El fotògraf caminava sense cap rumb, deixant que el vent jugués amb les fulles dels arbres al seu voltant. En arribar davant d'una casa vella, un punt de referència al mig del paisatge urbà, alguna cosa cridà la seva atenció: dos coloms reposaven junts a l'estructura daurada de la finestra, encara que desgastada, semblava cobrar vida en aquell instant. La mida reduïda dels ocells contrastava amb la majestuositat dels arbres, gairebé inútil pensar en la insignificança d'aquestes aus. Observà com, amb un mètode gairebé mecànic, un alçava el vol i tornava, com un mecanisme de rellotgeria perfecte. Pensà en com podia ser d'efervescent la vida, malgrat l'aparent quietud del lloc. Intentà capturar aquell instant, però aviat se n'adonà de com resultava d'inútil pretendre controlar cada detall amb la seva càmera, l'essència s'escapava entre els dits. L'estudi de la llum, l'enquadrament, tot semblava reduir-se a un zero absolut, convertint-se en or visual davant de la simple realitat d'aquests dos éssers. La mida d'aquella escena, diminuta però perfecta, li recordava que era inútil afanyar la mirada. No es tractava d'un estudi científic, sinó d'una reflexió personal sobre com de vegades el cervell s'entesta a complicar el que és senzill, quan l'única cosa necessària és observar i deixar que el moment parli per si mateix; que en allò que sembla trivial, resideix un univers sencer funcionant amb precisió i bellesa. Pensar que capturar aquesta imatge pugui ser insensat, seria desconèixer la poesia amagada en allò més insignificant.
Paraules:
Inútil (insensat), arbres, vent, efervescent, punt de referència, mètode, zero, simple, mecanisme de rellotgeria, cervell, estudi, mida.
Color: Daurat o d'or.

Quina passada, Paula! Escrius amb una sensibilitat que converteix el que sembla trivial en un univers sencer. Aquest 'zero absolut' que esdevé bellesa és pura poesia. Molt bon joc a River!
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Moltes gràcies, Jordi!
EliminaEm fa molt contenta que t'hagi agradat.
Aferradetes!
Creo que el fotógrafo comprendió que lo simple encierra belleza y suele ser complejo. También que el hecho de observar sin intervenir implica algo maravilloso, invisible y poético que la técnica no puede dominar.
ResponEliminaMuy bello texto.
Un abrazo.
No se puede captar todo en un "clic" y a veces en ese "todo" se pierde su esencia.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Valdo.
Amb aquest text commovedor, t'has superat a tu mateix de manera lúdica.
ResponEliminaAferradetes, Paula!
M'agraden aquests jocs, també és una manera d'expressar allò que vius. ;-)
EliminaAferradetes, Sean.
Una bella fotografía en la que detenerse a ver de verdad lo que sucede.
ResponEliminaAbrazo
¡Muchas gracias!
EliminaIba de camino a casa y me llamaron la atención. En esta ocasión no tenía cámara, por lo que utilicé el móvil, a pesar de que la distancia era enorme.
Aferradetes, Luis.
A simplicidade de tudo foi percebida pelo fotógrafo!Adorei tua participação! beijos, linda nova semana, chica
ResponEliminaMés senzill del que s'imaginava. ;-)
EliminaPetonets, chica.
Captà l'instant quasi sempre es inútil, més val simplement fer la foto y trobarlo allá esperant que'l miris.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
A mi m'agrada fer fotos, encara que molts de cops se m'escapen les coses que veig i gaudeixo. ;-)
EliminaPetonets, Alfred!
Recordo un viatge a Costa da Morte (Galícia) i jo fent fotos.
ResponEliminaVa venir un home i em va dir... gaudeixi de les vistes.
Fotos ja hi ha milions en Internet.
I des de llavors és el que faig.
Petons.
És cert això que et va dir aquest home, tot i que es pot compaginar tot. Cercar fotos per internet a mi no em diu res, perquè quan faig una foto, tinc un motiu per fer-la que només conec jo. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
M’ha agradat molt la manera com transformes una escena quotidiana en una reflexió profunda i plena de poesia. És un relat molt evocador.
