El crepuscle oceànic projectava ombres allargades sobre el corriol, on un grup de joves s'aventuraven a recórrer el bosc. Rialles i patates fregides cruixien a les mans mentre caminaven. Tot i així, l'aire alegre aviat canviaria. Un xiuxiueig glaçat va emergir de la muntanya, van albirar de lluny un ramat d'ovelles que semblava guiar-los cap a una clariana. A mesura que s'acostaven a la foscor, un crit esquinçador va trencar el silenci. Tot va quedar subjectat en un instant. El formatge, fonent-se a les mans d'un d'ells, es convertí en un símbol de terror imminent. Una ombra fosca va lliscar entre els arbres i ja res no seria igual. El camí cap a la llum s'esvaí... De sobte, un silenci aclaparador els deixà immòbils, mentre uns ulls els miraven fixament. Els segons semblaren hores... Un gos d'atura negre sortí de darrere un arbre bordant-los i els pobres sortiren per cames del lloc. Tal fou l'ensurt que no en tornaren a parlar mai més.
*Proposta de River
A part de que no resulta sempre fàcil d'incloure i lligar en un argument totes les paraules que, suposo, has hagut de fer servir al llarg del relat, l'has desenvolupat amb un toc de misteri que gairebé feia fredor, he, he.
ResponEliminaAferradetes.
Suposes bé, aquestes paraules havien de sortir sí o sí. No m'és fàcil, però m'ho passo molt bé intentant posar-les totes i que tingui una mica de sentit. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep Mª.
Ficou linda tua participação e usando as palavras dadas criaste um cenário e conto lindos!
ResponEliminabeijos, chica
Moltes gràcies per les teves paraules!
EliminaPetonets, chica.
Que interesante fotografía Paula. me encanta esa leve insinuación del rebaño. El alto contraste me parece magnífico.
ResponEliminaAbrazo
Celebro que te guste, Luis.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes.
El formatge fonent-se a les mans ho trobo genial, això si que es ficar-lo amb una mena de fòrceps. ;)))))
ResponEliminaPetonets, sa lluna!!!
Ja saps que en aquest tipus de reptes han de sortir totes les paraules, amb fòrceps o amb el que calgui. :-)))
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Alfred.
Quina foto més bona! Has captat un contrallum perfecte on, queden excel·lentment il·luminats els lloms de les ovelles. Els clarors de la foscor!
ResponEliminaAferradetes Paula
Tu ets el mestre d'aquest tipus de fotos i jo, com aprenent, vaig prenent nota. ;-)
EliminaMoltíssimes gràcies!
Aferradetes, Josep.
El relato plantea una escena con una atmósfera prometedora: el paso del crepúsculo a la oscuridad, el bosque, los susurros y la sensación de amenaza construyen un inicio típico pero efectivo del relato de terror. Se percibe una intención clara de jugar con la tensión, llevándonos hacia un posible desenlace inquietante.
ResponEliminaGenial.
Besitos
Com has pogut apreciar, el final no ha estat tan apoteòsic com s'esperava. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Petonets, Núria,
Com dèiem uns quants posts enrere, passar de la calma a l'ensurt pot ser només cosa d'un instant.
ResponEliminaUn cop més, te'n surts amb nota del repte de relacionar dins un relat totes aquestes paraules que, d'entrada, no semblarien tenir cap relació. ;-)
Abraçades!
És cert, en un tres i no res.
EliminaDe vegades quan les veig, penso que no me'n sortiré. Almenys em té una bona estona entretinguda. ;-)
Moltes gràcies!
Aferradetes, Mac!
Una història "estupenda" que cal llegir al temps que ens acompanya la música escullida.
ResponEliminaJo hagués apostat per un llop!!
podi-.
Amb les paraules que tenia, m'havia d'embolicar massa per posar-hi un llop. ;-)
EliminaAferradetes, Carles.
La imagen del rebaño, con sus sombras y luces, describe muy bien el tenso ambiente del peligro inminente que describes. Me ha gustado mucho.
ResponEliminaEsta imagen la tomé después de casi ser arrollada por ellas. :-)))
Elimina¡Muchas gracias, Gil!
Muy logrado en efecto.
ResponEliminaBesos.
¡Muchísimas gracias, Tony!
