Quan vaig arribar al carrer, ja era fosc. El meu estat d'ànim no era gaire bo. La inspectora m'esperava davant d'un bar amb una bossa de cacauets a la mà.
—El sospitós acaba de fugir.
Vam iniciar el passeig pels carrers del barri. El cel, d'un blau acer, feia que la nit semblés encara més inquietant. De sobte, una ombra va saltar una tanca...
—És ell!
Vam córrer darrere seu fins a un carreró, però no hi havia cap rastre del fugitiu. Era un autèntic "rantípol", imprevisible i entremaliat.
La inspectora va treure una novel·la de la seva bossa...
—La víctima la llegia abans de morir.
La meva debilitat per les novel·les em va fer obrir-la, no sense posar-me abans uns guants per evitar deixar les meves empremtes. A part d'una fotografia, hi havia una adreça escrita amb tinta vermella. La inspectora la va mirar i va empal·lidir...
—Aquesta adreça és de casa meva!!!
En aquell moment, el seu mòbil va vibrar. Va arribar un missatge sense número de contacte que deia: "No busqueu el sospitós. Ell vos està buscant a vosaltres"
Ens vam mirar amb un silenci espès.
Des del final del carrer se sentia un soroll de passes. I després, res...
*Proposta a ca la Mimi
Paraules: estat d'ànim, cacauet, debilitat, novel·la, passeig, saltar
Color: blau acer
Frases:
- Asunder (apart) = Separat, a part
- Nary (none) = Cap, res
- Rantipole = Rantípol. Comportar-se de manera imprevisible o entremaliada o persona bàrbara, temerària, de vegades bel·licosa
Tot plegat molt intrigant, bona creació de un text amb suspens.
ResponEliminaPetonets, Paula!
Moltes gràcies, Alfred!
EliminaPetonets.
Adorei a história e o final bem instigante...
ResponEliminabeijos, lindo dia, chica
Moltes gràcies, chica!
EliminaPetonets i bon dia.
Uf! Doncs ja es poden espavilat, totes dues a agafar-lo per sorpresa abans que ell les trobi… això no pinta bé per les inspectores.
ResponEliminaMolt bo i molt intrigant, Paula!
Aferradetes, preciosa.
L'única manera és ser més espavilades que ell, no sé si ho aconseguiran. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Carme!
Aquesta vegada el misteri és de fàcil solució. Només cal que els policies esperin sense fer res... fins que el sospitós els trobi a ells. :-D
ResponEliminaCom que ja em coneixes una mica i saps que m'agrada descobrir paraules noves en català, no t'estranyarà si et dic que de seguida m'ha cridat l'atenció el mot "rantípol" que utilitzes. Després he vist que és una adaptació directa del mot anglès que es pot substituir per "esbojarrat".
No són fàcils aquests reptes d'escriure un text partint d'un grapat de paraules prefixades, i encara menys si algunes són mots anglesos poc comuns, però has demostrat un cop més que realment hi tens la mà trencada. Un aplaudiment.
Abraçades!
No sé jo, estaba pensant on posar-me si fos un d'ells perquè no en pogués atacar per cap banda. Com no es passin tot el dia i tota la nit, esquena contra esquena vigilant, ho tenen un poc cru ells dos sols. ;-)
EliminaSempre que em surt una paraula rara o que no entenc, la vaig a buscar per diferents indrets i la definició que hi he posat, és una barreja del que vaig trobar. Amb aquests relats encara més, perquè el meu anglès malauradament no és del tot bo. ;-)
Moltes gràcies, Mac!
Aferradetes.
Estàs feta tota una experta en relats de misteri. Fantàstic!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Com experta no ho crec, però que m'agraden molt sí. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Joan!!
Caram! Quin suspens canviant!!
ResponEliminapodi-.
No és el mateix perseguir que ser perseguit, oi? ;-)
EliminaAferradetes, Carles.
Ara, potser seran ells, els que hauran de sortir corrent o esperar-lo i atrapar-lo, abans que ho faci ell !.
ResponEliminaMolt bona trama, Paula : )
Sembla que el sospitós es mou molt més ràpid que ells, de moment ja té l'adreça. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Artur.
Ben jugat amb les paraules amb final força inquietant!
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Josep.
Me encanta ese sombrero Borsalino lleno de estilo.
ResponEliminaUn abrazo Paula
En casa tengo uno en negro, una maravilla. ;-)
EliminaAferradetes, Luis.
