26 d’abril 2026

RESCATATS . . . [ XLIV ]


Veig la teva llum,

em mostres la bellesa

per tot el camí

silent, mica en mica, 

com degoteig de vida.

(Abril ~2026) 

48 comentaris :

  1. Lindas flores e inspirada poesia!
    beijos, ótimo domingo! chica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      Bon dilluns, chica.
      Petonets.

      Elimina
  2. Com un goteig, a la primavera es veuen arreu que miris.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi podem trobar bellesa a la primavera.
      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  3. És el teu blog, aquest degoteig de vida.

    ResponElimina
  4. Un poema que brolla sentiments, amb ànima.
    Aferradetes, Paula!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies!
      Aferradetes, Joan!!

      Elimina
  5. ¡JO!!! Que bonito...

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me alegra que te guste.
      ¡Muchas gracias!
      Besos

      Elimina
  6. delight to the eyes
    breathe in the scent of each spring
    bring a spark of joy

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt poètic el teu comentari, gràcies!
      Petonets, Mimi.

      Elimina
  7. Intens i delicat.
    Joia de paraules.

    M'agrada molt.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Venint de tu és tot un honor.
      Moltes gràcies!
      Petonets, Xavi.

      Elimina
  8. Respostes
    1. La llum és essencial per a tot.
      Salutacions, James.

      Elimina
  9. UN poema que descriu l'amor, no sols cap a una persona, si no cap a tot, pausat, observant l'esdevenir, a poc a poc, gota a gota, amb paciència, com es construeixen, ja siguin relacions personals, detall a detall, com a obres d'origen natural, ja sigui, el reverdir d'un arbre, fulla a fulla, com en l'esdevenir del temps, gota a gota, es crea des d'una estalactita, a una impressionant columna.
    Efectivament, la vida és el que succeeix durant aquest gota a gota.

    Sa Lluneta, un magnífic poema, ple de visió, tendresa i d'amor. Sempre sorprenent-nos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui dia, en que tot va tan de pressa, és molt important mirar, sentir, entendre i fer d'aquesta manera. De mica en mica es van construint les grans obres, tant a nivell personal com en totes les coses que ens envolten.
      Molt agraïda, Jota.
      Aferradetes dolces, amic meu.

      Elimina
  10. Unes flors tan delicades com el teu poemet, degoteig de bellesa i de vida.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, nina!
      Aferradetes, Núria.

      Elimina
  11. Un degoteix cau
    desitg esperançador
    com esprit de vida.

    Petonets, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu rescatat es una preciositat.
      Alfred

      Elimina
    2. Un haiku molt maco el teu.
      Petonets, Alfred.

      Elimina
    3. Moltes gràcies, Alfred! ;-)

      Elimina
  12. I love the flower in your photo and your poem gave me goosebumps. I loved this so much! Thanks for sharing!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic contenta de que t'hagi arribat així.
      Moltes gràcies i benvingut, Alex!

      Elimina
  13. Impossible no quedar meravellat davant l'espectacle de la natura per primavera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, llàstima que ens duri tan poc.
      Bon vespre, Xavi!

      Elimina
  14. Un preciós contrast el d'aquest groc llampant amb el verd esmorteït!
    Aferradetes Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Just volia donar importància a aquest grup de floretes, per reproduir el degoteig del que parlava. ;-)
      Moltes gràcies!
      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  15. El sentido encerrado en que la belleza es un goteo de vida me parece estupendo.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se agradece muchísimo.
      Un abrazo, Valdo.

      Elimina
  16. En ocasiones ese goteo es un rayo de luz en el abismo. Precioso querida amiga. Un fuerte abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hem de ser conscients per veure-ho.
      Moltes gràcies!
      Aferradetes ben fortes, amiga.

      Elimina
  17. Aquestes floretes tan petites t'han inspirat una gran tanka.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, ja creia que no ho havia fet bé!
      Ets l'únic que se n'ha adonat. ;-)
      Moltes gràcies!
      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  18. Que bonica és aquesta foto, amb l'enfocament tan precís a la flor del mig! M'agrda molt.

    I el poema, és preciós, i els dos versos afegits li donen una força impressionant.

    Aferradetes, preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme!
      Volia fer una tanka, però veient els comentaris pensava que no ho havia fet bé. ;-)
      Aferradetes, nina!

      Elimina
    2. Una tanka perfecta, em sembla a mi...

      Elimina
    3. Si tu ho confirmes, Carme, em quedo més tranquil·la.

      Elimina
  19. Auf Nachbars Rasen
    wächst kein einziges Blümchen
    alle abgemäht!

    Auf Seans Wiese Blumenpracht.
    Und Gesumm. ... Armer Nachbar ...

    ;-)
    I could not resist.
    Petonets, Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'has tret un somriure, gràcies!
      Si no t'has pogut resistir, em pareix perfecte que ho hagis fet. ;-)
      Petonets, Sean!

      Elimina
  20. ¿Son tréboles? Si lo son. No los conocía con flores amarillas.
    Precioso trabajo, Paula.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No lo sé. ;-)
      He buscado flores amarillas de cuatro pétalos y éste es lo más parecido que encontré :
      https://ca.wikipedia.org/wiki/Herba_d%27orenetes
      Parece que se llaman celidonias...
      ¡Muchas gracias!
      Besos, Sara.

      Elimina
  21. No sempre són els grans esdeveniments els que sostenen la vida, sinó les petites presències, els gestos discrets, els petits detalls, com la contemplació d'aquelles flors de la teva foto, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, realment és en les petites coses on m'hi quedo embadalida. ;-)
      Moltes gràcies, Alfons! 😘🤗

      Elimina

Benvinguts al racó!