BANC...

Foto pròpia

Asseguda en aquest banc

amb la mirada a l'infinit mar blau,

compartim silencis mentre recordo.

La nostàlgia em mossega la pell.

Podria escriure mil pàgines.

Explicar-te que em perdo en l'absència,

que voldria estimar-te una mica menys

perquè no em dolguis tant.

Que quan els teus ulls em despullen, 

mentre els dits em recorren  l'esquena

dibuixant formes indesxifrables, 

tal vegada no siguis un somni.

I és quan els teus llavis carnosos 

xiuxiuegen paraules a cau d'orella,

encenent el  meu desig...

quan penso - sento - que

certament no ets un somni.

Tinc fam de TU.

(sa lluna, maig-2013)

En Rafel a La Cerdanya des de Can Fanga i na Carme a Col·lecció de moments m'han fet un regal pensant que sóc mereixedora d'aquest premi  

Versatile Blogger

Vos ho agraeixo de tot cor !!

I ara em toca a mi fer una llista amb els meus premiats que han de ser quinze per cada premi, però porto uns dies molt enfeinada i se m'ha espatllat la màquina de comptar, la del cap em refereixo!!

El meu sincer reconeixement a totes les personetes que amb els seus blogs m'han fet reflexionar, pensar, somriure i fins i tot riure, emocionar, companyia, obrir un pam de boca, distreure, aprendre, compartir, jugar, créixer, gaudir, somiar i, sobretot, estimar !!

A totes i a tots,  sou (som) una gran colla collonuda!!  

     Col·lecció de moments                  amb ulls de sargantana 2            .  ALLÓ QUE OBTENS DE MI...   

   2012 + 1 ESQUITXOS D'UNA VIDA....              intercanvi                  No esperis res de mi i no et decebré ..

        Adverbia                  ALES DE PARAULES             ARA MATEIX              c@ts                 Alquímia

  blackblocs                       EMMA GUNST                       garbí24                            bloc Enric Bague                           

         Bona nit i tapa't            Calle Arquimedes           Desaprenent a viure...              BLOG DE L'ASSUMPTA     

    cantireta                  CARPE DIEM                                    Com qui sent ploure                       Divandando 

    D'allò bell, d'allò sublim               DE NITS I SOMRIURES...           TUMATEIX LLIBRES, parlem de llibres.

DIARI DE L'EXORCISTA                      Diario de un completo gilipollas                  Dietari de Sensacions

       Drapaire de Mots             El bloc de l'outsider               EL CAU DE CALPURNI         El meu poemari

  El porquet de Sant Antoni                Encara estem així?              esborrall           ESPAI DE GALIONAR 

            Et vaig veure en un somriure              Fent punyetes              fons d'armari                 LA MAR

He omplert la banyera d'aigua freda.            In varietate concordia                   La mirada del balcó   

       LATIDOS DE SOLEDAD               LE CHEMIN DES GRANDS JARDINS                    M'aclame a tu      

 Malerudeveure't                 Mar i Cel                        Millorant-Inca              montse, una mica de tot

         Música, poesia i altres contes               navegant per ses ombres                    Noctàmbula

Paraules de primavera             Paraulesdevent                         Per què no ??                 Petiteses  

         Pinzellades al món             Pons's blog                Relats conjunts                SALVA'T SI POTS  

tens un racó dalt del món                     TORO SALVAJE                 Si dubto és que sóc, si penso és que sóc

      Truquem al Gegant del Pi?                 Uendos, Greixets i Maremortes              Un lloc per a nosaltres

Under the cyanide sun          Viviendo en Fedora               Vuit8ena           XAREL-10         Àtoms i lletres

          La línia de Wallace                 © Joan Rodó / Fotografia 1             La Cerdanya des de Can Fanga

 GRÀCIES!!

        F A N T A S I A

  De vegades,  m'imagino que sóc

  la caixa de música del meu tocador.

  L'obro suaument, amb compte,

  i veig un niu de somnis tendres,

  de fantasies i d'il·lusions incomplertes.

              

  Tanco la capsa ràpidament,

  perquè penso que si s'escapen,

  s'esvairan com núvols de pols.

  I si perdo aquest tresor de coses,

  tinc por de sentir-me sola i buida,

  perquè tot això em fa companyia.

  I les lligo ben fort amb llaços de seda.

  però de tant en tant,                               
  sentiments nostàlgics desfan la llaçada 
  i sense voler-ho,  s'escapa una espurna 
  que va desgranant  amb màgiques notes                   tota la dolcesa d'una poesia. 
  
  I sento que he perdut alguna cosa,
  o potser l'he guanyada ?
  Perquè si algun caminant solitari
  s'identifica amb la meva sensibilitat
  i en llegir el poema se sent entendrit,
  la meva riquesa serà un nou amic.                               
          M. Roser Algué Vendrells  a  
                PETITESES       
                                                                                                                                                                                                                                                                        

M.C. Escher, Relativitat, 1953 de Relats conjunts

SHOCKING  NEWS

L'equip d'investigació d'aquest setmanal ens porta una notícia que ha deixat commocionada a la ciutadania de Mésatur. Després de molts mesos d'entrevistes i indagacions sobre la possible implicació del STFP (Servei per trobar feina totduna) en un escàndol de salut pública, avui s'ha presentat una denúncia contra l'administració d'aquest servei.

Segons la denunciant, l'edifici on es desenvolupa aquesta tasca (juntament amb el servei donat) minva la salut de tots els seus usuaris. Explica en la seva demanda que la construcció -atorgada a l'empresa constructora "PILOTA" propietat del cunyat del batle- és un perill, ja que s'ha detectat que a tots els que han passat per allà se'ls ha desenvolupat una malaltia que els fa perdre pes misteriosament, entrant en una profunda depressió.

Després de remoure durant molt de temps,  deduïm que la dificultat per a l'accés a les oficines -a causa dels seus desnivells i la manca de professionalitat dels funcionaris, al obligar els usuaris a pujar i baixar escales contínuament per falta d'algun document o per no explicar correctament a quina finestreta s'han d'adreçar- produeix un efecte d'aprimament i profund cansament que minva la capacitat d'incorporar-se a la nova feina.

El jutge de la localitat obrirà noves investigacions en dues setmanes, quan hagi gaudit de les vacances, segons notícia filtrada des dels jutjats.

(Agència EFEKLM)