Vaig sortir de casa però també l'ombra d'un núvol fosc que sempre em seguia com un misteri no resolt. El sol s'alçava a l'horitzó, tenyint de daurat les fulles del parc on començava el meu passeig de cada dimecres. Mentre caminava pel corriol, anava capturant paraules soltes que suraven a l'aire: "bon dia", "afanya't", "cafè"... “Torna aviat”, deia una dona gran a un jove i jo recollia la paraula "torna", afegint-la a la meva col·lecció imaginària. “Avui és un gran dia”, va xiuxiuejar una mare al seu fill. Amb cada pas, els vianants esdevenien peces valuoses d'aquell trencaclosques verbal.
En sortir del parc, em vaig dirigir al forn, on l'aroma de pa acabat de fer m'embolicava de records. A dins, un home digué a la fornera: “Estan deliciosos”. Amb un lleuger sospir de satisfacció, vaig recollir “deliciós”. Entre l'enrenou, vaig escoltar un avi comentar: “El temps és or”, capturant-ne un altre fragment significatiu.
Quan vaig passar pel banc, el rellotge marcava les dotze i un home deia: “És hora d'actuar”. Un altre home discutint sobre inversions atragué la meva atenció, “És arriscat, però val la pena”, deia. Vaig continuar carrer amunt ensopegant amb la frase: “No et preocupis, tot sortirà bé”, que xiuxiuejava un jove al telèfon. “Tot sortirà bé”, vaig pensar, assentint per a mi mateixa. El meu núvol personal semblava prendre forma, però ja havia començat a construir la meva història amb aquestes paraules.
Finalment vaig tornar a casa, portant el meu petit tresor verbal. Tot i el núvol amenaçador que sempre m'acompanyava i que ara espurnejava sobre el meu cap. El meu diari de paraules, una mena de recordatori que malgrat la brillantor exterior, em mostrava que la vida podia ser molt complexa.
Vaig mirar la bústia i vaig trobar un calendari sense sobre ni destinatari, on el nostre estimat batlle ens felicitava les festes amb un “Que sigui un bon any per a tots”. Vaig tancar la porta darrere meu, somrient en pensar que les paraules recollides començaven a formar una història que només jo podria narrar... Un nou any trucava a la porta...

Quina bonica història i quant veritat profunda amaga i descobreix a la vegada, la teva metàfora de les paraules. M'ha agradat molt. M'hi trobo.
ResponEliminaM'afegeixo al vostre batlle desitjant que sigui un molt bon any per a tots. Que puguem continuar recollint paraules positives i construint històries boniques i la nostra també.
Molt Bon any, bonica i una aferrada gegant!
És un joc que faig sovint des de fa temps, també és una manera de saber com va el món, què ens preocupa, què ens fa feliços... i avui m'ha recordat la història que volia explicar i que es va perdre aquella nit...
EliminaEs veu que el nostre batlle no va tenir temps de posar-ho dins un sobre i posar també el nom del destinatari, com va fer en les passades eleccions, deu anar esgotat amb tantes festes. ;-)
Des d'aquest raconet, fred avui, t'envio els millors desitjos per a tu i els teus.
Molt bon 2026 i salut!! 🥂
Aferradetes ben fortes, preciosa!
Aquestes converses robades, fora de context, són estupendes.
ResponEliminaTot sortirà bé!!
Que tinguem un bon 2026.
podi-.
Si, molt millor que les enquestes del CIS. ;-)
Elimina"És hora d'actuar"
Bon 2026 i amb salut! 🥂
Aferradetes, Carles.
M'encanta la història que has creat a partir de paraules i petites frases agafades al vol en un passeig quotidià. En les converses dels altres hi podem trobar un món d'històries que, d'una manera o altra, ens podem acabar fent nostres.
ResponEliminaTambé m'afegeixo als bons desitjos del batlle, i que tots tinguem un bon any nou!
Aferradetes, preciosa!
Com li he dit a la Carme, és un joc que acostumo a fer i és fa sense pensar-ho. I és ben cert que podem fer-nos-les nostres també. ;-)
EliminaSalut i molt bon any, nina! 🥂
Aferradetes dolcetes, Núria!
