06 d’octubre 2025

NUSOS


En mans del temps la vida s'enreda,
cordes tenses de somnis, nusos d'existència.
Amb cada anhel lligat, un sospir es queda
i al frec de pell, se sent la resistència.
A cada nus la vida avança, 
entre llum i ombres, l'essència dansa. 
[Octubre ~ 2025]

4 comentaris :

  1. Me parece preciosa esta entrada, desde la imagen hasta tus letras. Y qué razón tienes que en la vida hay nudos que se enredan, lo importante es desenredarlos y seguir avanzando. Porque la vida es así dual, tiene espinas y rosas, luz y sombras.

    Que tengas una feliz semana, Paula.

    Besos enormes.

    ResponElimina
  2. Me gusta esa foto. Muy expresiva.

    Beso

    ResponElimina
  3. La vida en si mateixa és un gran núvol!
    Molt bona foto.
    Aferradetes Paula

    ResponElimina
  4. Preciós, intens i profund aquest poema. Amb unes imatges que entren molt endins.
    Em trec el barret.

    Aferradetes, preciosa

    ResponElimina

Benvinguts al racó!