Les relacions humanes semblen estar marcades per una bretxa generacional insalvable. Els joves, immersos en un món digital, creen vincles efímers però intensos entre ells, troben en els seus semblants un refugi que els permet compartir experiències i emocions. Tanmateix aquest entorn tecnològic sembla marginar les generacions dels més grans (on les seves experiències i saviesa són sovint ignorades) que es veuen atrapats en la solitud i l'aïllament. La manca d'empatia cap a les necessitats i la desconnexió intergeneracional es tradueixen en un debilitament del teixit social, aprofundint la bretxa generacional, on els joves semblen viure en una bombolla social, aliens a les necessitats emocionals de la gent gran. Aquesta desconnexió no només reflecteix un problema intergeneracional, revela una crítica profunda. L'avenç de la tecnologia no només transforma la manera com ens comuniquem, sinó que també erosiona les connexions més essencials entre les persones de diferents edats. Es tracta doncs de cultivar relacions humanes més inclusives i significatives, on cada veu, sense importar l'edat, sigui valorada i escoltada.
— Dóna'm un "m'agrada"! 👍
(Per què parlar quan es pot simplement donar un "m'agrada"?)
— Interactuar entre ells és tan fàcil com fer lliscar un dit. 👉📲
(((Sarcasme)))
👍
ResponEliminaNo te crec! 🤦♀️😅
EliminaOHHH! You MUST believe me!!!! I am your MOST ENTHUSIASTIC follower!!!!!!
EliminaNo, if I don't believe you, it's because I didn't expect a comment like this from you. ;-)
EliminaKisses, Sean.
Would you believe me if I kissed your neck all around, virtually?
Elimina;-)
Even more seriously:
The other day I read that three ten- to twelve-year-old children allegedly beat a 94-year-old woman in a park with a wooden slat and a fishing net.
Something has gone seriously wrong in our societies.
Aferradetes, Paula.
Pel que fa a les qüestions íntimes, prefereixo que hi hagi frec de pells, mirades que ho diuen tot en silenci i cors bategant, un "tête-à-tête". ;-)
EliminaÉs terrible, cada cop hi ha més violència en els menors. No sé on anirem a parar! :-(
Aferradetes, Sean.
Ben reflectit, nosaltres (els grans) som de parlar, i de tenir relacions in personem.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Crec, sincerament, que les relacions es malmeten per aquesta manca de comunicació.
EliminaPetonets, Alfred.
Our hyperconnected world risks leaving the most human connections behind, all while we scroll past them with a thumb and a smirk.
ResponEliminaSí, és molt més fàcil posar emoticones que parlar, així va el món!
EliminaSalutacions, James.
Parents, put down your phones and take your children to visit their grandparents, no electronics allowed!
ResponEliminaCrec que hi ha pocs pares que no estiguin tan enganxats com els fills...
EliminaSeria bo que els deixessin tots per anar a parlar amb els avis i fer altres coses tots junts també. ;-)
Bon dimecres, Mimi!
Que bien funcionan estos trios. Me encanta el alto contraste
ResponEliminaTe estoy muy agradecida por fijarte en la foto.
EliminaUn abrazo, Luis.
Sin duda que la comunicacion entre generaciones ha cambiado mucho,los avances de la tecnologia influyen y en este sentido no es bueno,siempre hay costos que pagar en los avances de la humanidad,mas creo que esto es temporal,es un desiquilibrio momentaneo,todo volvera a su centro,no pierdo la esperanza que asi sea.Un abrazo grande!
ResponEliminaEres muy positiva, yo no tengo tanta esperanza o al menos creo que ya no lo veré. ;-)
EliminaAferradetes, Menta.
Tienes toda la razón, amiga... Ya hasta nos da miedo hablar por telefono con la gente... Se huye de la palabra real...
ResponEliminaUn abrazo
¿Crees que las próximas generaciones puedan perder su voz? ;-)
EliminaAferradetes, amic.
Ho has clavat.
ResponEliminaI no sembla tenir fàcil solució.
Petons.
Gairebé podríem parlar d'un miracle, si això pogués passar...
EliminaPetonets, Xavi.
Un texto muy acertado y necesario. Ojalá sepamos encontrar puentes reales entre generaciones, más allá de las pantallas.
ResponEliminaGracias por compartir esta reflexión, Paula.
Un petó :)
Los puentes aún existen, lo malo es que de cada día ya quedamos menos que nos guste hablar, compartir, escuchar...
Elimina¡Gracias a ti!
Petonets, Gumer.
Vivim en una societat hiperconnectada, però cada cop estem més desconnectats els uns dels altres. I no és només un problema entre generacions —tot i que hi és—, sinó un símptoma general. Quantes vegades hem vist grups sencers en una terrassa o en una taula al restaurant, cadascú amb els ulls clavats al mòbil, sense gairebé intercanviar una paraula? Caldria que tornéssim a mirar-nos i escoltar-nos, a ser-hi de veritat... però potser aquesta ja és una batalla perduda.
ResponEliminaAbraçades!
Aquesta batalla és la de la gent gran, al més joves els importa un rave mentre tinguin un aparell de darrera generació entre les mans...
EliminaQuanta importància té això que dius, ens manca ser-hi de veritat.
Aferradetes, Mac.
Ja començo el comentari rient, perquè t'anava a fer la mateixa broma que en Sean! No cal que ho repeteixi doncs. A mi tampoc em creuries i faries bé.
