La primavera
es gronxà sobre la pell.
Fils invisibles.
— Ai, Déu! On són les lletres?... Així no puc escriure ni llegir.
— Sra. Bisbal, això té solució.
— Segur?.
— Seguríssim!. Ulleres!.
Sucosa,
de vegades àcida i altres dolça.
Per fora una cuirassa
que evita que l'interior,
més tou, es faci malbé.
Olora a energia i a frescor,
com la mateixa vida
Retorn per aquells camins
que un temps vaig deixar,
una troca de pensaments
van i venen pel meu cap,
em tremola la veu
i no en sóc capaç
d'exhalar ni un sol mot.
Tot se'm fa silenci.
[Agost ~ 2022]