MiRADA CEGA

No llença una mirada, 

la teva mirada cega,

en aquest lloc on vam ser

i al que vas abandonar.

Era un espai amable,

a moments ardent,

comprensiu i divertit

i on ja els teus ulls 

no hi volen tornar. 

[Gener ~ 2022]

PUNXADES . . .

Com si fos una carícia,

l'aigua toca el meu cor

i només em rescates

quan dius -bota al buit!-.

El ball de niguls

allunya boires i misteris,

com les diferents imatges 

cercant cors sensibles.

Presoneres del record

queden per sempre o,

a l'instant, marxen a l'oblit.

Paisatges despertant sentiments,

inevitables punxades transparents.

[Gener ~ 2022]

PROPÒSITS

 

Avui és un dia d'aquells que no m'hauria mogut del llit.  Fa fred, què dic?, fa moooolt de fred!.  Ha començat l'any i no tinc cap ganes de fer res de nou i això em preocupa un poc. Ja sé que el fred em deixa paralitzada i que per molt que pensi i vulgui fer... res de res. Tothom fa balanç de l'any anterior, fent-se bons propòsits per l'any que comença, pot ser que es compleixin o no... actitud, actitud, actitud... la paraula màgica!. Quan el cap va més que bé i el cos no té la força per acompanyar-lo, on es col·loca l'actitud?. I una pensa que la millor manera és anar fent, a poc a poc... De vegades, aquesta lentitud et treu de polleguera i acabes no fent res. I segueixes pensant, per què el cap no s'atura mai?, crec que la música és l'única solució, però tampoc és qüestió de tenir música tot el dia i... agafes un llibre, a la part del matí, perquè quan tomba el sol ja no pots llegir, les lletres es van fent molt fosques fins que et semblen taques de tinta. Es fa l'hora de preparar el dinar, ho escalfes uns minuts, mentre prepares la taula (un torcaboques, un guinevet, una forqueta i una cuera si hi ha brou); et costa rovegar, més temps per menjar si s'ha de fondre abans d'empassar-s'ho, això... si es fon (quan pugui estalviar m'he d'arreglar la boca)... Hi ha dies, quan fa sol, surto a passejar... baixo les escales i vaig fins al tercer carrer i torno amb un pam de llengua fora... demà provaré... Tomba el dia i el fred és fa més present, miro el mòbil i no hi ha res de nou.  Asseguda, els crits dels veïns m'escarrufen un cop més i penses que la joventut perd el temps discutint per no res... ni l'estufa em pot treure aquesta fredor... i el cap no s'atura mai.

SOLiTUD

Tremolant com una fulla,

vaig corregint llums i ombres,

com un pou sense fons

dins la densitat de la solitud. 

 No m'hi vull reconèixer,

avivant allò que més fereix, 

el cruel silenci.

Mentre, impassible, la mèrlera canta.

[Gener ~ 2022]

Lletres i fils / Gener ~ 2022