DESiG

Des del fred de la indiferència

des d'aquesta cel·la petita i fosca

des del silenci que m'ofega

tanco els ulls i el desig s'escampa 

profanant la sortida 

a la llum que habita a la finestra. 

[Abril ~ 2023]

ART SACRE

L'art sacre, com tot l'art, genera emocions i sentiments (passió, hipocresia, fe, indiferència, amor, odi, tristesa, eufòria, gratitud, enuig... ) més pel que representa, què pel què és per si mateix. Però si ho mirem des del punt artístic (més que religiós), hi poden trobar a través dels segles un bon grapat d'obres d'una gran bellesa, ja siguin de pintura, escultures, mosaics o música. Totes les cultures tenen les seves: estàtues, pintures, formes geomètriques, florals... des de Miquel Àngel a Salvador Dalí... i a tots nosaltres per gaudir-les.

LA PETiTA NÚRiA

 

Lletres i fils ~ Abril 2023

Plovia i no hi havia res més dolent per la Núria que no poder sortir a fora a jugar amb el seu gos. Estar de vacances era sinònim de llibertat, de córrer amunt i avall, de botar, de pujar als arbres i de no entrar a casa més que per menjar i dormir. Estava, a més d'avorrida, molt emprenyada. Donava voltes per tota la casa, remugant en veu baixa, mentre en Trui li anava darrera amb el capcot. Des de la cuina la seva mare l'estava observant...

—Què et passa, nina?

—No passa res... precisament no passa res!.

—Per què no fas una manualitat d'aquelles tan boniques i que t'agraden tant?.

—Estic de vacances!—, contestà, més emprenyada encara.

—Contra la natura no hi podem fer res...

—Ja!

Sense aturar-se se n'anà a la seva habitació i s'estirà damunt del llit. En Trui la mirava amb les orelles ben atentes, però ella passava d'ell. Girà en redó i agafà un llibre entre les dents que hi havia damunt una tauleta i li apropà. Ella se'l mirà i fent-li una moixaina s'aixecà...

—Està bé, ja que no podem sortir, vols que et llegeixi un conte?.

—Bub-bub!—, movent la cua enèrgicament, s'apropà a la butaca.

La Núria es posà a llegir en veu alta, mentre en Trui s'acomodava a prop seu. Passà més d'una hora així, fins que la mare pujà a veure què feien...

—Què feu?. Què no has vist que ha parat de ploure?

—Ssst!, No veus que s'ha quedat dormit?. Ara no puc parar, només queden cinc pàgines per acabar...

—Doncs en acabar, baixeu a dinar.

Aquell matí ja no li semblava tan trist, ni tan fosc. Havia après que també podia divertir-se llegint... tot i que després de dinar sortiria a jugar a fora amb el seu gos estimat.

FOTOGRAFiA

 

A dintre:

colors vius, 

 línies marcades,

llum i ombres,

un segon congelat.

A fora:

salvatge natura,

tothora sorprenent,

impredictible sempre,

on la vida s'hi engronsa.

[Abril ~ 2023]