
Ella volia ser gran, però ser gran comportava renunciar a moltes coses i bregava entre els dos mons. Era el seu aniversari, deu anys ja, eren molts! i ni els seus pares ni les seves amigues li havien parlat de cap celebració. Se sentia molt trista i es va tancar a la seva habitació disposada a posar en marxa el curs d'escriptura que li havien regalat aquella mateixa setmana. Li agradava molt escriure i potser així oblidaria que ja no era tan petita per a tantes festes. Van passar les hores cap ficada en les lletres, semblava que la tristor s'havia esvaït del seu rostre, fins que s'apropà l'hora de sopar. Per costum la seva mare l'avisava per parar taula, però avui ningú no li deia res. Va mirar el rellotge que hi havia sobre la tauleta, aixecant-se s'apropà a la porta i escoltà atentament. Cap soroll de res. Tots els llums apagats. Estranyada baixà les escales per anar cap a la cuina, en trepitjar l'últim esglaó s'encengueren tots els llums i s'omplí la casa de crits i aplaudiments. Aquell dia va aprendre que l'amistat i l'amor no entenen d'edats.