La natura perenne en estat pur. Quan tot sembla acabar-se, per dins la vida reneix abans que ho puguem veure. Molt millor que els humans que, per continuar, hem de recórrer a la reencarnació. Aferradetes!
They are a lesson to us. I really liked the contrast between dead leaves and the promise of new shoots emerging. It captures that gentle cycle of endings and renewal so beautifully. The imagery feels calm and reflective, especially the line about colors illuminating and turning words over.
M'has fet pensar i sentir moltes coses amb aquests fulles i aquest poema. Les fulles ambels colors de tardor sempre m'han semblat com una mena de tresor efímer que es desfà i estrenca en poc temps, però tresor al cap ia la fi. I potser la sensació aquesta que ens produeixen és ben bé, perquè són l' evidència d'aquest miracle de la vida. D'aquest renaixement que la natura té assegurat cada any, amb el canvi d'estacions.
Així com les fulles són l'adob per a la nova vida que florirà, així és tot a la natura, fins i tot nosaltres amb els fills i els néts... Aferradetes, preciosa!
Vent de tardor, les fulles seques ballen, plenes de llum.
Abraçades!
PS: T'acabo de contestar el teu mail sobre els problemes de Blogger proposant-te alguns canvis en la configuració del blog i els posts que podrien ajudar, però em sembla que el problema real que causa aquests errors és que Google fa anys que ha deixat Blogger força abandonat... i contra això poca cosa hi podem fer. :-(
L'he vist aquest matí, però ja no era a casa i quan he arribat no tenia ganes de culejar res. Ho miraré amb tranquil·litat i aprofito per agrair-te la feina que has fet. El Sr. Blogger, com jo dic, té ganes de que marxem.
Me siento agradecida de poder compartir que atravesé un difícil camino a causa del cáncer de mama, y que hoy me encuentro en una situación mucho mejor y completamente curada. Durante mi tratamiento, exploré diferentes enfoques, incluyendo el apoyo a base de hierbas proporcionado por un herbolario llamado Dr. Disu. Esta experiencia significó mucho para mí y me brindó consuelo y esperanza durante un momento muy desafiante. Doy gracias por mi recuperación y animo a cualquier persona que esté enfrentando el cáncer a buscar la ayuda del Dr. Disu y su medicina herbolaria para complementar su tratamiento. Él también cura otras enfermedades, tales como el herpes, la ELA, la diabetes, el cáncer de próstata, entre otras. Pueden contactarlo a través de su correo electrónico: drdisuherbalcure@gmail.com Número de WhatsApp: +2349052996805 Visiten su sitio web: https://drdisuherbalcure.wixsite.com/dr-disu-herbal-cure
Buenas tardes, Fiona: He estado dudando si publicar tu comentario o no, al final me he inclinado a que debería hacerlo. Es muy serio lo que estás difundiendo y no puedo permitir que no tengas una respuesta a tus afirmaciones. ¿Dices que el "doctor" cura el cáncer, la ELA y otras enfermedades con sus hierbas? Yo te respondo desde aquí, que eso no es cierto. Y como no quiero dar más pábulo a tus necedades, me despido de ti pidiéndote de una manera amable que dejes de marear la perdiz por todos los blogs. Saludos.
Gràcies! Com saps, tinc moderació de comentaris, l'hagués pogut eliminar quan vaig veure de qué anava (com passa amb altres d'aquest tipus), però li vaig donar una volta i vaig voler respondre i baixar la seva intensitat. Sé que no serveix de molt, però si no torna a rondar pel meu blog, ja em sentiria satisfeta.
Tots tres m'agraden, però si m'hagués de quedar amb un seria el segon. M'agrada el que dius de la vida que es renova en silenci, perquè per poder anar cap endins i renovar-se ens cal silenci. La imatge és preciosa, el blanc i negre li dona un toc especial.
Així és, en el cas dels arbres, veiem com van perdent les fulles i gairebé sense adonar-nos-en ja en tenen de noves i tot en un silenci recollidor, íntim i introspectiu. Moltes gràcies, Núria! Aferradetes i bon vespre.
És tan bonic que l'he volgut llegir tres vegades, però la seva lectura em suscita un dubte i ás l'alternància del català i castellà en un mateix haiku. Suposo que té una explicació que no sé esbrinar. És per fer cultureta, he, he. Aferradetes,
Caram, doncs ara no ho veig, però m'havia semblat que alguna de les paraules en el segon i tercer haiku eren en castellà. I això que, com he dit, ho he llegit tres cops. M'ho hauré de fer mirar. Sento haver-te fet dubtar. Més aferradetes, Paula.
Tranquil, hagués pogut passar. De vegades una escriu tan ràpid que podria ser que passés de posar una paraula en castellà, sobretot quan no has estudiat en català i la teva llengua és una mica diferent. Gràcies de nou! Petonets, Josep Mª.
