
      He conegut a metges que m'han dit que no fumés i en sortir trobar-los fumant al carrer.😅
      Aferradetes, Alfons! 😘🤗

      Elimina
  18. Anònim1.8.25

    Sa Lluneta,
    Sobre tu post, solo se me ocurre un pequeño dato, y paso a recordarlo:
    Cuándo queremos expresar sobre algo que consideramos de importancia, aunque aparentemente esté, o lo consideremos un poco olvidado, o subestimado, lo solemos coronar con esta frase para expresar algo que da sentido y valor, y hace valioso aquello sobre lo que se habla.
    La frase es: «Es la sal de la vida». Y en ello se esconde la importancia que siempre ha tenido la sal en la evolución de las sociedades humanas.
    Sa Lluneta, como siempre, haciéndonos pensar y reflexionar sobre aquellas cosas que aunque sean o aparenten ser pequeñas o insignificantes, reflexionando sobre ellas, nos haces llegar a verdaderas joyas, que se encuentran escondidas en los recovecos de tus palabras, y por supuesto te doy las gracias por todo ello.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna2.8.25

      Bones, Jota... com va?
      Realment, la sal està precisament en aquestes petites coses que semblen insignificants, però que ens omplen tant quan les descobrim per primer cop i que ja no podem deixar de gaudir-les per sempre més.
      T'agraeixo la teva visita, és una de les joies que em deixes i que gaudeixo moltíssim.
      Aferradetes amb pessics, amic meu.

      Elimina
  19. Sean Jeating1.8.25

    Certainly not a thirst quencher
    How should one understand that?
    Cum grano salis.
    ;-)
    Excellent photo, by the way.
    Aferradetes, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna2.8.25

      Realment no treu la set, ni amb pinces ni sense. ;-)
      Moltes gràcies!
      Aferradetes, Sean.

      Elimina

Benvinguts al racó!

Subscriure's a: Comentaris del missatge ( Atom )