21 de març 2012

RELATS CONJUNTS proposa BANDA de MÚSICA


Davant del mirall intentava col·locar el mocador per dissimular l'escot. Si el pare em veu no em deixarà sortir. I avui era una gran nit, la meva nit. Estava satisfeta amb l'elecció de la tela del vestit, el lila era el color ideal per a aquesta ocasió.
-Neus, ens podem anar ja?
Sílvia, la meva germana gran, estava cridant. No era qüestió de fer esperar, el meu pare era capaç de treure el permís i la meva primera sortida es quedaria en res. Sortim ràpides. Un -fins després, seguit d'un  -no torneu tard.
Una petita escala ens duia a l'interior del local, una primera sala amb una gran barra al fons, un portal que portava a una altra sala, on es trobava la pista de ball i xicotets reservats per poder xerrarSílvia em va portar fins a una taula i em va dir molt seriosa, abans de desaparèixer.
-Si et perds ens trobem aquí. Portat bé, t'estaré vigilant! Vaig a veure a uns amics...
I se'n va anar somrient, mentre jo intentava ubicar-me. Sort que hi havia poc llum, les meves galtes estaven cremant.
Feia una estona que em mirava, ens miràvem, es va apropar i em demanà foc, tenia una mirada profunda i la mantenia fixa en els meus ulls, vaig apropar la flama i m'agafà la mà suaument per dirigir-la a la seva cigarreta, agraí el gest amb un somriure i es va retirar.
Vaig tancar els ulls, tot i així seguia veient el seu somriure... la música va arribar com aire fresc per als meus sentits. Era la mateixa cançó que escoltava des de petita al tocadiscs de l'àvia i que a ella tant li agradavaNo el vaig veure apropar-se, em va xiuxiuejar.
- Ballem?
- Si, no, no sé...
- Jo tampoc, podem provar...
Va contestar somrient.
Ens dirigim a la pista, era com si haguéssim ballat sempre junts, la seva mirada clavada en els meus ulls. En un gir, envoltant-me amb els seus braços em va dir
- Llàstima que no sapiguem ballar
- Si, llàstima!
- El teu nom és...
- Neus
- Jo sóc Edu ... Feliz Navidad!
Les rialles no em deixaven ballar. Ell seguia somrient i intentant que no perdés el pas. Em va convidar amb un gest que ens asseguéssim, em va donar pas i sentia la seva presència a la meva esquenaParlàvem de cançons, del blues, del jazz, de les sensacions que produeixen... de lo malament que ballàvem... dels seus somnis... Cada vegada em sentia més còmoda i la seva mà anava jugant amb la meva, mentre les nostres mirades deien altres coses .. .
Sílvia va arribar lleugerament nerviosa.
- Saps quina hora és?... tard, molt tard... ens hem d'anar.
Vaig fer les presentacions i em vaig disculpar.
- Ha arribat l'hora dels adéus, Edu.
- Em permets?
El mirava mentre apropava  les seves mans a la meva cara, baixant-la em besa el front i em xiuxiueja...
- Un plaer, espero seguir algun dia amb les classes.
- Tenim un ball pendent, gràcies Edu.
- A tu, Neus.
Ens acompanya a la porta i m'acaronà sense dir res més.

Tota la nit va sonar la cançó de la vella Banda de King & Cartermentre recuperava el seu somriure als meus somnis.

17 comentaris :

  1. Que dolcet, sa lluna!

    Una història encantadora!

    Escolto la música del teu enllaç, Genial!

    Un petonet de bona nit

    ResponElimina
  2. ostres nineta...sempre em sorprens

    petons de sargantana

    ResponElimina
  3. No hi ha res més bonic
    que tenir amigues guays.
    Sóc afortunada!

    Bon dia nines i bessets
    plens de mimitos ;)

    ResponElimina
  4. per ser la primera sortida.......va ser un trionf.
    bona aportacio, m ha agradat

    ResponElimina
  5. D'això se'n diu arribar i moldre, primer dia que surt, i ja s'enamora. Van continuar ballant?

    ResponElimina
  6. Un bon relat. Felicitats!

    ResponElimina
  7. Gràcies Joan.
    ja veus, la Neus va tenir sort,
    no sempre passa ehhhh ;)

    Benvingut Xexu!
    Quan la torni a veure, li preguntaré...
    però crec que els dos ballaven molt bé junts.

    Moltes gràcies kweilan per venir.
    Els teus documents de la banda són
    un tresor i...pel final de la història, farem servir la imaginació, que et sembla?

    Agraïda a tots per acompanyar-me!!

    ResponElimina
  8. Un relat ple d'il·lusió.

    ResponElimina
  9. Me ha gustado mucho.

    Por cierto soy Pérfida
    Un saludo coleguita

    ResponElimina
  10. Hi ha cançons que acompanyen tota una vida.

    ResponElimina
  11. Hola Montse, benvinguda
    al racó de les il.lusions.
    Una aferrada ben forta guapa!

    Un saludo Pérfida, celebro que te guste, gracias.

    Si Rafel, gairabé tota la música m´acompanya sempre. Bessets.

    ResponElimina
  12. Hola sa lluna...no tenia el plaer...què bé que escrius!!! un bon relat melangiós..dolç i tendre i la música....genial!

    ResponElimina
  13. Benvinguda Elfreelang, gràcies per passar pel racó. Per cert, estava molt guapo el teu iaio a la foto...bon relat!

    ResponElimina
  14. Sí, no, no sé...M'ha encantat aquest primer ball!

    ResponElimina
  15. Moltes gràcies Pilar!!

    Vindré al teu racó amb un poquiu de temps per gaudir-lo com toca.

    ResponElimina
  16. Llegint el teu relat m'has fet venir al cap records, de les primeres sortides.......del primer enamorament,......un relat tendre i dolç....però això de Hola sóc l'Edu, feliz navidad.......em sembla que anunciaven alguna coseta que ara ens posen a les orelles sovint.....mobil potser?. Feliç dimecres!

    ResponElimina
  17. Hola Marta guapa, benvinguda!
    Si, crec que tots tenim bon records del primer amor...i eren altres temps ;)
    Que tinguis un bon dia!

    ResponElimina

Benvinguts al racó!