En el otoño hay mucha vida latente, esa aparente muerte es gestación y renovación, amo las hojas muertas. Muy lindo, lo esencial ocurre más allá de las palabras. Un abrazo.
Sí, els períodes de pèrdua i silenci no han de significar necessàriament un final. Sovint, sota la superfície, la vida continua treballant i preparant-se per florir de nou. No sé si ho penso així, o ho vull pensar així. Molt bonica edició de la foto, Paula!!👍🤗😘
La natura perenne en estat pur. Quan tot sembla acabar-se, per dins la vida reneix abans que ho puguem veure. Molt millor que els humans que, per continuar, hem de recórrer a la reencarnació.
ResponEliminaAferradetes!
La de la natura és segura, la nostra no. ;-)
EliminaAferradetes, nina!
They are a lesson to us. I really liked the contrast between dead leaves and the promise of new shoots emerging. It captures that gentle cycle of endings and renewal so beautifully. The imagery feels calm and reflective, especially the line about colors illuminating and turning words over.
ResponEliminaMolt bona lectura de la imatge i dels haikus. ;-)
EliminaMoltes gràcies, Melody!
M'has fet pensar i sentir moltes coses amb aquests fulles i aquest poema. Les fulles ambels colors de tardor sempre m'han semblat com una mena de tresor efímer que es desfà i estrenca en poc temps, però tresor al cap ia la fi. I potser la sensació aquesta que ens produeixen és ben bé, perquè són l' evidència d'aquest miracle de la vida. D'aquest renaixement que la natura té assegurat cada any, amb el canvi d'estacions.
ResponEliminaAferradetes, bonica!
Així com les fulles són l'adob per a la nova vida que florirà, així és tot a la natura, fins i tot nosaltres amb els fills i els néts...
EliminaAferradetes, preciosa!
Quins haikus més macos!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!
Moltes gràcies, Alfred!
EliminaAferradetes.
As árvores, sua renovação e ciclos...
ResponEliminaLindo de ler!
beijos,tudo de bom,chica
Moltes gràcies, chica!
EliminaPetons.
Impressionables haikus de mort i vida en la natura. I nosaltres formen part d'aquest mateix cicle de la natura...
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Molt cert, també en som part.
EliminaAferradetes, Joan!!
Que tendrán las hojas 🍂 que sugieren tanto????
ResponEliminaBesos.
Son hermosas en todas las estaciones.
EliminaBesos
Hay muchas formas para describir los ciclos de la naturaleza. Tus Haikus son preciosos, y la imagen es inmejorable. UN abrazo
ResponElimina¡Muchas gracias, Gil!
EliminaAferradetes.
Those leaves fall to the earth and become soil to grow next year's leaves.
ResponEliminaAixí és, és el cercle de la vida que mai s'atura.
EliminaPetonets, Mimi.
Els teus haikus són regals pels qui et llegim.
ResponEliminaSempre, sempre, sempre m'agraden.
Petons.
Estic agraïda per les teves paraules, Xavi.
EliminaPetonets.
Vent de tardor,
ResponEliminales fulles seques ballen,
plenes de llum.
Abraçades!
PS: T'acabo de contestar el teu mail sobre els problemes de Blogger proposant-te alguns canvis en la configuració del blog i els posts que podrien ajudar, però em sembla que el problema real que causa aquests errors és que Google fa anys que ha deixat Blogger força abandonat... i contra això poca cosa hi podem fer. :-(
Un haiku preciós, moltes gràcies!
EliminaL'he vist aquest matí, però ja no era a casa i quan he arribat no tenia ganes de culejar res. Ho miraré amb tranquil·litat i aprofito per agrair-te la feina que has fet. El Sr. Blogger, com jo dic, té ganes de que marxem.
Aferradetes ben fortes, Mac!
Me siento agradecida de poder compartir que atravesé un difícil camino a causa del cáncer de mama, y que hoy me encuentro en una situación mucho mejor y completamente curada. Durante mi tratamiento, exploré diferentes enfoques, incluyendo el apoyo a base de hierbas proporcionado por un herbolario llamado Dr. Disu. Esta experiencia significó mucho para mí y me brindó consuelo y esperanza durante un momento muy desafiante.
ResponElimina
Doy gracias por mi recuperación y animo a cualquier persona que esté enfrentando el cáncer a buscar la ayuda del Dr. Disu y su medicina herbolaria para complementar su tratamiento. Él también cura otras enfermedades, tales como el herpes, la ELA, la diabetes, el cáncer de próstata, entre otras. Pueden contactarlo a través de su correo electrónico: drdisuherbalcure@gmail.com
Número de WhatsApp: +2349052996805
Visiten su sitio web: https://drdisuherbalcure.wixsite.com/dr-disu-herbal-cure
Buenas tardes, Fiona:
EliminaHe estado dudando si publicar tu comentario o no, al final me he inclinado a que debería hacerlo.