EliminaBesos
No acabo d'entendre el relat. El crepuscle oceànic es troba entre els 200 a 1000 metres de profunditat del mar, quan la llum es torna tènue d'un color blau intens. No voldries dir el crepuscle nàutic? El crepuscle nàutic és el que ve després de l'hora blava. A continuació del crepuscle nàutic ve el crepuscle astronòmic i en acabat la nit.
ResponEliminaEl relat en sí, té una bona dosi de misteri i un cert misticisme molt aconseguit.
Aferradetes, Paula!!
Si et dic la veritat no en sé res d'això que em parles, només tenia unes paraules que havia de posar i això del crepuscle oceànic, tot i sortir d'un color segons la proposta, em va semblar que era a l'horabaixa, quan gairebé es pon el sol.🤷♀️
EliminaGràcies per posar llum a la meva ignorància!
Aferradetes, Joan!!
Bona feina i bon relat... més d'un cop algun gos ens ha donat un ensurt d'aquesta mena...
ResponEliminaUn aplaudiment!
Aferradetes, bonica!
Moltes gràcies, Carme!
EliminaA mi, el mateix dia de la foto. Estava fent fotos a la posta i em vaig girar... el tenia ben a prop, a ell i al ramat. ;-)
Aferradetes, nina!
Un altre relat teu marca de la casa. La por no depèn tant del que realment passa, sinó de com ho percebem. La ment, en determinades ocasions pot transformar el que és quotidià en una cosa amenaçadora. Ens passa a tots: moltes vegades no temem què és, sinó allò que imaginem que podria ser. Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaA mi em passa sovint a la nit, amb els sorolls que fan els mobles o amb els crits al carrer quan estic mig adormida. Fins que no esbrino el que és, no em tranquil·litzo. La imaginació, de tant en tant, em juga males passades. ;-)
EliminaAferradetes, Alfons!😘🤗
Les paraules disperses fan sortir uns relats plens de giragonses. No és fàcil unir-les.
ResponEliminaQuan les veig per primer cop, penso que no pot lligar res, però és com un trencaclosques que vas fent fins acabar-ho. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
A moment of playful suspense turned unforgettable as the forest’s shadows and the black sheepdog left their mark on memory, where laughter and fear collided.
ResponEliminaSi, encara que no en tornessin a parlar, no crec que ho oblidessin mai. ;-)
EliminaSalutacions, James.
I would think they'd be glad they got away at all. An excellent and rather scary story.
ResponEliminaSuposo que sí, van poder respirar tranquils. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Petonets, Mimi.
Very nice text with such different words of encouragement!
ResponEliminaI also like the photo in black and white and
you have perfectly matched the music.
Estic contenta que t'hagi agradat en conjunt.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Katerina.
Fa més por el que imaginem que el que succeeix.
ResponEliminaDe sempre és així.
Petons.
Un tant per cent molt elevat és així com dius.
EliminaPetonets, Xavi.
Ay, la belleza del misterio en lo cotidiano...
ResponEliminaBello relato, amiga
Un abrazo
Misterio y miedos.
EliminaPor lo visto no te gustó la foto. ;-)
¡Muchas gracias!
Aferradetes, amic.
La mezcla de inocencia con terror deja un efecto tremendo en la mente. Pero claro, de tu buena pluma surge lo imprevisto. Y ahí nos haces sonreír. Muy bueno.
ResponEliminaUn abrazo.
Eres muy amable con tus palabras hacia mi persona. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Valdo.
Y se quedó como un gran secreto para siempre guardado por los involucrados.
ResponEliminaUn abrazo muy grande.
Por no avergonzarse del hecho, si fue un gran secreto. ;-)
EliminaPetonets dolcets, Sara.
Me l'esperava més aterroritzador, al final és un ensurt i prou.
ResponEliminaAquest cop l'he volgut fer més suau i amb un final clar. ;-)
EliminaAferradetes, nina.
Hola, sa lluna
ResponEliminaPaso para desearte un feliz día de la poesía,
Celebrándolo también en mi ventana.
Un beso.
¡Muchas gracias!
EliminaPetonets, Marisa.
Ben trobada la història. Jo també hauria fugit cames ajudeu-me si em surt un gos bordant. Pànic els tinc.
ResponEliminaI més si fa fosca i et surt de darrere un lloc que no esperes. ;-)
EliminaBon vespre, Xavi.