M'intriga què ha fet aquest sospitós. Si fuig deu ser que l'ha feta grossa, o que té molta por de la inspectora. D'altra banda sembla que la vulgui trobar. Potser la inspectora acabarà per deixar-se atrapar; en el fons, deu ser el que vol. ;-)
ResponEliminaMatar a algú? ;-)
EliminaDe vegades hi ha assassins que s'obsessionen amb inspectors, en aquest cas inspectora, i sembla que cada cop la fan més grossa per cridar la seva atenció. Tot i que crec que l'única intenció d'ella és enxampar-lo aviat...
Aferradetes!
This sends shivers down my spine and lets my blood run cold. ;-)
ResponEliminaPetonets, Paula.
Hauria d'haver posat dos rombes "♦️♦️" per la gent sensible com tu. ;-)
EliminaPetonets, Sean.
M'agrada molt com jugues amb el misteri i amb el surrealisme.
ResponEliminaEts molt bona.
Petons.
Moltíssimes gràcies! 😌
EliminaPetonets, Xavi.
Ves? Ya te dijo Joan también que te vas hecho especialista en relatos de suspenso. No solo yo.
ResponEliminaLa sucesora de Agatha.
Besos.
Busca a ver dónde quedó mi primer comentario. Ya te había hecho uno. Se lo robaron tal vez alguno de los personajes ☺️
Me gustan mucho los relatos de misterio. sobre todo si no sabes quién es el culpable hasta el final, de eso a ser especialista hay un buen trecho. ;-)
EliminaNi en los comentarios pendientes ni en spam hay ningún comentario tuyo, este sería un buen tema para desarrollar, ¿no crees?
Besos, Sara.
Sí, es buen tema el de los comentarios robados :)
EliminaSobre el suspenso... Tú, como fotógrafa tienes tu habilidad de observación muy desarrollada, ves detalles que el lector no, entonces tejes la historia sobre lo que sabes que sucederá y sorprendes al final.
Espero haber podido explicar el porqué destaca tu pericia narradora de suspenso. No cualquiera lo logra. Además eres buena detective, descubres las pistas con facilidad. Si no, ¿cómo supiste que se trataba de Toro hoy?
Besos.
No sé si explicarte el truco. :-)))
EliminaBueno va, no hay que hacer nada fuera de lo normal, leer todo, escuchar opiniones y observar. Y otra cosa que también puede influir, pasar la mayoría de horas sin decir nada y reflexionando sobre lo que has visto, leído y sentido.
Este es el truco para hacer las cosas como las hago, sin ser nada del otro mundo.
Espero haberte ayudado tan bien como tú a mí. ;-)
Besos dulces, Sara.
Un relato de suspense, está genial Paula, me ha encantado.
ResponEliminaQue estés pasando un feliz día.
Besos.
¡Muchas gracias por pasarte por aquí!
EliminaFeliz noche.
Besos, María.
A captivating and atmospheric mystery, combining suspense, intrigue, and a touch of dark humour. The steel-blue setting, the unpredictable fugitive, and the mysterious novel create a compelling narrative
ResponEliminaAixò em sona com una crítica literària molt positiva què mai havia tingut. I et diré una cosa: m'ha fet il·lusió! Moltes gràcies!
EliminaSalutacions, James.
Aquest soroll de passes em recorda la pel·lícula La finestra indiscreta, quan l'assassí descobert puja les escales cap a la casa de l'observador indiscret. Però ara no recordo com acabava, com el final obert de la teva narració.
ResponEliminaMe'n recordo de la pel·lícula, però no del final, això em passa fins i tot als meus relats. ;-)
EliminaAferradetes, Helena.
Potser que enviïs algun dels teus escrits a Netflix o Prime a veure si et contracten com a guionista d'alguna sèrie tipus thriller policíac. ;-)
ResponEliminaNo serviria, aviat es cansarien dels relats sense un final tancat. ;-)
EliminaBon vespre, Xavi.
En els llibres, a vegades, s'hi troba la resposta.
ResponEliminaMolt cert i altres vegades la pots imaginar. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Un relat breu de suspens que aconsegueix que el lector acabi pensant: «Qui està darrere de tot això i què passarà quan arribin aquestes petjades?». I precisament deixar aquesta pregunta sense resposta és el principal recurs narratiu. M'atreveixo a aventurar que la víctima i els dos investigadors formen part d'una història anterior que desconeixem, i que el suposat sospitós està duent a terme una mena de venjança o ajustament de comptes: el sospitós no n'està fugint, els està conduint exactament on vol!!🤗😘
ResponEliminaM'agrada que aporteu les vostre idees, em sembla força divertit.
EliminaÉs molt cert que el sospitós no fuig, ans al contrari. ;-)
Bon dilluns, amic! 😘🤗