Molt bon any també per a tu, Lluna-Paula.
ResponEliminaQue segueixis sempre tan inspirada com avui i, acompanyada per aquestes músiques, aquestes cançons tan delicioses, com la que avui has inserit en aquest post.
Moltes gràcies pels teus desitjos, que també comparteixo amb vosaltres. Què la màgia de la inspiració no ens abandoni mai.
EliminaLa música sempre present, en tot moment. ;-)
Salut i bon any, Xavier! 🥂
Aferradetes.
Desde Béjar te deseamos un buen 2026 Paula. Que este que nos llega traiga mucho y bueno para todos. Seguimos.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Muchísimas gracias, Laura!
EliminaEspero que nos traiga mucha salud, sin ella sería imposible hacer nada más.
¡Feliz 2026! 🥂
Aferradetes.
Com de costum, una història entranyable.
ResponEliminaQue tots tinguem un 2026 que millori l'any que deixem enrrere.
Aferradetes Paula
Moltes gràcies!
EliminaL'any passat, per la majoria de nosaltres, ja està ben enterrat. ;-)
Bon any nou! 🥂
Aferradetes, Josep.
La teva manera de contar històries és admirable, Paula. Que el millor del 2025 sigui el pitjor del 2026. / Your way of telling stories is admirable, Paula. May the best of 2025 be the worst of 2026.
ResponEliminaAferradetes!
Moltíssimes gràcies! És tot un honor venint de tu.
EliminaEspero que sí, que el 2026 ens dugui només coses bones. Xin-Xin! 🥂
Küsse, Sean!
Sa Lluneta, solament puc dir, o millor desitjar, que tots els bons desitjos, que donem, o rebem, es converteixin en la més esplendorosa realitat. Pau, Felicitat, Salut i Prosperitat, per tothom.
ResponEliminaEstimat amic, aquest desig és el més gran de tots, per això només em cal dir, amén!
EliminaBon any, Jota! 🥂
Aferradetes amb pessics.
This is a beautifully attentive piece, quietly luminous in its detail, where the act of collecting ordinary words becomes a tender meditation on uncertainty, memory, and the fragile hope carried forward into a new year
ResponEliminaIncertesa, sobretot... però farem tot el que puguem perquè surti ben parat. ;-)
EliminaBon any, James!🥂
Salutacions.
What a beautiful story, a simple wander becomes a story worth reading, fortunately the right words were found!!
ResponEliminaHappy New Year with Peace, Health, Love and Empathy!
🎉🧡🎁⛄🌲
Moltíssimes gràcies!
EliminaBon any ple de salut! 🥂
Aferradetes, Katerina.
Això de recollir paraules és una idea genial.
ResponEliminaEm sembla que et copiaré la idea.
Que sigui un bon any per a tots... tant de bo...
Petons.
Doncs sí, és una bona manera de veure com va el món, fora del nostre racó. ;-)
EliminaSalut i bon any! 🥂
Petonets, Xavi.
Yo, de los alcaldes, me fio lo justito, vamos nada... Mira por detras de la felicitación que seguro que te comunica la subida del IBI, o de la tasa de basuras o de cualquier otra prebenda o canonjia.
ResponEliminaFeliz año, amiga. Un abrazo fuerte
No hay detrás ni delante, es simplemente un calendario de mesa. como los que regalaban en el siglo XX, sin trampa ni cartón. Ahora, estoy segura que todos los impuestos subirán como todos los años, hasta más allá del cielo. ;-)
Elimina¡Feliz 2026, con mucha salud!🥂
Aferradetes fortes, amic.
M'agrada com escrius. Bon any nou, estimada, i que jo no tardi tant a escriure't. Petons!
ResponEliminaMoltes gràcies, nina!
EliminaSalut, Salut i salut per aquest 2026! 🥂
Petonets, Montse!
Avui, m'has inspirat de valent, gràcies!
ResponEliminaMolt bon any!
Petonets, sa lluna.
Ja ho he vist i et felicito de tot cor, gràcies a tu!
EliminaBon any i molta salut!🥂
Petonets, Alfred.
