Vos en recordeu que un dia vos vaig parlar de Ca'n Alba, doncs han acabat d'arreglar el carrer que van fer just a la seva cantonada. Fa unes setmanes quan vaig passar per allà, hi havia uns nois que tiraven fotos a la paret (en principi blanca), quan vaig alçar els ulls vaig veure que havien pintant una mena de cercles i les fotos eren al noi que estava enfilat a una grua. M'hi vaig quedar una estona mirant i pensant que la setmana propera ja trobaria el grafit acabat. Pintava bé en aquell moment i vaig marxar no sense recollir les panades.
A la setmana següent, quan baixava cap al centre, vaig mirar de reüll la paret i em va semblar un poti-poti molt confús i no vaig fer-hi massa cas, ja que tenia pressa per arribar a on anava. A la tornada, ja amb més tranquil·litat, m'hi vaig apropar i quina va ser la meva sorpresa en mirar-m'ho amb detall.
Hi havia cosetes interessants enmig de tot. Per exemple que aquest grafiti és per homenatjar a la ciutat d'Inca i, a més, al forn de Ca'n Alba després de tants anys en marxa. Des de 1931 es pot dir que han feta molta feina! Suposo que els hi serveix també com a publicitat, tot i que he de dir que és molt modern comparat amb el que és el forn, que encara guarda la fisonomia de les antigues botigues.
Després de més d'un mes encara hi està fent feina i la setmana passada m'hi vaig aturar una estona. Sembla una tarea lenta, però per la quantitat de formes i paraules, no m'estranya que encara no hagi acabat.
En aquesta darrera foto, vos mostro la cantonada que dóna a Ca'n Alba que potser li dediqui una entrada, perquè com podeu veure la paret on s'ha pintat és la del mateix forn.
Um trabalho lento e está ficando bem legal com as homenagens na parede! Bem interessante acompanhar! beijos, chica
ResponEliminaMoltes gràcies per la part que em toca! ;-)
EliminaPetonets, chica.
I like it! He's doing a great job.
ResponEliminaÉs una feina lenta, però se'n surt molt bé.
EliminaPetonets, Mimi.
A ver cómo queda. Esta muy minucioso, por lo que parece que todavía le falta bastante tiempo para terminarlo. Ya nos informaras más adelante.
ResponEliminaAbrazo grande.
Sí, va lento, veremos como acaba.
EliminaAferradetes, Sara.
Aunque parece que no ha terminado, los coloridos alegran la vista de los pasantes. Un abrazo
ResponEliminaLo cierto es que la primera semana me dejó un poco indiferente, demasiadas cosas aunque els espacio sea grande.
EliminaAferradetes, Gil.
Una bona feinada, molt detallada, aprofitant una medianera per fer-se publicitat. He de dir que el grau artístic de l'obra , no li sé trobar gaire, pero aixó igual no parla gaire bé del meu gust al respecte.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Tampoc són del meu gust, però no em diguis que no porta molta feina. ;-)
EliminaPetonets, Alfred!
Segurament és ben buscat el contrast entre la modernitat del grafiti i la tradició de la botiga, del que no hi ha dubte és que aquesta façana et crida l'atenció vulguis o no.
ResponEliminaAbraçades.
Això sí, la primera impressió et deixa estorat. ;-)
EliminaAferradetes, Mac.
Me encantan los grafitis, voy por el mundo haciéndoles fotos.
ResponEliminaBesos.
A mí también me gustan mucho, aunque no de este estilo.
EliminaBesos
Trobo que és quelcom molt trencador.
ResponEliminaA mi m'agrada.
Petons.
Sí, de fet sembla com si a la paret hi hagués una explosió de colors.
EliminaM'agrada més pel que diu que pel grafit en si.
Petonets, Xavi.
Sí que porta feina sí, aquest mural, tan ple com està. M'agrada, a més de fer publicitat del forn, hi ha paraules boniques.
ResponEliminaM'agraden aquests llocs que conserven la fisonomia d'antigues botigues, i en anar a la publicació que menciones i veure la mèrlera m'has fet recordar que vaig aprendre com dieu merla ;-)
Aferradetes, preciosa.
