TRENCACLOSQUES

Vaig sortir de casa però també l'ombra d'un núvol fosc que sempre em seguia com un misteri no resolt.  El sol s'alçava a l'horitzó, tenyint de daurat les fulles del parc on començava el meu passeig de cada dimecres.  Mentre caminava pel corriol, anava capturant paraules soltes que suraven a l'aire: "bon dia", "afanya't", "cafè"... “Torna aviat”, deia una dona gran a un jove i jo recollia la paraula "torna", afegint-la a la meva col·lecció imaginària.  “Avui és un gran dia”, va xiuxiuejar una mare al seu fill.  Amb cada pas, els vianants esdevenien peces valuoses d'aquell trencaclosques verbal.

En sortir del parc, em vaig dirigir al forn, on l'aroma de pa acabat de fer m'embolicava de records. A dins, un home digué a la fornera: “Estan deliciosos”. Amb un lleuger sospir de satisfacció, vaig recollir “deliciós”. Entre l'enrenou, vaig escoltar un avi comentar: “El temps és or”, capturant-ne un altre fragment significatiu.

Quan vaig passar pel banc, el rellotge marcava les dotze i un home deia: “És hora d'actuar”. Un altre home discutint sobre inversions atragué la meva atenció, “És arriscat, però val la pena”, deia. Vaig continuar carrer amunt ensopegant amb la frase: “No et preocupis, tot sortirà bé”, que xiuxiuejava un jove al telèfon. “Tot sortirà bé”, vaig pensar, assentint per a mi mateixa. El meu núvol personal semblava prendre forma, però ja havia començat a construir la meva història amb aquestes paraules.

Finalment vaig tornar a casa, portant el meu petit tresor verbal. Tot i el núvol amenaçador que sempre m'acompanyava i que ara espurnejava sobre el meu cap. El meu diari de paraules, una mena de recordatori que malgrat la brillantor exterior, em mostrava que la vida podia ser molt complexa.

Vaig mirar la bústia i vaig trobar un calendari sense sobre ni destinatari, on el nostre estimat batlle ens felicitava les festes amb un “Que sigui un bon any per a tots”.  Vaig tancar la porta darrere meu, somrient en pensar que les paraules recollides començaven a formar una història que només jo podria narrar... Un nou any trucava a la porta...