Al cim d'una muntanya, un gat tigrat, s'acomodava -després d'haver trescat pel poble- al costat de la llar de foc, observant el paisatge cobert d'una boira espessa. El vent xiuxiuejava secrets a l'aire i ell sabia que alguna cosa extraordinària estava a punt de succeir. Aquella nit, la vila celebrava un esdeveniment olímpic inusual: una competència d'habilitats felines.
Mentre els vilatans preparaven l'estenedor per penjar les banderes morades, un misteriós furgó va aparèixer al centre del poble amb unes grans lletres on es llegia la paraula "SUPORT ". Tothom se'n preguntava el propòsit. El gat, amb el seu instint agut, s'apropà sigil·losament. L'atmosfera estava carregada d'intriga, la nit prometia revelacions que canviarien el rumb de la història local. Cada element en aquella escena semblava embolicar un misteri, ocultant la veritat darrere un somriure que només el gat podia desxifrar... Quin secret ocultava aquell furgó?... Potser la curiositat vos pugui portar a revelar un misteri molt antic...
[Joc a River]
Un gato precioso. Buen byn.
ResponElimina¡Muchísima gracias, Luis!
EliminaUn saludo.
Ho haurem de preguntar al gat… segur que ell sap el secret. Segur. Però no sé pas si el sabrem entendre. Ona participació, Paula. I el gatet és molt bufó…
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Ja saps que els gats són molt seus. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, ninona.
Your tale feels like the opening to a magical fable, where the cat alone holds the key to unravel the mystery behind the van and the destiny of the village.
ResponEliminaHaurem d'esperar si ens explica res més o s'ho queda per a ell. ;-)
EliminaSalutacions, James.
I wonder if you will finish the story and tell us the mystery. You used the prompt words very well.
ResponEliminaTot dependrà si el gat m'ho explica a mi. ;-)
EliminaMoltes gràcies, Mimi!
La verdad, amiga Luna, es que quedé desconcertado... Esperemos que en su interior haya algo bueno...
ResponEliminaUn abrazo fuerte
Parece ser que sí, al menos por la sonrisa del gato eso se intuye. ;-)
EliminaAferradetes, amic.
No diuen que "la curiositat mata el gat"? Que vagi amb compte...
ResponEliminaEm repeteixo, però és que és ben cert. Te'n surts molt bé de lligar aquests mots diversos per fer-ne uns relats tan ben trobats.
Abraçades!
Però també diuen que té set vides, esperem que aquesta no sigui la darrera. ;-)
EliminaMoltíssimes gràcies!
Aferradetes, Mac.
Jo d'ell no me'n refiaria gaire.
ResponEliminaEl furgó el condueix una gata maula.
Petons.
Ai, pobrissó si és així! ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
Des de temps immemorials, cada generació de gats, celebraven una mena d'olimpíada, per saber quin gat era el millor, la presència del furgó, conduït per una gata maula, era per portar els estris necessaris per celebrar l'esdeveniment.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Això que dius està molt bé, però ja no seria un misteri molt antic... ;-)
EliminaPetonets, Alfred.
Per què no?
Elimina+ Petonets, sa lluna!
Per la teva història perfecte! Per la meva no, perquè no parlo de cap gata maula, perquè els gats encara no saben conduir que jo sàpiga i perquè on és el misteri si dius que al furgó hi ha els estris per celebrar la competició?
EliminaCom història teva em sembla tot molt bé.
Aferradetes, Alfred.
Una altra faula enigmàtica de les teves que ens convida a deixar-nos portar per la curiositat ia mirar més enllà del que és evident. El final obert –amb preguntes sense resposta sobre el furgó i el “misteri antic”– potencia aquesta sensació que allò important no és tant resoldre l'enigma com deixar-se seduir per ell. Segur que el moix va poder desxifrar el misteri!!😉🤗😘
ResponEliminaPel que intueixo, més que res pel somriure del moix, que ell ja ho tenia molt clar. ;-)
EliminaBona tarda, Alfons!
Aferradetes i petonets de tornada.😘🤗
Li ho preguntaré al meu gat, que també és tigrat.
ResponEliminaDoncs potser que ell ho sàpiga molt més que nosaltres. Si arriba una resposta, ens la pots compartir aquí. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Bona foto i bona història. La inteligència dels gats sempre es inqüestionable!
ResponEliminaAferradetes Paula
Un gat va ser batle d'un poble d'Alaska durant 20 anys, segons expliquen... ja veus! ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
Brillant i misteriós relat.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltes gràcies!
EliminaAferradetes, Joan!!
Prefiero no investigar y esperar a que el gato revele ese misterio.
ResponEliminaBesos.
Son bellos los gatos, de lejos o en foto.
Esperaremos a ver si se decide. ;-)
EliminaSí, tienen un aspecto intrigante y también los prefiero lejos.
Besos, Sara.
Misterioso relato, sa lluna, y el gato me encanta, yo tengo dos.
ResponEliminaQue estés pasando un feliz día.
Besos.
Éste era un gatito que estaba en la calle, jugando con el vuelo de las hojas que caían.
Elimina¡Muchas gracias!
Besos, María.
Me gusta el motivo de tu escrito, ya que me encanta los gatos.Muy buena e improvisada historia.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Muchísimas gracias, Antonia!
EliminaAferradetes.
This sounds like the opening of a suspenseful mystery novel 🐾🌙. The way the cat is described gives the whole scene a sense of hidden knowledge, like it knows more than anyone else around. The van as a centerpiece of intrigue makes me wonder what story is tucked away inside — maybe something forgotten by time, waiting for the right curious soul to uncover it. Definitely has me hooked! 👀✨
ResponEliminaEls meus relats gairebé mai mostren un final, més que res per fer-vos pensar una mica i fer servir la vostra imaginació.😉
EliminaDe la història només sé dues coses, que els gats són prou intel·ligents i que lo que hi ha al furgó canviarà el destí del poble... ja veus, no sé més que tu... 😅
Moltes gràcies per la visita!!!
El gat, la boira, el furgó… tot respira misteri. Em fa pensar que ell ja sap més del que mostra. M’ha deixat amb ganes de saber què s’amaga darrere el seu somriure. M'agrada passar per aquí, Paula!
ResponEliminaUna abraçada i bon diumenge!
Sí, el seu somriure amaga el que passarà instants després, què serà?...
EliminaI a mi que vingueu, encara que no deixeu qui sou. ;-)
Aferradetes i molt bon dia!!
Hola, Paula. M'he fet un embolic . He estat jo qui ha comentat. Disculpa.
EliminaPots estar tranquil.
EliminaGràcies per tornar! ;-)
A mi els gats no m'agraden, des que una persona que havia agafat una malaltia molt discapacitant, que ells encomanen, me'n va fer estar.
ResponEliminaA mi sí, però lluny de mi. ;-)
EliminaQuan estava embarassada del meu fill, vam haver de vendre tots els ocells que teníem a casa perquè m'eren contraproduents.
Aferradetes, Helena.