29 de juliol 2025

RESCATATS . . . [ XXXI ]


Sal  de  taula

un polsim de vida.

Sabors que dansen.

[Juliol ~ 2025]

11 comentaris :

  1. Miro la bossa
    rebuda la soldada
    agraït per tot.

    Petonets, sa lluna!

    ResponElimina
  2. Quina foto més maca, plena de detalls!
    Aferradetes Paula

    ResponElimina
  3. Quin foto més bonica, amb aquests elements tan simples! M'agrada molt!

    Turó de sal
    o mutanya nevada.
    Somnis a mida.

    ResponElimina
  4. Molt bo i molt gustós.

    Petons.

    ResponElimina
  5. No puede faltar la sal en la mesa, pero no hay que pasarse al condimentar los alimentos.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  6. Preciosa, un abrazo amistoso

    ResponElimina
  7. Tal cual, precioso y simpático micro poema.
    Abrazos.

    ResponElimina
  8. ¡Calla! que a mi esta mañana se me ha derramado por toda la encimera y he tenido que mover los cachivaches para quitarla.

    ResponElimina
  9. Feels so soothing that way

    ResponElimina
  10. We are water and salt, and yet this is not what we are, merely what we are made of.

    ResponElimina
  11. La sal de la vida.
    La cançó italiana amb que acompanyes el post, és de les més boniques de la nostra infantesa.

    ResponElimina

Benvinguts al racó!