ResponEliminaPosats a gaudir de les xarxes i dels avenços tecnològics, no hi ha com els blogs on es pot parlar una mica més. Tens tota la raó del món, els vells ja fem nosa i com més vells més en fem, malauradament fins i tot a nosaltres mateixos si arribem gaire lluny. No sé pas com es pot arreglar això, anem malament.
Aferradetes, bonica!
Razón no te falta, amiga Paula.
EliminaLas relaciones humanas están como están… ¿En el entorno más próximo, social, geográfico, mundial?
Cierto que la juventud se mueve y relaciona a su manera. Que no deja de ser la que los “adultos” hemos ido creando… Y no es sólo el móvil y las tecnologías más conocidas.
La IA, inteligencia artificial, más allá del uso útil que se le da, y pueda dársele, es la ¡peste!
La ¡peste! que lo contamina todo. Lo desvirtúa todo. Desmonta las realidades y las crea a su gusto. Fabricante de bulos, mentiras, etc.
Y no es necesario que sean personajes tipo Trump, organismos políticos de ultra derecha, fascismos, “abogados cristianos”, y similares, quienes la utilicen torticeramente…
Cualquier persona, con cierto “relax” cerebral que le pregunta a la IA que le organice su fiesta de cumpleaños, que cuando lo hace la aplaude! Y después presume de ello en las redes, siendo ésta la más “inocente” de las interacciones que personas así promueven, está minando gravemente las relaciones sociales naturales de toda la vida… conocida, hasta ahora!
Esas personas en su “inconsciencia”, mantenida y alimentada, podría calificarse de una anomalía de cierta gravedad.
Dicho todo lo anterior, y a nivel personal, familiar, del entorno social que nos rodea donde vivimos, político, etc., ¡es otra historia!
¿Hay dos mundos? ¡No! Hay diferentes formas de verlo. Y está circunstancia, «capacidad» adquirida por años, experiencia y aprendizaje, está al alcance de la mano de cualquiera, que quiera verla, y asumirla.
Abrazos Paula.
Carme, si ho haguessis fet tu, tampoc et creuria. :-)))
EliminaPel que fa a la tecnologia, crec que no ho estem agafant bé, vull dir que és important per avançar, però estem agafant les coses més dolentes... com sempre, malauradament... i si seguim així, no hi ha cap solució.
Fem nosa perquè ja no escolten res.
Aferradetes, preciosa.
Apreciado Ernesto, creo que en el meollo de la cuestión estamos de acuerdo.
EliminaEl móvil, los ordenadores, la IA por sí solos no tienen ningún peligro. Es cuando el humano hace un mal uso, cuando se forma la de San Quintín. Entonces diría yo, que el uso "moderado" de las susodichas no es malo, un uso estrictamente para lo que fueron creadas.
Aunque mi entrada hablaba de la, cada vez más, lejanía entre los jóvenes y los mayores, aunque siempre la ha habido, no como últimamente se da.
Aferradetes!
Bueno de cualquier forma ya irán aprendiendo a porrazos como hemos hecho todos, aunque sin ayuda.
ResponEliminaSalud
¿Tú crees?...
EliminaBesos
Sa Lluneta:
ResponEliminaHe aprendido que las cosas no son ni buenas, ni malas, todo depende del uso que le demos, así las utilicemos, así será el resultado.
En lo concerniente al uso de las nuevas tecnologías (que absorben tiempo y cualidades a una parte de la juventud), en realidad la culpa no es solo de ellos, es de quién ha «soltado» esta tecnología, sin control ni filtro adecuado, con lo cual volvemos al inicio, no es ni buena ni mala, todo dependerá del uso que se le dé.
A forma de chiste (algo de humor), me recuerda el tema del gato de Schrödinger, ni vivo ni muerto hasta que no abrimos la caja, y esto pasa con la tecnología, ni buena ni mala, hasta que no le veamos el uso que se le ha dado.
Y la juventud... la juventud, todos hemos sido jóvenes, y hemos visto todo tipo de inclinación, y las generaciones han salido, con todo tipo de producto, resultado de la frase de Aristóteles, que te puse en el post anterior, («El pensamiento condiciona la acción, la acción determina los hábitos, los hábitos forman el carácter, y el carácter moldea el destino.»).
Sa Lluneta, no sé como lo consigues, pero en todos tus post, consigues que nos dejemos la sesera pensando en lo que nos propones.
Fixa't que això mateix estava comentant a l'Ernest, que les coses no són bones ni dolentes, que depèn del us que hem fem. I com hem vist, sempre tenim tendència a emprar-les no malament, sinó pitjor.
EliminaPel que fa a la teoria del gat de Schrödinger, no en sé massa, però és cert que fins que no obrim la capsa no sabrem si està viu o no... a no ser que es bellugui molt abans d'obrir-la... ;-)
Tots hem estat joves, però el respecte, la sintonia i l'estimació cap els majors era molt diferent al que hi ha ara i no sé fins a quin punt en tenen la culpa les tecnologies o el treball dels pares o potser el confondre les llibertats, però és un fet i cada cop més preocupant...
I et vull dir fins aviat, amb un gran somriure.
Petonets amb pessics, estimat amic.
Molt bona reflexió sobre aquest abisme generacional que hi ha i que va a més. (i a mi que no m'ha agradat mai parlar per telèfon).
ResponEliminaLa foto boníssima amb uns magnífics clarobscurs.
Aferradetes Paula
Si ja ni tan sols es "parla" per telèfon!
EliminaMoltíssimes gràcies per l'apreciació! ;-)
Aferradetes, Josep.