T'ASSEUS AMB Mi?

Si vols seure amb mi, et puc explicar les històries de clients que van passant per aquí. N'hi ha de tots colors, unes tristes i altres molt alegres. Et preguntaràs que hi faig jo aquí, doncs escoltar en silenci tot allò que em volen contar i així se'n van com més lleugers a casa.

Na Maria és una dóna gran que baixa a esmorzar gairebé cada matí. Viu sola des de fa més de vint anys, a la seva edat la mobilitat no és molt bona, però ella és molt coqueta i no baixa mai amb la cara neta, encara que sigui perfilar-se els llavis i pintar-se la cua a l'ull... Té dos fills, però sempre estan enfeinats i no venen a veure-la... 

En Ramón, quan ve, s'hi està un parell d'hores llegint el diari o quedant-se amb la mirada perduda molt de temps... Jo crec que li costa empassar-se els desastres que passen pel món i és com si intentés pair-ho, movent el cap com si s'ho negués... Ell passa les hores bevent-se només un cafè amb llet.

A mitja tarda arriba el soroll i l'alegria de la terrassa amb na Neus i els seus bessons. No paran ni un moment quiets... Mentida!... si que paren, però només a l'hora de prendre's la xocolata desfeta que sembla que no hi ha nens, fins que juguen a barallar-se i entre els seus crits i els de na Neus s'ha acabat el silenci... 

Una mica abans de tancar arriba en Jordi, un jove molt simpàtic que sempre em col·loca el capell i em diu en veu baixa, "bon vespre, bonica". Es veu cansat, s'asseu i obre un llibre gruixut i es posa molt seriós a llegir-lo i, de tant en tant, pren notes... Treballa a les tardes i estudia a les nits, vol ser metge i jo crec que ho serà per molt complicat que ho tingui... Demana un entrepà, mentre li diu al cambrer si pot fer-li el favor de tancar una mica més tard. 

Encara no ha arribat el bon temps, a l'estiu s'omple de turistes que van i vénen -com no els entenc, doncs poc sé d'ells- l'únic que puc dir és que en Joan, el propietari d'aquesta cafeteria, en acabar l'estiu se'l veu molt content, a part de molt cansat... entenc que estigui cansat, però no sé perquè està tan content... Doncs fins aquí per avui, ja surt en Lluis, el cambrer que se'n cuida de mi cada nit...  Adéu-siau i bona nit!!!