A la penombra d'un modern laboratori, l'olor de carbassa taronja es barrejava amb la fragància inquietant d'un desinfectant. El Dr. Salazar havia sentit a dir que els òrgans d'un humà podien ser millorats, però allò que estaven creant anava més enllà de la ciència. En observar, va veure a l'ombra un home de talla mitjana amb un físic notable que sostenia un pèsol a la mà. Una figura coberta d'una pell verdosa va emergir de l'ombra, el físic distorsionat per la manipulació genètica...
—No sóc més aviat el que esperaves—, va xiuxiuejar amb un to esgarrifós, mentre un pèsol gegant es recargolava a la seva mà.
Ara la grip era només un esbós d'un horror original, bategant per cada racó del laboratori.
* Proposta de Sean Jeating, publicat a River.
S'ha d'anar molt amb compte amb les manipulacions genètiques. De fet, sempre és millor pensar-s'ho dues vegades abans de manipular, així en general. ;-)
ResponEliminaTé molt de mèrit haver aconseguit que un pèsol faci por, tant que m'agraden a mi. Abraçades!!
Tens raó, en tot tipus de manipulació.
EliminaA mi em passa una cosa molt curiosa amb els pèsols, a les panades no em fa res que n'hi hagi molts, en canvi a les sopes de brou o els arrossos m'agraden, però poquets. ;-)
Aferradetes, Mac!
Un pèl inquietant, sí que és. Però bé, almenys no està sota el matalàs.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
No ho sé... no crec que mirés sota el matalàs. ;-)
EliminaPetonets, Alfred!
Pensé por un momento que era Mendel.
ResponEliminaBesos.
No creo que se le ocurrieran estas cosas a Mendel. ;-)
EliminaBesos
Wow, this short story is so unsettling and totally gripping right from the start. The details about the orange pumpkin scent and the giant pea really create a bizarre and creepy atmosphere. I hope your weekend is a lot less spooky than whatever Dr. Salazar is getting up to in that lab. I've just shared a new travel post, and I'm really excited for you to read it. How is your Saturday going?
ResponEliminaEl meu dissabte molt bé, vaig tenir una trobada amb dinar inclòs amb tots els meus cosins, tot perfecte. Avui matí és diferent, sembla que algú m'ha vingut a veure a la nit, perquè m'he llevat amb un ull sanguinolent i ahir no vaig menjar cap pèsol. ;-)
EliminaGràcies, Melody!
Miedo me da los resultados que se pueden obtener. Tu relato parece sacado de una película de terror.
ResponEliminaUn abrazo.
A mí no me gusta experimentar en casi nada, sobre todo si no tengo ni idea de cómo va, creo que sería una científica pésima. ;-)
EliminaAferradetes, Antonia.
Aquest núvol-muntanya o muntanya-núvol el trobo preciosíssim i espectacular. Boníssima fotografia, Paula!
ResponEliminaI el text, inquetant i molt ben trobat per a contenir les paraules necessàries. A mi també m'agradaven molt els pèsols 😉.
Aferradetes, preciosa.
Quan el vaig veure pel balcó, vaig córrer cap a la càmera i, mentre la preparava vaig pensar, perquè tanta pressa si el nigul no es mourà tan aviat...
EliminaMoltes gràcies! A mi m'agraden, encara. ;-)
Aferradetes, nina.
M'agrada molt aquest conte, sarcàstic i ple de creativitat.
ResponEliminaAferradetes Paula
Estic contenta de que t'agradi, moltes gràcies!
EliminaAferradetes, Josep.
Creant vida de maneres rares i... no ens adonem que cada cop que neix un nadó és que dos éssers humans han creat "vida" unint petites cosetes? És clar, els pares sí se n'adonen. Els fills també hauríem de fer-ho.
ResponEliminaAbraçades,
podi-.
Ai els fills!... la majoria fins que són pares no ho entenen...
EliminaAferradetes, Carles.
Me parece un texto algo inquietante. Te quedó genial Sa Lluna, un abrazo
ResponElimina¡Muchísimas gracias, Núria!
EliminaAferradetes.
ResponEliminaSa Lluneta, un post muy interesante, no tanto por lo que dice en sí mismo, sino como por las implicaciones que la idea lleva incrustadas en su esencia.
Hoy tanto la tan traída y llevada Inteligencia Artificial (IA), como la ingeniería genética, se nos presentan como un avance descomunal, un salto adelante inconmensurable de la actual civilización, pero, se obvia (intencionadamente) advertir del peligro intrínseco que ambas tecnologías, o «ciencias» representan.