El forn no en té res de modern, tret de les càmeres de refrigeració i els nous elements afegits als antics. Per exemple, ara també fan panades de sèpia, de pollastre amb ceba... quan en un principi només n'hi havia de me (xai) o de pèsols... Però el forn té la fisonomia de l'any que es va crear.
EliminaAferradetes, Núria.
Caram, quin súper mural. La veritat és que m'impressiona la capacitat d'alguns artistes de traslladar les seves obres a murs i parets. Sempre m'ha fascinat. I quan viatjo no em puc estar d'immortalitzar tots els grafits que m'agraden.
ResponEliminaTinc entès que a Berlin van ser pioners en aquest tipus d'obres.
Sí que és gran. M'agrada veure quan hi treballen, jo que no sé veure res abans que estigui acabat, em sembla molt curiós.
EliminaNo sé on van ser els primers, ho hauré de cercar. ;-)
Bona tarda, Xavi.
La idea és molt bona, fa patxoca, impacte d’un cop d’ull, però a la meva modesta opinió hi ha un excés de dibuix i la informació és perd entremig d’un garbuix caòtic. Tal vegada a mi m’agraden més els grafits més minimalistes, com per posar un exemple: els famosos de Penelles (Lleida).
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
He anat a veure els murals de Penelles i n'hi ha per vendre i per regalar. ;-)
EliminaJo prefereixo els retrats, com més lletres i gargots m'agraden menys, encara que me'ls miro també.
Aferradetes, Joan.
Un forn que aviat serà centenari, bé es mereix un homenatge.
ResponEliminaI més d'un, crec jo. La veritat és que ho fan molt bo tot.
EliminaAferradetes, Xavier.
Ah, ein mallorquinisches Wimmelbild!
ResponEliminaT'estim heißt Ich liebe dich, Paula, richtig?
La pau de la nit. ;-)
Certament has de cercar per trobar-hi el què. ;-)
EliminaDoncs sí, en mallorquí és t'estim, en català es diu t'estimo, je t'aime en francès, ti amo en italià, te amo en castellà... i Ich liebe Dich en alemany... què és molt diferent a et vull, com bé saps. ;-)
Küsse, Sean.
Has documentado muy bien el proceso creador de este mural.
ResponEliminaAunque he de decirte un secreto, no se lo digas a nadie, pero a mi el resultado final no me gusta. Bueno, ya sabes, es que uno es mas clasico que un traje de pana, y me atrae mas el realismo, y mas aun el hiperrealismo...
Pero, en fin, me vuelvo a mi caverna... No me regañes...
Un abrazo
Creo que a la mayoría que me siguen tampoco les ha gustado, más o menos somos de la misma quinta y puede que nos hayamos quedado atrás de estas modernidades, unos más que otros o en unas cosas más que otras. ;-)
EliminaNo te regaño esta vez, es lo que hay y punto.
Aferradetes, amic.
Tot és qüestió de gustos, és clar, però a mí m'agraden más altres tipus de grafitis. Toi i així reconec que aquest de la foto té molta creativitat i no passa desapercebut, he, he.
ResponEliminaAferradetes.
És clar, tot és qüestió de gustos i no seré jo que ho discuteixi. A mi me va impactar a primer cop d'ull, però tampoc en soc molt fan. ;-)
EliminaAferradetes, Josep Mª.
It's fascinating how a mural that first seemed confusing gradually revealed its story, celebrating nearly a century of tradition while bringing a splash of contemporary art to the streetscape.
ResponEliminaM'agrada molt veure el procés, sempre que puc.
EliminaI és cert, ha canviat moltíssim des del primer dia al darrer. ;-)
Salutacions, James.
Doncs ha quedat molt bonic, sa lluna! Sembla que la idea inicial la van descartar, però. Tantes façanes que hi ha que fan pena i tants graffiters com hi ha, jo ho trobo encertat això d'omplir-ho d'art. I visca Inca i els inquers! (Ho he dit bé?)
