Quan vaig arribar al carrer, ja era fosc. El meu estat d'ànim no era gaire bo. La inspectora m'esperava davant d'un bar amb una bossa de cacauets a la mà.
—El sospitós acaba de fugir.
Vam iniciar el passeig pels carrers del barri. El cel, d'un blau acer, feia que la nit semblés encara més inquietant. De sobte, una ombra va saltar una tanca...
—És ell!
Vam córrer darrere seu fins a un carreró, però no hi havia cap rastre del fugitiu. Era un autèntic "rantípol", imprevisible i entremaliat.
La inspectora va treure una novel·la de la seva bossa...
—La víctima la llegia abans de morir.
La meva debilitat per les novel·les em va fer obrir-la, no sense posar-me abans uns guants per evitar deixar les meves empremtes. A part d'una fotografia, hi havia una adreça escrita amb tinta vermella. La inspectora la va mirar i va empal·lidir...
—Aquesta adreça és de casa meva!!!
En aquell moment, el seu mòbil va vibrar. Va arribar un missatge sense número de contacte que deia: "No busqueu el sospitós. Ell vos està buscant a vosaltres"
Ens vam mirar amb un silenci espès.
Des del final del carrer se sentia un soroll de passes. I després, res...
*Proposta a ca la Mimi
Paraules: estat d'ànim, cacauet, debilitat, novel·la, passeig, saltar
Color: blau acer
Frases:
- Asunder (apart) = Separat, a part
- Nary (none) = Cap, res
- Rantipole = Rantípol. Comportar-se de manera imprevisible o entremaliada o persona bàrbara, temerària, de vegades bel·licosa
Tot plegat molt intrigant, bona creació de un text amb suspens.
ResponEliminaPetonets, Paula!
Adorei a história e o final bem instigante...
ResponEliminabeijos, lindo dia, chica