No, no es nada nuevo, recuerdo una película de los años 70, del siglo pasado, «Los niños del Brasil», que ya advertía (de forma un tanto rudimentaria) de los peligros de estos «juegos».
Sa Lluneta, solo nos queda decir, con un tono irónico, aquello que se decía hace ya un cierto tiempo, «Las ciencias avanzan que es una barbaridad»
Interessant la teva manera de comentar, m'has tingut en un ai fins que he arribat a la primera paraula. ;-)
EliminaTot el que es transforma d'una cosa real a una "fantasia" fa una mica d'angúnia, sobretot per les persones "normals i corrents" que, per molt que ens agradi descobrir coses noves, sempre tenim certa reticència a les manipulacions. N'hi ha de molt agosarats, però també si no ho fossin, no s'avançaria en res. Vull suposar que aquesta gent tenen en ment els perills... pel bé de tots... Digues-me innocent!
No recordo haver vist aquesta pel·lícula, però intentaré trobar-la.
Petonets amb pessics, Jota.
Cuidadín con manipular, no siempre da buenos resultados. Tu imagen da fe de ello 😉 Y el relato inquieta un poquino.
ResponEliminaLa alergia me tiene muy vaga.
Buen fin de semana Paula.
Un abrazo.
Mi imagen no está manipulada, me quedé embobada mirando esta super-nube un buen rato después de fotografiarla. Nunca antes había visto otra igual, al menos tan baja.
EliminaEspero y deseo que la alergia te deje tranquila pronto.💖
¡Muchas gracias!
Aferradetes, Laura.
Just because science can do it, does it mean science should do it?
ResponEliminaNo sempre, tens tota la raó.
EliminaPetonets, Mimi.
Arribarà el moment en què els humans no moriran... seran monstres arrugadíssims caminant dins d'exoesquelets...
ResponEliminaQuina por!
Petons.
Sí que fa por, però és un món que espero no veure... tot i que ja el tenim aquí...
EliminaPetonets, Xavi.
Clàssica! Tots els nins/es n'haurien de sentir de ben petits/es
ResponElimina🍉
Crec que és una assignatura que s'hauria de donar de ben petits, la música i els seus efectes acostumen a ser beneficiosos per als seus comportaments futurs.
EliminaMoltes gràcies, Tomeu!
La magnífica foto, tractant-se del teu blog, m'ha fet pensar en els núvols que hi devia haver a Eivissa abans dels aiguats d'aquesta setmana, però ja veig que no. Tot i que, l'home verd i el pèsol gegant no s'hauran fet tan grans i escapat del control del laboratori, a causa de les pluges intenses???
ResponEliminaMolt divertit, sa lluna!
Aferradetes!
Aquell día del aiguats estava tot negre, almenys pel meu poble i van esclatar dos trons que en ma vida n'havia sentit tan forts.
EliminaNo sé si van ser les pluges o el mal cap dels científics, però haurien de tenir molta cura amb aquestes coses. A mi em recorda una frase: Amb les coses de menjar no s'hi juga! ;-)
Moltes gràcies!
Aferradetes, nina!
Bona història!!
ResponEliminaPer què un gos es llepa els testicles? – Perquè pot.
Ara substitueix gos per humà i testicle per ciència.
Aferradetes, Paula.
Tant en un cas com a l'altre, primer si han de poder arribar. ;-)
EliminaAferradetes, Sean.
Oh! And both photo and video are also magnificent!
ResponEliminaMoltes gràcies, Sean!
EliminaEl relat en sí, com la seva original construcció, és creatiu amb un fil molt ben enllaçat.
ResponEliminaAferradetes i bona setmana, Paula!!
Moltíssimes gràcies!
EliminaBon dilluns i aferradetes, Joan!!
A mi el núvol em recorda una de les fotografies que he fet darrerament. Parla de la inspiració i inspira.
ResponEliminaEm vaig sorprende molt quan el vaig veure, no n'havia vist cap mai tan gran i tan baix.
EliminaMotes gràcies!
Aferradetes, nina.
M'encanten els núvols i, aquest de la foto és espectacular.
ResponEliminaAra cada cop que mengi pèsols pensaré en el teu text, espero no trobar-me amb cap sorpresa, he he. Fora bromes, però tot això de la manipulació genètica, intel·ligència artificial i tantes "modernitats" que hi ha avui en dia, em fan molta basarda... no sé pas on arribarem.
Aferradetes, preciosa.