«The Jockeys’ Dressing Room at Ascot» (John Lavery – 1923)
Al vestidor dels genets, minuts abans de la cursa a l'hipòdrom d'Ascot, dues figures s'enfronten en una conversa carregada de tensió.
—Confies en el poltre que montes avui?— inquirí un, ajustant-se les botes amb precisió.
—Més del que confio en algunes decisions del comitè— respongué l'altre, repassant l'estratègia de la carrera mentalment.
—El meu impacient. Ho noto inquiet, com si volgués sortir disparat ara mateix. Creus que és bo o dolent?
—No ho sé. De vegades aquesta energia nerviosa és justament el que es necessita per sorprendre a tothom...
Un lleu silenci es va instal·lar mentre fora la cridadissa anunciava l'imminent inici.
—La pista està una mica relliscosa després de la pluja, no serà fàcil mantenir l'equilibri.
—Sí, això em preocupa...
—El clima podria alterar tots els pronòstics— afegí el primer, mirant per la finestra.
—Llavors serà qüestió d'adaptar-se al moment— replicà amb un somriure gairebé imperceptible.
—Sort!— digué un.
—La necessitaràs— digué l'altre per si mateix...
El ressò dels cascos començava a escoltar-se a la distància, tancant aquest breu intercanvi abans del soroll de la competició.
Al dia següent, en primera plana de tots els diaris del Regne Unit, es parlava del greu accident d'un genet en circumstàncies estranyes, succeït a l'hipòdrom d'Ascot.
Uf! Sí que portava males intencions!
ResponEliminaJa es veu que les competicions treuen el pitjor de cadascú.
Esperem que se'n surti del greu accident i que es decobreixi el cupable. Ja que estem en terreny de ficció, per desitjar que no quedi,
Aferradetes, preciosa!
Hi ha gent de tota mena i per tot arreu.
EliminaEspero com tu que tot hagi quedat en un ensurt, el diari no donava massa detalls. ;-)
Aferradetes, nina!
Uma pena esse clima tenso e tantas vezes de falsidade entre os competidores.
ResponEliminaTriste final e como disse a Cármem, que o causador do tombo e acidente seja descoberto e punido! beijosl ótimo domingo, chica
La competència sempre acaba malament, no crec en la bona.
EliminaSí, ja hi ha un munt d'inspectors investigant els fets. ;-)
Bon diumenge, chica.
Petonets.
It is so sad when people feel the need to eliminate the competition rather than simply trying to win by doing their best. This is very well written.
ResponEliminaCadascú ho hauria de fer lo millor que sàpiga per guanyar, com he dit altres vegades, donar premis no afavoreix la companyonia.
EliminaMoltes gràcies!
Petonets, Mimi.
At Ascot Racecourse, what began as quiet pre-race unease hardened into a grim omen fulfilled under treacherous skies.
ResponEliminaSí, no va acabar molt bé la conversa com s'ha pogut veure.
EliminaSalutacions, James.
M’ha agradat com, amb aquest gir final i amb un simple “la necessitaràs” amenaçant, aconsegueixes que hàgim de reinterpretar tot el relat, convertint una conversa aparentment banal entre dos genets en una cosa molt més fosca que desemboca en un desenllaç tràgic. Sembla que un dels protagonistes ha decidit que per guanyar tot s’hi val, una mostra clara que no podia vèncer sense fer trampes i que, per tant, no es mereixia la victòria. Tant de bo l’acabin descobrint i no se’n surti.
ResponEliminaAbraçades.
Haurien de contractar al millor investigador de la xarxa perquè els hi doni un cop de mà, els que hi ha no són gens resolutius. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Mac.
El món està ple de gent perillosa.
ResponEliminaPetons.
I si hi ha doblers pel mig, ni t'explico!
EliminaPetonets, Xavi.
El mal temps te aquestes coses, i amb una competició pel mig, imagina.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
El mal temps i les persones dolentes, tot fa u! ;-)
EliminaAferradetes, Alfred!
Males intencions.... o potser, només una premonició !.... qui lo sa?!.
ResponEliminaBen relatat, salluna ; )
No ho sabem, per això hi ha un munt d'investigadors per aclarir-ho, espero que aviat tinguem resultats. ;-)
EliminaMoltes gràcies, Artur!
Aferradetes.
Hola Paula
ResponEliminaEstoy de vuelta, aunque con algunos cambios. Lo primero, darte las gracias de corazón por tu interés y también pedirte disculpas por no haberte contestado. Estoy bien.
