L'armari feia anys que no s'obria. Entre la roba oblidada hi havia una camisa de color blau acer com si algú l'hagués deixada allà només un moment abans de marxar... em quedava bé... En posar-me-la, vaig trobar un full doblegat amb un disseny geomètric i una frase breu que deia, "Cada persona tria el seu repte." No sabia qui ho havia escrit... No era ambició el que m'empenyia a voler saber qui havia deixat aquelles coses, sinó com un acte de fe, creure que aquell armari encara amagava una oportunitat per entendre una altra persona. El recorregut va ser més dur del que havia imaginat i va despertar un patiment que creia enterrat. Tot i així, hi havia alguna cosa genuïna en aquell viatge.
Vaig acabar asseguda davant del mar, amb el paper entre les mans, buscant una mica de comprensió en unes línies que, de sobte, semblaven haver canviat sense que ningú les hagués tocat.
Quan vaig tornar al pis, el propietari em va mirar amb una estranyesa que jo no entenia.
—Bé... ja ho recordes?
—Recordar què?
—Aquest armari ja era teu... fa molt de temps...
*Proposta de la Mimi
Paraules: 1.bé 2.comprensió 3.repte 4.persona 5.genuí 6.patiment 7.fe 8.ambició 9.oportunitat 10.dur 11.disseny 12.armari
Color: blau acer
Tot el relat té una aura de misteri que no només queda sense resoldre, sinó que creix encara més amb la frase final. Molt bo!!
ResponEliminaAbraçades.
Moltes gràcies, Mac!
EliminaAferradetes.
El meu cunyat té principis de demència senil, quan ens veu no recorda qui som, és trist veure així les persones que estimes. L’esposa d’un gran amic meu té un Alzheimer galopant que se li ha de fer tot i no se li entén res quan parla, ell és l’únic cuidador, és un veritable drama... No segueixo....
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Sé del que em parles, la meva mare va estar malalta d'Alzheimer molt d'anys... i va ser molt cruel, no només per ella, sinó també pels fills, pel pare i per tots el que la vam cuidar...
EliminaAferradetes, Joan.
Genial! Te quedó muy bueno. Me gusta.
ResponEliminaUn abrazo grande.
Me alegro de que te gustara. ;-)
EliminaAferradetes, Sara.
Una mica enrevessat però, t''has sortit.
ResponEliminaSembla un tornar a començar.
Petonets, Paula!
Queden moltes preguntes a resoldre, tot i que m'agrada que sigui així. ;-)
EliminaPetonets, Alfred!
A veces negamos algo vivido a tal punto que la memoria termina bloqueándolo. Puede ocurrir que el paso del tiempo nos convierta en otra persona y olvidemos (o no le damos importancia) a las cosas de nuestro pasado. No necesariamente debe haber traumas, simplemente la mente nos hace una trampa.
ResponEliminaNo somos lo que hemos sido.
Abrazos.
Hay vivencias que necesitamos olvidar y, a veces, lo conseguimos.
EliminaNunca seremos lo que hemos sido, aunque quede la esencia de todo lo vivido.
Aferradetes, Valdo.
I wonder if the person will ever remember. It's a sad and mysterious story, you use the words very well.
ResponEliminaQui sap! Potser si li explica ho podrà recordar.
EliminaMoltes gràcies, Mimi!
Armari misteriós, interessant veure què es pot trobar dins d'ell :))
ResponEliminaPotser la vida viscuda? ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Ay, Señor... Tremendo misterio. Lo que escriben mas arriba sobre la perdida de memoria de seres queridos, y de tu madre, es espanto puro... Lo siento, querida amiga.
ResponEliminaUn abrazo fuerte
Cierto, fueron unos años muy duros que no los deseo ni a mi peor enemigo.
EliminaAferradetes, amic.
Oblidem el nostre passat massa sovint i un dia qualsevol la vida en sorprèn.
ResponEliminaPetons.
Crec que oblidem els fets desagradables, si no féssim neteja ens tornaríem bojos...
EliminaPetonets, Xavi.