No sé si t'inventes aquest trencaclosques de trossos de conversa, però està molt ben trobat, de cara a amainar aquest núvol que et segueix. A vegades la nostra salvació depèn de coses que ens anem trobant i no hi donem importància. És màgic.
ResponEliminaNo, no és inventat, aquests bocins de converses van ser d'aquest darrer dimecres. Com gairebé sempre surt sola, doncs ja ho tinc per mà això d'escoltar aquestes converses i després les vaig aprofitant pel meu dia a dia. ;-)
EliminaMoltes gràcies i bon any! 🥂
Aferradetes, Helena.
We need to watch our words, don't we.
ResponEliminaI pray you have a blessed and beautiful 2026.
A mi em serveixen per reflexionar com va el món...
EliminaMoltes gràcies pels teus desitjos que també te'ls dedico a tu.
Bon any 2026! 🥂
Petonets, Mimi.
Jajaja, me río porque a mí también me gusta "recoger" o "pescar" palabras que escucho y darles un cierto significado. A veces sí corresponden a respuestas que estoy necesitando en el momento.
ResponEliminaUn abrazo grande.
*Ya sabes, de mi parte que te vaya más que bien en 2026.
Llevo años recogiendo palabras, no siempre que salgo, pero en muchas ocasiones en las que me siento invisible sí lo hago...
Elimina¡Muy feliz 2026, Sara!🥂
Besos.
Quina aventura més maca, la d'aquest col·leccionista de mots. Les paraules són un tresor i segur que aquesta història que en sorgirà de les que ha recollit serà genial.
ResponEliminaAbraçades i els millors desitjos per aquest 2026!!
Ja he vist que n'Alfred les ha aprofitat molt bé en el seu poema. Ha estat una agradable sorpresa per a mi.
EliminaLa meva història sortirà un dia o l'altre o es quedarà per sempre per a mi. ;-)
Molt bon any per a tu, Mac.🥂
Aferradetes!!
Exquisit relat!!!! Com va l'any recent nascut? T'ha deixat dormir? O ha bramat molt? Recorda de donar-li el biberó a les seves hores.....
ResponEliminaAferradetes fortes, Paula!!!!
Moltíssimes gràcies!
EliminaSembla que de moment va i he dormit més o menys bé, ha sortit un nen molt tranquil i menja més que bé!. ;-)
Bon any 2026, Joan. 🥂
Aferradetes de tornada!!
"És arriscat però val la pena" i "torna" m'agraden molt. Un trencaclosques de paraules és el millor per començar l'any. Aferradetes!!
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaMira, aquesta idea se'n va anar una nit, mentre que creia que la tenia ben lligada. Al despertar-me se m'havia oblidat completament i vaig estar uns quants dies com a boja intentant recordar-la. Va ser acabar l'any, et voilà! ;-)
Aferradetes i bon any, Gemma! 🥂
Desde ahora tendré que ponerte junto a mi lista en la que suelo incluirme de 'miradores' como también 'escuchadores'.
ResponEliminaBesos.
Como suelo hablar poco y muy bajito, me parece muy bien que me pongas en tu lista. ;-)
EliminaBon any 2026! 🥂
Besos
O conteúdo do seu blog é muito interessante.
ResponEliminaJá estou entre seus amigos.
Venha se juntar aos meus amigos comedores de lasanha. rsrsrsrs
Feliz Ano Novo!
Abraços 🐾 Garfield Tirinhas Oficial.
Moltes gràcies!
EliminaHo sento molt, però a mi no m'agrada la lasanya. ;-)
Molt bon 2026! 🥂
Aferradetes, Garfield.
No sempre podem dissipar les nostres ombres, però sí que triem com les narrem. Les paraules que escoltem, recordem i atresorem construeixen la nostra pròpia història i ens ajuden a travessar la incertesa. Així, el nou any que “truca a la porta” no és només un canvi de data, sinó una invitació a continuar creant sentit, fins i tot, o precisament, quan la vida es mostra complexa i fràgil. Ja saps, tot és un continu...!!😉🤗😘
ResponEliminaLa incertesa sempre em ronda, més quan comença l'any i veient el que passa per tot arreu... però la vida no s'atura i hem de continuar endavant, costi el que costi...
EliminaAferradetes, amic.😘🤗