ResponEliminaAbraçades!
Moltes gràcies, Mac!
EliminaAferradetes!
Caram, Paula, quina feina més ben feta i no només per saber fer encabir les paraules d'ús obligat en aquest text, sino per l'extensa i meticulosa descripció del que un fotògraf, sobretot si és professional, veu i pot fer veure a qui sap apreciar una imatge que, per altres ulls, passaria desapercebuda. La natura ofereix sovint escenes que poden resultar meravellosas i, en canvi ordinaries als ulls aliens un tant insensibles.
ResponEliminaAferradetes.
En aquest món en que vivim, hi ha moltes persones que fan fotos i per diferents motius. Els meus són molt personals, encara que hi hagi gent que no li vegi el què. Sóc molt observadora, tant que a vegades em fugen de la càmera molts d'instants que m'hagués agradat copsar, però els guardo al cor, molt més que als ulls.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep Mª.
What a beautiful meditation on photography and perception. Sometimes the smallest, quietest scenes hold more truth and poetry than the grand spectacles we spend our lives chasing.
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaDe fet a mi m'agraden les coses senzilles i a més no em tinc com a fotògrafa, però crec que pels que veig per aquí, són més conscients del que fan, del que la gent es pot pensar. Un gest, una mirada, un frec... hi ha tantes coses per meravellar-se...
Salutacions, James.
Hola, Sa lluna.
ResponEliminaCreo que Toro en parte tiene razón. Pero claro, las fotografías que encontramos en internet las habrá hecho alguien.
De lo cotidiano a lo profundo. Muy bonito.
Un beso y buen día.
A mi no me gusta buscar fotos por internet, sólo utilizo en ocasiones la IA para crearlas con mis palabras y mis ideas, por lo tanto ya tienen algo de mi persona, aunque si lo que quiero expresar está en mis archivos, las prefiero.
Elimina¡Muchas gracias!
Besos, Marisa.
La sensibilidad del fotógrafo destaca por todo el relato tan emotivo. No es fácil captar en un solo clic aquello que los ojos ven y que en muchas ocasiones no refleja la cámara, seguramente porque los ojos están comunicados con la mente y el corazón.
ResponEliminaMe gustó mucho.
Un abrazo y feliz semana
Des de sempre m'han agradat els retrats, sobretot de les persones que puc observar durant una bona estona. Els gestos naturals gairebé sempre surten més macos que les fotos posades, perquè la gent no fingeix, és natural. I aquest són els instants que m'enduc, mirades, maneres de fer... com ells són realment.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Núria.
És una imatge preciosa i saps fer poesia d'un munt de paraules deslligades. M'ha encantat!
ResponEliminaAferradetes, preciosa!
Moltes gràcies, Carme!
EliminaVenint de tu, és tot un honor.
Aferradetes, nina!
Molt ben plantejat. Tot i això, les dues coses no tenen perquè ser contraproduents. Ans el contrari, són compatibles. Jo abans de fer una fotografia, primer he observat. D’antuvi faig una exploració visual, intento captar l’entorn, admirar-lo. No tot arreu val la pena fer una fotografia, per bonic que sigui. Per mi, la fotografia ha de portar un missatge explícit, ha d’explicar, en una sola imatge una història. No es pot fer una foto sense abans sotjar. Inclús els professionals que han de fer un reportatge, com per exemple per una revista com National Geografic, es passen tot un jorn abans per explorar el terreny o la zona de treball. Badar i fer fotos no és incompatible.
ResponEliminaEls fotògrafs que fan primers plans de flors o de bitxos petits les observen millor que ningú. També els fotògrafs d’aus guaiten millor que cap persona que sols mira.
Aferradetes, Paula!!!
Així com les paraules poden tenir molts de significats, segons qui les llegeixi, crec que amb les imatges passa el mateix.
