19 de març 2026

EL RAMAT


El crepuscle oceànic projectava ombres allargades sobre el corriol, on un grup de joves s'aventuraven a recórrer el bosc. Rialles i patates fregides cruixien a les mans mentre caminaven. Tot i així, l'aire alegre aviat canviaria. Un xiuxiueig glaçat va emergir de la muntanya, van albirar de lluny un ramat d'ovelles que semblava guiar-los cap a una clariana. A mesura que s'acostaven a la foscor, un crit esquinçador va trencar el silenci. Tot va quedar subjectat en un instant. El formatge, fonent-se a les mans d'un d'ells, es convertí en un símbol de terror imminent. Una ombra fosca va lliscar entre els arbres i ja res no seria igual. El camí cap a la llum s'esvaí... De sobte, un silenci aclaparador els deixà immòbils, mentre uns ulls els miraven fixament. Els segons semblaren hores... Un gos d'atura negre sortí de darrere un arbre bordant-los i els pobres sortiren per cames del lloc. Tal fou l'ensurt que no en tornaren a parlar mai més.

*Proposta de River

6 comentaris :

  1. A part de que no resulta sempre fàcil d'incloure i lligar en un argument totes les paraules que, suposo, has hagut de fer servir al llarg del relat, l'has desenvolupat amb un toc de misteri que gairebé feia fredor, he, he.
    Aferradetes.

    ResponElimina
  2. Ficou linda tua participação e usando as palavras dadas criaste um cenário e conto lindos!
    beijos, chica

    ResponElimina
  3. Que interesante fotografía Paula. me encanta esa leve insinuación del rebaño. El alto contraste me parece magnífico.
    Abrazo

    ResponElimina
  4. El formatge fonent-se a les mans ho trobo genial, això si que es ficar-lo amb una mena de fòrceps. ;)))))
    Petonets, sa lluna!!!

    ResponElimina
  5. Quina foto més bona! Has captat un contrallum perfecte on, queden excel·lentment il·luminats els lloms de les ovelles. Els clarors de la foscor!
    Aferradetes Paula

    ResponElimina
  6. El relato plantea una escena con una atmósfera prometedora: el paso del crepúsculo a la oscuridad, el bosque, los susurros y la sensación de amenaza construyen un inicio típico pero efectivo del relato de terror. Se percibe una intención clara de jugar con la tensión, llevándonos hacia un posible desenlace inquietante.
    Genial.
    Besitos

    ResponElimina

Benvinguts al racó!