Como verás, he quitado la opción de comentarios. La verdad es que intentar responder a cada día más blogs se me estaba haciendo cuesta arriba y me generaba bastante estrés. Además, tengo otras aficiones a las que quiero dedicarles más tiempo, sobre todo la música, en la que ahora estoy muy centrado.
Aun así, seguiré pasando por vuestros blogs, porque siempre aprendo algo, además de disfrutar de vuestras entradas.
Hay algo que me ha sorprendido mucho durante este año sin publicar: ¡he recibido más visitas que nunca! Cuando empecé, me dije que lo dejaría al llegar al millón de visitas… pero lo he superado y, en poco más de tres meses, han llegado doscientas mil más.
Tengo un montón de fotos guardadas y muchas ganas de hacer macros esta primavera, así que por aquí seguiré, aunque de otra manera.
Gracias por todo.
¡Qué alegria verte por aquí! Nos tenías bastante preocupados, aunque a veces eso que dicen se cumple: "No news is good news".
EliminaMe parece estupendo que tengas otras aficiones, no todo debe reducirse a los blogs y me encanta que una de ellas sea la música. Puedo darte otra opción, dejar los comentarios abiertos y no responder a nadie, hay gente que lo hace así y les funciona... De todos modos, me gustará pasar por tu blog para ver las novedades, que siempre nos dejan con la boca abierta... Cada uno tiene su ritmo y lo respeto totalmente.
Me siento feliz por tu vuelta.
Aferradetes, Fernando!
A vegades no tot s'hi val, per guanyar, però n'hi ha que poc els importa jugar brut. Tanta competició no pot ser bona. A veure si s'aclareixen els fets, oi? I si algú ha jugat brut que se sàpiga.
ResponEliminaMolt bon relat, nina.
Aferradetes, preciosa.
Tret de l'esforç de cadascun, crec que no hi ha res més vàlid per guanyar qualsevol cosa.
EliminaEsperarem els resultats dels entesos. ;-)
Moltes gràcies!
Aferradetes, Núria,
Molt bé, com sempre!!!!!!!!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!
Molt agraïda per les teves paraules.
EliminaAferradetes, Joan!!
La veritat és que tens un art per aquesta mena de relats!!!
EliminaGràcies!😉🤗
EliminaSon eficaces tus relatos breves, están muy buenos los diálogos que van creando la tensión hacia el final. Ese giro del final es intrigante.
ResponEliminaAbrazos.
¡Muchas gracias!
EliminaCasi siempre dejo los finales abiertos, para que podáis imaginar lo que queráis. ;-)
Aferradetes, Valdo.
¡Je, je..! No me gustan esas carreras son muy elitistas...
ResponEliminaBesos.
Tampoco me gustan, casi todos los deportes me aburren bastante, prefiero hacerlos... antes, ahora ya no... ;-)
EliminaBesos
Li haurem de preguntar a la Àgatha Christie qui creu que és el sospitós d'haver fet trampa, he, he.
ResponEliminaAferradetes!
Per la xarxa tenim un bon investigador, en McAbeu (aquí et deixo l'enllaç), tampoc és necessari molestar a la pobra dona, deixem que descansi en pau. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep Mª.
El quadre és original, la teva història també!
ResponEliminaMoltes gràcies per la part que em toca!
EliminaAferradetes, Helena.
Això de deixar els finals oberts sempre estimula la imaginació!
ResponEliminaAferradetes Paula
Jo és que sóc una mica gandula, per això vos els deixo a vosaltres. ;-)))
EliminaAferradetes, Josep.
Me parece detectar algún sobre con dinero por algun lado, pero no soy capaz de verlo...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
No lo ves porque me lo había quedado yo. ;-)
EliminaAferradetes, amic.
En contextos on intervenen interessos, pressió i competència, la incertesa no sempre és innocent, ni els finals són necessàriament feliços. Però ja sabem tots que l'espectacle sempre ha de continuar... Aferradetes i feliç nit allà, Paula!!🤗😘🌠✨
ResponEliminaSí, costi el que costi, tot continua. Per això temps enrere vaig dir que en els esports no hi hauria d'haver premis. La competència, tot i que diuen que és bona, jo no veig per on.
EliminaAferradetes i petonets, Alfons! 😘🤗
Oh!
ResponEliminaEra un diàleg tan amable...
podi-.
Ja veus com ha acabat, no et pots fiar de ningú. ;-)
EliminaAferradetes, Carles.
Mejor confiar en el potro que en compañeros. Gran relato Paula.
ResponEliminaUn abrazo.
Eso seguro, jejeje...
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Laura.