EliminaEn el meu relat no xerrava d'un fotògraf professional, més bé d'una amateur com jo mateixa. I per això mateix, de vegades deixo escapar imatges per badocar, com dius tu. Quedo tan bocabadada que se m'oblida que porto una càmera, però això no vol dir que no guardi les imatges, igualment com faria si l'hagués enxampat.
A tots els que ens agrada la fotografía, ens agrada badar molt. ;-)
Aferradetes, Joan!!
Te ha salido redondo Paula, esto se te da de miedo.
ResponEliminaBesos.
¡Muchísimas gracias!
EliminaBesos, Tony.
Una vegada més, em deixes fascinat per la teva facilitat per a construir històries basades en paraules triades a l'atzar o en una imatge. Chapeau!
ResponEliminaAferradetes Paula
Molt agraïda per les teves paraules, Josep!
EliminaAferradetes!
Son esos instantes precisos cuando el buen ojo del fotógrafo encuentra escenas como esta casi irrepetible. Un abrazo
ResponEliminaNunca hay dos imágenes que se repitan, ni en la naturaleza, ni en nosotros mismos. ;-)
EliminaAferradetes, Gil.
Eres muy buena para crear imágenes narradas, o narraciones ilustradas. Buena puntería, buen pulso, y zaz, allí está la imagen y lo para entonces ya estás organizando las palabras en tu cabecita inquieta.
ResponEliminaUn abrazo muy grande.
Cierto es, Sara, mi cabeza nunca para.
EliminaTengo que aprender a pararla, aunque sea un rato. ;-)
¡Muchas gracias!
Aferradetes dolcetes.
We do overcomplicate what is simple, as you said, let the moment speak for itself. This is an excellent use of the prompts.
ResponEliminaEls humans ho compliquem tot, encara que se'ns presenti senzill.
EliminaMoltes gràcies!
Petonets, Mimi.
Simpatitzo amb el coloms, (i tots els ocells) malgrat que molta gent diguin que embruten. Com si la humanitat no embrutés molt més!
ResponElimina"I es tornarà ocell per un dia,
d'entre les cendres, voldrà volar"
Que grans els Sangtraït.
I tant que embrutem, gairebé tot allò que toquem!
EliminaSí, m'agrada molt aquest grup. ;-)
Aferradetes, Xavier.
Una composición de gran belleza. El fotógrafo puede sentirse feliz con ella.
ResponEliminaUn abrazo, amiga
¡Muchas gracias!
EliminaYa se lo diré de tu parte. ;-)
Aferradetes, amic.
M'encanta la fotografia i com n'has tret aquest text ple de poesia.
ResponEliminaUn bon retrat (mai millor dit) d'un fotògraf: caminar sense rumb, observant al voltant, fins que alguna cosa crida l'atenció i la mirada s'hi dirigeix per capturar l'instant.
Aferradetes, preciosa.
Moltíssimes gràcies, Núria!
EliminaGairebé sempre estic badocant, però no sempre puc enxampar tot allò que veig. ;-)
Aferradetes, nina.
Observar y dejar que el momento hable por sí mismo... Saber mirar.
ResponEliminaBruno Barbey decía que la fotografía es el único lenguaje entendido y comprendido en todo el mundo.
Un abrazo.
Lo más importante para un fotógrafo es saber mirar.
EliminaA veces queriendo explicarla, lo que haces es estropearlo todo. Por eso dicen que una imagen vale más que mil palabras. ;-)
Aferradetes, Laura.
Precisament perquè tot és fugaç, neix la necessitat de l'art, de la fotografia, de la contemplació, com la que vas tenir per capturar aquest instant. Aferradetes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaHi ha imatges que et queden ben gravades, però és clar, no les pots mirar i mostrar com una foto. ;-)
EliminaAferradetes, Alfons! 😘🤗
Que menys és més, la majoria de les vegades és així. Però bé s'ha de dir alguna cosa. I tu ho fas molt bé.
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaTens raó, gairebé sempre menys és més.
Aferradetes, nina!