FiLFERROS

Només queden filferros 

com a ombres estàtiques en el temps,

com aus nues de joventut,

com l'espai sense definir

que recorre les parets silenciosament.

[Desembre ~ 2021] 

EL BATLE

Gerard Palomeras, 2018, Condes de Bell Lloc

a  RELATS CONJUNTS 

Hi havia molt d'enrenou en el Consistori, mentre l'oposició defensava que aquells pisos pertanyien al Banc de la Comarca, el batle deia que era un niu de brutícia i que només es podien enderrocar per fer-hi un  parc pels padrins i els néts. Tot el poble no parlava de res més, de com ho farien?, de si al final es faria el parc?, de què diria el Banc?... Però allà dintre no arribaven a un acord, que si sí!, que si no!. Després de moltes reunions i gràcies al vot de l'únic que podia decantar la balança, es va aprovar l'enderrocament i el poble en va fer una festa. Aquell lloc s'estava convertint en un reclam per aquells que hi volien vendre droga i això era molt perillós, a més d'acabar amb la tranquil·litat dels veïns. Com la votació es va allargar més del que pensaven, ja tenien les festes damunt, el batle tot decidit va dir -l'enderrocament no pot esperar més!-  i dit i fet, va posar data per tal esdeveniment, -serà el 31 de desembre i no en parlem pus!-.

Arribar el dia 30 i els operaris encarregats de la feina, ja portaven uns dies preparant-ho tot. Havien posat tanques per tot el perímetre per evitar que els curiosos prenguessin mal. Els veïns parlaven de que hi posarien diverses càrregues de dinamita i que, en un vist i no vist, tot desapareixeria.

El 31, ningú es va voler perdre l'espectacle. Tot el poble envoltava els edificis amb un silenci que no semblava festa. Uns minuts abans de les dotze de la nit, el batle i tota la comitiva arribà, posant-se davant un faristol on hi havia un botó vermell, a prop de les tanques. Dirigint-se als veïns, va començar a parlar.  -Ha arribat l'hora que tant esperàvem, però abans vull agrair el vostre interés. En uns minuts tot haurà acabat-. I posant la mà damunt el botó, va donar pas a una encesa de llumetes de Nadal, mentre els focs artificials omplien de llum tot el cel del poble. Els veïns que s'havien tapat les orelles, van obrir els ulls com a platets i les orelles com a pàmpols, quedant-se amb un pam de nas. -Bon any nou!- va dir el batle i tots es van posar a botar i a celebrar l'entrada del nou any.

El dia 1 de gener, mentre la gent descansava de la nit de festa, ningú va ser testimoni de l'enderrocament d'aquells edificis que tants problemes havien donat fins aleshores...

- Avi, avi, explica'm un altre història del poble!.

- Ja és molt tard, has d'anar al llit... demà més i millor.

- Bona nit, avi!.

- Bona nit, preciosa!.

22 de . . .

Avui voldria que els meus millors desitjos siguin per tota aquella gent, anònima o no tant, que realment ho necessita...

Voldria pa, per tots aquells que no tenen, avui,  res per posar-se a la boca.

Voldria salut, per a tots els malalts a qui no els arriben medicaments.

Voldria un sostre, per aquells que malviuen al carrer.

Voldria feina, per aquells que no tenen gaires oportunitats.

Voldria justícia, per als desemparats. 

Voldria companyia, per tots aquells que l'única que tenen és la pròpia.

I a tots els altres, voldria dir-vos que siguem una mica més empàtics, solidaris i que l'amor l'ensenyem i el donem sense pors. Tots podem ser millors del que en realitat som.

Sigueu feliços, sempre!

L'ÚLTiM ViATGE

L'últim viatge arriba sense avisar-nos, sense preparar-nos, sense decidir-ho. I de vegades,  arribada l'hora, no ens permet ni acomiadar-nos i marxem sense un adéu, sense una aferrada, sense un t'estim, sense un perdona'm. Mentre vivim fem tants viatges, però mai no pensem que cada dia pot ser el darrer, que arriba quan menys t'ho esperes i com un lladre et transporta a un altre pla, deixant-ho tot aquí.

L'existència és un viatge en què no hi ha camins plans, tan sols pujades i baixades,  però això és la vida... i la mort, mentrestant, ens arriba a tothom.   

AiRE

Des de la finestra entreoberta, 

es respiren romanços

que passen a la vora del riu.

El paisatge parla, 

entra suau a l'ànima,

i és com l'alè que m'enlaira,

quedant el dolor enterrat

sota les aigües mogudes.

[Desembre ~ 2021] 

LA PORTA

Roman tancada 

com l'any que s'acaba.

Vida  passada.

[Desembre ~ 2021]

LLUMETES

 Lletres i fils/ Desembre 2021

Asseguda davant el finestral del balcó i abrigada amb la vella bata del seu difunt marit, veu com la pluja no deixa veure amb claredat molt més enllà de les primeres llumetes de Nadal. La Mercè mira com rellisquen les gotes damunt la barana, una a una i per tot l'espai. El seu pensament cada cop més lluny de l'aquí i ara, la porta a altres instants...

- Bernat, que has vist quins llums que han posat al castell?. 

- No, no m'hi he fixat.

- És màgic, no et sembla?

- Oh, sí que ho és!. I això com ho fan?.

- No ho sé, però la Neus m'ha dit que estan posant un fils per tot el poble i que aviat podrem tenir-los a cada casa.

- Quines coses!. I què farem amb els llums d'oli i les espelmes?.

-  Guardar-los... per quan no tinguem llum.

La nit ja comença a mostrar-se i la gelor als peus la fan tornar a la realitat. Obre els ulls i la pluja segueix fora, més intensa. Aquell estel brilla ara amb més força, com els records d'anys passats vora seu.  Dia rere dia, arriba un altra Nadal que li pessigarà el cor inexorablement.