L'escala de pedra s'alçava imponent, cada graó semblava una prova de coratge. La llum que es filtrava a través de la petita finestra era escassa, però suficient per dibuixar ombres inquietants a les parets. Cada pas despertava dubtes: seria una sortida o un nou confinament?. El silenci era aclaparador, només interromput pel ressò dels meus pensaments. L'aire es tornava dens, com si els secrets del lloc pesessin sobre les meves espatlles. La llum titil·lant semblava burlar-se de la meva por, mentre una ombra aguaitava esperant el moment perfecte per atacar. Tot i la incertesa, avançava impulsada pel desig de descobrir la veritat darrere d'aquella escala interminable. A cada pas, les ombres semblaven allargar-se, com si la mateixa escala reclamés respostes que, potser, estaven destinades a romandre ocultes.
Allà, a la llum, és on hem d'anar. Només deu graons, Déu. De vegades la pròpia foscor ens pot retenir, però sabem que és allà, si no ara, més tard.
ResponEliminapodi-.
S'ha de vèncer la por i sempre buscar la llum, per petita que sigui.
EliminaAferradetes, Carles.
Aquesta imatge, amb el text que l’acompanya, em fa pensar en aquells moments en què avancem sense saber si busquem sortida o veritat. Hi ha camins que no es veuen del tot, però que ens criden igual. I cada graó, cada ombra, sembla parlar-nos d’alguna cosa que només podem entendre si ens aturem i escoltem. Gràcies per compartir-ho amb tanta delicadesa, Paula.
ResponEliminaAferradetes
Auturar-se i escoltar bé, dues coses que no fem sovint.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Jordi.
Nicely done! Such a staircase would test one's resolve.
ResponEliminaI moltes coses més... ;-)
EliminaMoltes gràcies, Mimi!
Fa por no saber que hi trobaràs, però quedar-se amb el dubte no és mai l'opció correcta. Com diu aquell: "Hem de posar llum a la foscor". ;-)
ResponEliminaMolt bon escrit, com sempre.
Abraçades!!
I un amic meu em deia: "Por a la por", com més en tens et pot deixar paralitzat i gairebé sempre no convé. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Mac!
Text i música, prou inquietants, per a fer-me pensar, en una mena de quelcom semblant al "Pont dels Sospirs"
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Tot i que mai podien veure què hi havia darrera...
EliminaPetonets, Alfred!
Ostres!!!
ResponEliminaNo pujo ni boig...
Quina por!!!
Petons.
Quedar-se tampoc era un opció molt agradable. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
Uff! Sembla que aquesta escala no s'acaba mai de pujar... i que cada cop fa més por!
ResponEliminaM'agrada molt com escrius aquesta mena de coses inquietants, i al mateix temps ben reals i plenes de sentiment. Fan una bona sintesi de tot plegat.
Aferradetes, preciosa.
No sé d'on em ve, però m'agraden molt aquest tipus de relats... d'alguna experiència viscuda en un altra vida, potser?... ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
Seductor relat típicament kafkià (recordo de jove quan vaig llegir El procés de Franz Kafka que em va fascinar).
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Moltes gràcies!
EliminaÉs vergonyós dir-ho, però mai he llegit a Kafka.
Aferradetes, Joan!!
Parece la escalera de uno de los aljibes de mi ciudad medieval. Me ha encantado lo gótico de tu entrada, pero es que amo la literatura gótica.
ResponEliminaNo en balde aquella, mi chica (perdida) y yo, éramos góticos en aquella época en que lo normal era ir con flores y psicodelia por todos lados.
Besos.
Me sentía más hippy que gótica, aunque me ha gustado muchísimo vestir de negro también... un "fifti-fifti". ;-)
EliminaBesos
Si és la porta de sortida, espero bé que tingui la clau ! : )
ResponEliminaEns quedem en el suspens d'una història misteriosa ...
Bon cap de setmana : )
Em temo que no té cap clau. ;-)
EliminaBon dissabte, Artur!
Aferradetes.
Buen control de las luces. Misterio a tope.
ResponEliminaAbrazo
La foto en esta ocasión viene de María, el misterio todo mío. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Luis.
Magnífic relat i foto molt adequada.
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Josep.
Me gusta mucho la foto, el texto precioso. Un saludo.
ResponEliminaEn esta ocasión la foto es del juego de María.
Elimina¡Muchas gracias!
Un abrazo, Ana.
Abans de llegir el text m'he quedat mirant la foto amb atenció uns moments, i m'ha produït una sensació d'inquietud i misteri. I en llegir les teves paraules encara m'has deixat amb més misteri. Em faria por pujar per aquesta escala, però veient la llum al fons, ni que sigui una mica, val la pena intentar-ho i anar a buscar les respostes, sempre és millor que quedar-se amb el dubte ;)
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
En el blog de na Maria hi havia 10 imatges per triar i va ser la que m'atragué més, quan vaig copiar la foto, ja tenia mig relat al cap. ;-)
EliminaNo sé que faria si fos ella, dues opcions: o aniria cap a la claror o quedaria petrificada al lloc...
Aferradetes, Núria.
Como te dije en el comentario de mi blog, Paula, has escrito un micro relato que parece de una peli de esas de blanco y negro del mago del suspense, Alfred Hickot (no sé como se escribe). Has ido describiendo esa escalera, y la luz que se filtraba burlándose del miedo, esos pasos que parece que los estoy oyendo. Y el eco del pensamiento golpeando la mente, ese aire que guardaba secretos, Me ha dado miedo, y con ganas me he quedado de seguir leyendo más, para descubrir la verdad detrás de aquella escalera. Te ha quedado genial, se te da bien este tipo de relatos, te felicito Paula. Y muchas gracias por participar subiéndolo a tu blog, voy a enlazarte en la entrada.
ResponEliminaBesos.
Gracias a ti por abrirnos al mundo de los juegos mediante la escritura.
EliminaHa sido un placer participar, ya sabes que me gustan ese tipo de relatos, aunque al gran mago no le llegue ni a la suela de sus zapatos. ;-)
¡Muchas gracias!
Besos, María.
Hay que subirla y encontrar esa luz y libertad que hay al traspasar la puerta.
ResponEliminaBesitos de anís.
Podría ser así o puede que fuera otro encierro... si no subimos, tampoco lo sabremos...
EliminaBesos, Sara.
Forster deia que hi ha dues menes de persones, les que s'aconformen de romandre en la foscor, i les que no obliden la seva bona vista ni en l'habitació més fosca.
ResponEliminaMolt bona cita, tot i que hi he d'afegir que de vegades no és conformisme, és que no troben la sortida i estic d'acord que també hi ha persones que hi viuen molt bé, que no els és una nosa.
EliminaAferradetes, Helena.