RELATS CONJUNTS proposa BANDA de MÚSICA

Davant del mirall intentava col·locar el mocador per dissimular l'escot. Si el pare em veu no em deixarà sortir. I avui era una gran nit, la meva nit. Estava satisfeta amb l'elecció de la tela del vestit, el lila era el color ideal per a aquesta ocasió.

-Neus, ens podem anar ja?

Sílvia, la meva germana gran, estava cridant. No era qüestió de fer esperar, el meu pare era capaç de treure el permís i la meva primera sortida es quedaria en res. Sortim ràpides. Un -fins després, seguit d'un  -no torneu tard.

Una petita escala ens duia a l'interior del local, una primera sala amb una gran barra al fons, un portal que portava a una altra sala, on es trobava la pista de ball i xicotets reservats per poder xerrar. Sílvia em va portar fins a una taula i em va dir molt seriosa, abans de desaparèixer.

-Si et perds ens trobem aquí. Portat bé, t'estaré vigilant! Vaig a veure a uns amics...

I se'n va anar somrient, mentre jo intentava ubicar-me. Sort que hi havia poc llum, les meves galtes estaven cremant.

Feia una estona que em mirava, ens miràvem, es va apropar i em demanà foc, tenia una mirada profunda i la mantenia fixa en els meus ulls, vaig apropar la flama i m'agafà la mà suaument per dirigir-la a la seva cigarreta, agraí el gest amb un somriure i es va retirar.

Vaig tancar els ulls, tot i així seguia veient el seu somriure... la música va arribar com aire fresc per als meus sentits. Era la mateixa cançó que escoltava des de petita al tocadiscs de l'àvia i que a ella tant li agradava. No el vaig veure apropar-se, em va xiuxiuejar.

- Ballem?
- Si, no, no sé...
- Jo tampoc, podem provar...
Va contestar somrient.

Ens dirigim a la pista, era com si haguéssim ballat sempre junts, la seva mirada clavada en els meus ulls. En un gir, envoltant-me amb els seus braços em va dir

- Llàstima que no sapiguem ballar
- Si, llàstima!
- El teu nom és...
- Neus
- Jo sóc Edu ... Feliz Navidad!

Les rialles no em deixaven ballar. Ell seguia somrient i intentant que no perdés el pas. Em va convidar amb un gest que ens asseguéssim, em va donar pas i sentia la seva presència a la meva esquena. Parlàvem de cançons, del blues, del jazz, de les sensacions que produeixen... de lo malament que ballàvem... dels seus somnis... Cada vegada em sentia més còmoda i la seva mà anava jugant amb la meva, mentre les nostres mirades deien altres coses .. .

Sílvia va arribar lleugerament nerviosa.
- Saps quina hora és?... tard, molt tard... ens hem d'anar.
Vaig fer les presentacions i em vaig disculpar.
- Ha arribat l'hora dels adéus, Edu.
- Em permets?
El mirava mentre apropava  les seves mans a la meva cara, baixant-la em besa el front i em xiuxiueja...
- Un plaer, espero seguir algun dia amb les classes.
- Tenim un ball pendent, gràcies Edu.

- A tu, Neus.

Ens acompanya a la porta i m'acaronà sense dir res més.

Tota la nit va sonar la cançó de la vella Banda de King & Carter, mentre recuperava el seu somriure als meus somnis.