ResponEliminaAferradetes per tu!
No, no, la idea inicial hi és, però està barrejada amb altres elements.
EliminaTambé m'agrada veure les façanes ben pintades i ben cuidades.
Bé, jo diría millor: Visca Inca, els inquers i les inqueres. ;-)
Aferradetes, bonica.
Tens raó, tens raó! Em vaig mirar en detall la segona foto i com que no era completa vaig pensar que ho havien descartat.
EliminaVaig fer aquesta foto d'aquest detall perquè veiéssiu, que vist de prop, hi havia molts elements per mirar i estar-hi una bona estona. ;-)
EliminaFantástico, me encanta el arte callejero.
ResponEliminaUn abrazo.
Sí, algunos están muy bien.
EliminaAferradetes, Valdo.
Potser no és l'estil de grafitti que més ens agrada, però té la seva gràcia, està molt treballat i té un contingut molt bonic, que ens fa estimar Inca, fins i tot als que no en som. Que bé que es mantingui un forn de cent anys d'història!
ResponEliminaAferradetes, preciosa!
Doncs sí, realment parla d'Inca i de les seves coses: el dijous i el seu mercat, de la nostra llengua, les sabates, les galletes d'Inca... i de Ca'n Alba i els seus gairebé cent anys.
EliminaL'estil no és el nostre, però s'ha de dir que hi ha fet una feinada. ;-)
Aferradetes, nina!
Sense cap dubte hi té una bona feinada aquí !.... i també per qui vulgui observar l'obra... hi ha detalls per donar i vendre !!, per no tenir pressa, eh!.
ResponEliminaSalut i bona distracció, salluna ; )
Doncs sí, molta feina per a qui ho ha fet i per a qui s'atura a mirar-ho.
EliminaCada dimecres m'hi passo una estona. ;-)
Aferradetes, Artur.
Una troballa fantàstica i molt ben narrada. Trobo preciós com un espai en principi blanc es converteix en un gran llenç lent de pintar, que fusiona la publicitat actual amb la memòria d'una botiga de tota la vida. Un homenatge ben merescut.
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Moltes gràcies!
EliminaÉs un homenatge a Inca i a totes les coses que ens representen.
Aferradetes, Jordi.
De blanca cara,
ResponEliminaes pinta la façana
de cara al vent.
Juga el pinzell
per la blanca façana
i deixa cercles
i moltes paraules.
I, brilla cridant al món.
Una casa, vaixell
en un mar de voreres i ciment.
Deix volar al vent
la façana blanca
amb que ara juga un pinzell.
Com si deixés
al cor d’infant
imprimir dibuix novell,
va treballant,
de tant en tant
per cridar ben for,
encara estic navegant.
Moltes gràcies pel teu poema, qui sap si...!
EliminaA la meva biblioteca també hi han fet uns grafitis molt xulos darrerament. Els de les teves fotos m'agraden molt.
ResponEliminaA mi m'agraden molt, uns més que altres, sobretot el procés i que no siguin lletres sense un aparent significat.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Helena.
M'agrada molt tota la seqüencia d'elaboració del grafiti!
ResponEliminaAferradetes Paula
Aquest ha trigat més del que m'esperava, també només va ser un l'artista, el sol li pegava tot el temps del treball i va trigar molt més.
EliminaAferradetes, Josep.
Será un gran mural.
ResponEliminaUn abrazo.
Sí, ya lo es. ;-)
EliminaAferradetes, Laura.
La tradició i la modernitat no s'han d'excloure. Un forn amb gairebé un segle d'història pot conviure amb un grafit de llenguatge artístic actual, demostrant que el patrimoni també es pot mantenir viu mitjançant noves formes d'expressió. Molt bona seqüència fotogràfica amb el procés d'elaboració del grafit. Enhorabona, Paula!!👏🤗😘
ResponEliminaAixí és, hi ha lloc per a tot i per a tothom.
EliminaMoltes gràcies, Alfons!
Aferradetes una mica massa xafogoses. 😉😘🤗