«The Jockeys’ Dressing Room at Ascot» (John Lavery – 1923)
Al vestidor dels genets, minuts abans de la cursa a l'hipòdrom d'Ascot, dues figures s'enfronten en una conversa carregada de tensió.
—Confies en el poltre que montes avui?— inquirí un, ajustant-se les botes amb precisió.
—Més del que confio en algunes decisions del comitè— respongué l'altre, repassant l'estratègia de la carrera mentalment.
—El meu impacient. Ho noto inquiet, com si volgués sortir disparat ara mateix. Creus que és bo o dolent?
—No ho sé. De vegades aquesta energia nerviosa és justament el que es necessita per sorprendre a tothom...
Un lleu silenci es va instal·lar mentre fora la cridadissa anunciava l'imminent inici.
—La pista està una mica relliscosa després de la pluja, no serà fàcil mantenir l'equilibri.
—Sí, això em preocupa...
—El clima podria alterar tots els pronòstics— afegí el primer, mirant per la finestra.
—Llavors serà qüestió d'adaptar-se al moment— replicà amb un somriure gairebé imperceptible.
—Sort!— digué un.
—La necessitaràs— digué l'altre per si mateix...
El ressò dels cascos començava a escoltar-se a la distància, tancant aquest breu intercanvi abans del soroll de la competició.
Al dia següent, en primera plana de tots els diaris del Regne Unit, es parlava del greu accident d'un genet en circumstàncies estranyes, succeït a l'hipòdrom d'Ascot.
Uf! Sí que portava males intencions!
ResponEliminaJa es veu que les competicions treuen el pitjor de cadascú.
Esperem que se'n surti del greu accident i que es decobreixi el cupable. Ja que estem en terreny de ficció, per desitjar que no quedi,
Aferradetes, preciosa!