iNESBORRABLE

Com em seduïa

la teva dolça veu, 

trenant i destrenant hores,

despullats sota els llençols...

petjades inesborrables.

El carrer l'aviva a un,

malbaratant desitjos.

[Abril ~ 2022]

 

REPEL·LENT D'iNSECTES

 

Jan van Kessel the Elder, 1641-79, Stilleven van insecten en vruchten

a  RELATS CONJUNTS 

Horabaixa, quan la xafogor del dia anava minvant, na Joana i na Paula assegudes fora de casa se les veia ben entretingudes.

- Mama, què hi fa aquesta cuca damunt la branca?.

- Va caminant per damunt.

- Té una manera de caminar molt rara, oi? 

- Des d'aquí no ho veig molt bé, no sé si és una eruga o un centpeus.

- Ui!, en un no res serà a l'altre costat. Mama...

- Va Paula, que no acabarem mai. Què vols ara?.

- Tinc set... molta set... tanta set que me beuria un pou...

- Va, no diguis dois que ja has begut fa poc.

- Saps?, m'agraden molt les papallones i les marietes i...

- Fes el favor de no xerrar tant i fer més.

- Mama, això que hi ha a terra és raïm?.

- Sí...

- I totes aquestes bestioles se'l mengen?.

- Paula, ja està bé!!.

- És qué... m'avorreixo...

- Doncs ja n'hi ha prou per avui, replega-ho tot i entra a casa!.

- Però mama...

- Va, afanya't! 

Na Paula agafà el petit tamboret de brodar i els fils de mil colors i entrà a casa, mentre la seva mare donava les darreres puntades de punt de creu, per deixar-ho tot a punt per l'endemà... <<No sé mare, si aquesta nena sortirà brodadora>>, pensà, mentre esbossava un  gran somriure.

iNViSiBLE

Ningú no t'espera, 

ningú pensa en tu.

Com un ésser invisible

vas atiranyant per la vida

amb petits tresors i records

que omplirien un calaix.

Tan petita et vas fent

que una bufada de vent

et faria desaparèixer.

Qui podria enyorar-te?.

Un cor noble,

una mà amable...

no, ningú pensa en tu,

ningú no t'espera.

[Abril ~ 2022]

SOTA LA PORTA

Sota la porta

ens férem il·lusions.

Prest moririen.

[Abril ~ 2022]