Muito lindo e gostei do ar de dúvida que ficou no ar.... Perfeita participação! beijos, chica
ResponEliminaM'alegra que t'agradi. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Petonets, chica.
Uau! M'encanta aquest relat!
ResponEliminaDe vegades els misteris més indesxifrables són els que tenim més a prop.
Aferradetes, preciosa!
Moltes gràcies!
EliminaÉs cert, fins i tot de nosaltres mateixos...
Aferradetes, nina!
Què difícil pot resultar , resoldre els reptes que un mateix es posa a la vida, imaginem-nos doncs com han de ser de complicats, els que ni tant sols ja recordem !!.
ResponEliminaBon relat, un cop més, Paula !!. Una abraçada !!.
Tant uns com els altres són ben complicats.
EliminaMoltes gràcies, Artur!
Aferradetes.
Una imatge preciosa unint capvespre y contrallum!
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltíssimes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
A veces un situación inesperada nos lleva a lugares olvidados. Un abrazo, Paula.
ResponEliminaNuestra mente es tan enrevesada que cualquier cosa puede suceder.
EliminaAferradetes, Gil.
Qué bonito relato, Paula. Me ha gustado mucho cómo nos llevas a pensar que el armario guarda la historia de otra persona para, al final, darle la vuelta a todo y convertirlo en una puerta hacia la propia memoria. Ese “¿ya lo recuerdas?” hace que de repente todo lo anterior adquiera otro sentido. Quizá, a veces, la persona más difícil de reencontrar y comprender sea aquella que nosotros mismos fuimos. Precioso también ese momento frente al mar. Una aferradeta :)
ResponEliminaMe alegra que hayas dado tu punto de vista tan certero.
EliminaA veces somos como laberintos...
¡Muchas gracias!
Aferradetes, Gumer.
Encajaste muy bien las palabras y el resultado es un relato cuyo misterio puede ser el resultado de un problema de memoria cognitiva. Me emociono porque recordé todo el proceso de mi pobre madre y es muy duro.
ResponEliminaUn abrazo
Moltes gràcies!
EliminaLa intenció del relat no era aquesta, però ja que ha sortit el tema amb en Joan, sí és molt dur tot plegat. També ho vam passar molt malament amb la meva mare...
Aferradetes, Núria.
Jo també hi veig el que hi ha vist la Nuria.
ResponEliminaSou lliures de que vos arribi així, tot i que no era aquesta la meva intenció. ;-)
EliminaAferradetes, Helena.
A haunting and beautifully enigmatic story, where the forgotten wardrobe becomes a doorway into memory and identity
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaSí, l'armari la pot ajudar a resoldre el misteri.
Salutacions, James.
How did you manage to create such a wonderful story from such diverse words?
ResponEliminaFantastic use of words!
I also really liked the song you included!
M'agraden aquest tipus de reptes. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Katerina.
Sí, els 'armaris' estan plens.
ResponEliminaWell done again, Paula.
Aferradetes.
Tothom té coses al seus armaris i n'hi ha que les amaguen fins a la seva mort. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Petonets, Sean.
Potser la pregunta ara seria: el repte triat es va assolir? Tot i que, sense posar-nos tan transcendents i reconeixent la nostra memòria limitada, també podríem dir, com fa el Sean, que els armaris estan plens, o que la memòria tria els records que vol mantenir.
ResponEliminaAferradetes, Paula.
El meu repte o el seu? ;-)
EliminaSi els guardéssim tots, ens tornaríem bojos, així que està bé de tant en tant fer neteja.
Aferradetes, Tresa!
No sempre emprenem un viatge per trobar algú, de vegades ho fem sense saber-ho per trobar-nos amb nosaltres mateixos. Com a la majoria dels teus relats, el final queda deliberadament obert. No sabem què recorda la protagonista ni què va passar realment. I precisament per això és eficaç: el veritable misteri no es resol, sinó que acaba de començar.👏🤗😘
ResponEliminaJa veus que no sé acabar-los.😅
EliminaAquest és el sentit de deixar-los oberts, que m'ajudeu a desxifrar-los...
Moltes gràcies, Alfons!😘🤗