Actualment, el món sembla estar en un estat de desconcert. En observar a través de la finestra de les nostres realitats quotidianes, ens preguntem quin és el futur que se'ns presenta?, és vital indagar sobre el futur que constituirà les nostres societats?... La influència dels mitjans de comunicació tenyeix la nostra percepció, creant un panorama en tons porpres i negres on allò que és alegre trontolla amb el que és ombrívol. Molts ens sentim extraviats, de vegades voldríem desfer les decisions equivocades que ens han portat a aquesta situació, intentant eliminar la confusió que ens envolta.
Grups diversos emergeixen, intentant advertir sobre els perills de la desinformació i sobre la necessitat o no de desfer patrons tradicionals que ja no són efectius... Tot i les adversitats, n'hi ha que mantenen l'esperança en un canvi real, buscant un camí clar entre les ombres i reafirmant la seva identitat en un món tacat per la incertesa. La ironia és que, com més busquem respostes, més ens perdem en un laberint on l'única cosa clara és que estem, irremeiablement, vençuts.
Simply phenomenal!
ResponEliminaAferradetes, Paula..
Has resumit amb força i lucidesa el malestar d’una època marcada per la confusió, la manipulació i la pèrdua de referents. El teu relat és punyent, honest, i no s’amaga darrere d’eufemismes. Fas bé de posar el dit a la nafra: la desinformació no és només un problema de coneixement, sinó una amenaça directa a la capacitat de pensar i decidir lliurement. Però també et diria que, malgrat el to derrotista del final, el fet mateix d’escriure aquest text ja és un acte de resistència. Si encara hi ha qui observa, qui qüestiona i qui denuncia, no estem del tot vençuts. Potser estem perduts, sí, però no muts. I això, en temps foscos, és una forma de llum.
ResponEliminaAferradetes!!!
Quanta raó que tens i com de bé te'n surts amb aquest repte d'encabir paraules dins d'un text.
ResponEliminaJo, cada cop més, estic deixant de confiar en alguna esperança de canvi a millor per passar a creure que ja estem, tal com dius, irremeiablement vençuts. I em sap molt greu sentir-me així.
Abraçades!!
Els mitjans de comunicació tradicionals, premsa, ràdio, televisió es queixen constantment de la desinformació que circula per les xarxes socials... es queixen, ja que estan perdent quotes d'audiència sobretot amb les noves generacions...
ResponEliminaS'ha de tenir la cara molt dura per queixar-se quan ells retorcen la realitat per acontentar al govern de tot i continuar rebent subvencions i publicitat institucional any rere any.
Petons
Sóc força pesimista respecte al futur (i això que em considero optimista). La gent cada dia està més "idiotitzada" (amb perdó), s'ho empasa tot, no llegeix més enllà dels titulars, no mira qui és el que opina o escriu. Les xarxes mal anomenades "socials" estan en mans de fanàtics, negacionistes, descerebrats i manipuladors i la gent que voldria, no pot informar-se adequadament o saber en quin tipus de mitjans d'informació ha de creure. Es malbaraten els diners públics, hi ha polítics corruptes (pocs) però sembla que ho siguin la majoria, o això ens volen fer creure. En resum, sóm en un cul de sac que no sé pas com en sortirem.
ResponEliminaLamento que avui m'hagi sortit el "jo" negatiu, però de tant en tant convé treure'l a passejar.
Aferradetes Paula
Un cop més i més quemai te n'has sortit de manera excel·lent amb e repete de cala Sue. T'ha sortit un text rodó i que parla clar, sense concessions. Millor impossible.
ResponEliminaPoca esperança ens queda, molt poca.
Aferradetes, preciosa.
Your reflection captures the ache of our times, yet even in the haze of confusion, the very act of questioning reveals a spark of clarity that may yet guide us forward
ResponEliminaI wonder often how much is the media pitting us against each other so they can call it entertainment and make money off of it.
ResponEliminaLa Sue t’ho posa cada cop més difícil, però te’n surts meravellosament bé. Sobre el fons del teu escrit penso que es lògic pensar com tu. Crec que la història et dóna la raó. La història ens hauria d'alliçonar, però és com una sínia, sempre es repeteix, contínuament. No aprenem res del passat, i així ens va. La humanitat és idiota, i si no tan sols cal mirar el segle XX (una infinitat de guerres i lluites de poder) i si mirem enrere veiem que no fou pas millor. El segle XXI va pel mateix camí. No sé pas quin imbècil va anomenar els humans com els éssers intel·ligents del planeta (és evident que es sobrevalorava).
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!