Es muy serio lo que estás difundiendo y no puedo permitir que no tengas una respuesta a tus afirmaciones. ¿Dices que el "doctor" cura el cáncer, la ELA y otras enfermedades con sus hierbas? Yo te respondo desde aquí, que eso no es cierto.
Y como no quiero dar más pábulo a tus necedades, me despido de ti pidiéndote de una manera amable que dejes de marear la perdiz por todos los blogs.
Saludos.
Fine reply to the spammer!!
EliminaI'd have cancelled her – without words.
Gràcies!
EliminaCom saps, tinc moderació de comentaris, l'hagués pogut eliminar quan vaig veure de qué anava (com passa amb altres d'aquest tipus), però li vaig donar una volta i vaig voler respondre i baixar la seva intensitat. Sé que no serveix de molt, però si no torna a rondar pel meu blog, ja em sentiria satisfeta.
Muy bonitos.
ResponEliminaQue pases buen día, Sa lluna
¡Muchas gracias, Marisa!
EliminaFeliz noche.
Que bé que saps cultivar els haikus.
ResponEliminaAvui n'han florit tres.
Moltíssimes gràcies, Xavier!
EliminaDeu ser l'única cosa que em floreix. ;-)
Aferradetes.
Havia de ser aquesta la cançó, Les fulles mortes
ResponEliminaDoncs sí, quan feia el post em vaig recordar d'aquesta cançó. ;-)
EliminaAferradetes, Tomeu.
Tots tres m'agraden, però si m'hagués de quedar amb un seria el segon. M'agrada el que dius de la vida que es renova en silenci, perquè per poder anar cap endins i renovar-se ens cal silenci.
ResponEliminaLa imatge és preciosa, el blanc i negre li dona un toc especial.
Aferradetes, preciosa.
Així és, en el cas dels arbres, veiem com van perdent les fulles i gairebé sense adonar-nos-en ja en tenen de noves i tot en un silenci recollidor, íntim i introspectiu.
EliminaMoltes gràcies, Núria!
Aferradetes i bon vespre.
Molt interessant com has editat la foto. M'agrada!
ResponEliminaAferradetes Paula
Ja saps com m'agrada jugar. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
Death is drawing near.
ResponEliminaMy rowan tree is in bloom.
Life comes, life goes. Yes!
Un haiku molt profund.
EliminaMoltes gràcies, Sean!
Petonets.
Puede que estén muertas pero has logrado que no pierdan su belleza de siempre. Una foto preciosa Paula.
ResponEliminaAbrazos
¡Muchísimas gracias!
EliminaAferradetes, Luis.
És tan bonic que l'he volgut llegir tres vegades, però la seva lectura em suscita un dubte i ás l'alternància del català i castellà en un mateix haiku. Suposo que té una explicació que no sé esbrinar. És per fer cultureta, he, he.
ResponEliminaAferradetes,
M'has deixat pensant, on hi veus l'alternança?
EliminaSi em dius on, de passada aprendré. ;-)
Moltes gracies!
Aferradetes, Josep Mª.
Caram, doncs ara no ho veig, però m'havia semblat que alguna de les paraules en el segon i tercer haiku eren en castellà. I això que, com he dit, ho he llegit tres cops. M'ho hauré de fer mirar.
EliminaSento haver-te fet dubtar.
Més aferradetes, Paula.
Tranquil, hagués pogut passar.
EliminaDe vegades una escriu tan ràpid que podria ser que passés de posar una paraula en castellà, sobretot quan no has estudiat en català i la teva llengua és una mica diferent.
Gràcies de nou!
Petonets, Josep Mª.
En el otoño hay mucha vida latente, esa aparente muerte es gestación y renovación, amo las hojas muertas. Muy lindo, lo esencial ocurre más allá de las palabras.
ResponEliminaUn abrazo.
Si sirven de adobo, no deben estar muy muertas. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Valdo.
I love this photo treatment. The high contrast really works here
ResponEliminaMoltes gràcies, James!
EliminaSalutacions.
Un canto a la vida que se renueva y una imagen minimalista preciosa.
ResponEliminaUn abrazo, amiga
El ciclo de la vida siempre está en marcha, no hay principio ni fin.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, amic.
Muerte y vida unidas . Ambas tienen belleza.
ResponEliminaUn abrazo.
La muerte nunca es un final, es el principio de otra vida.
EliminaAferradetes, Laura.
Sí, els períodes de pèrdua i silenci no han de significar necessàriament un final. Sovint, sota la superfície, la vida continua treballant i preparant-se per florir de nou. No sé si ho penso així, o ho vull pensar així. Molt bonica edició de la foto, Paula!!👍🤗😘
ResponEliminaEt diria més, a estones ho crec i altres ho vull creure...
EliminaMoltes gràcies, amic!
Aferradetes d'anada.😘🤗